Comencem l’apartat de cultura de la vila de Cocentaina entre els segles XIV al XVIII parlant del primer dels artistes contestans que hi vorem ací: Jeroni Jacint Espinosa.
Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol del 1600 – València, 1667), va ser un pintor d’estil barroc valencià. Va viure breument a Cocentaina, poc després, el 1615, va traslladar-se amb la seua familia a València.
La seua primera formació es dona al taller de son pare amb dotze anys. Es diu que la primera obra que va pintar va ser Naixement d’un Sant (probablement Sant Joan Baptista), quadre en el què va demostrar el seu coneixement de l’obra de Ribalta i la seua precocitat pel naturalisme. Amb dèsset anys, el 19 d’octubre de 1616, es va inscriure al Col·legi de Pintors de València. El Col·legi li va demanar tres anys més al costat de son pare si volia ser considerat mestre.
El 1623 va pintar i signar el Crist del Rescat, a partir d’aquesta obra inicia una llarga sèrie d’encàrrecs. Els nombrosos retrats que hi pinta donen testimoni de la seua gran capacitat com a retratista, com els de fra Jeroni Mos, el d’Alonso de Camañas (comte de Faura) o la de Pascual de Borja i Centelles (comte d’Oliva).
Espinosa va rebre la influència d’Orrente, en obres com el Martiri de Sant Marcel o el Martiri de Sant Pere Màrtir de Verona (de l’esglèsia de Sant Nicolau de València, on també es conserven dues escenes del mateix retaule: el Naixement de la Verge i Naixement de sant Joan). L’altra influència va ser la de Francesc Ribalta, com es pot veure en el Sant Sopar de Morella, que segueix la mateixa escena pintada per Ribalta per a l’altar del Col·legi del Patriarca de València. Desapareguts Francesc i Joan Ribalata en la dècada de 1630 el seu prestigi i activitat augmentaren considerablement, fins la seua mort serà el pintor valencià més reconegut.
Tractaria en diverses ocasions el tema de la Verge amb l’infant en les seues obres, com els quadres del Museu Municipal de València, la Mare de Déu del Roser a la basílica dels Desemparats o la Verge i l’Infant en un tron amb àngels del Museu del Prado. Un altra temàtica important en la seua obra són les figures de sants aïllades, com el Sant llorenç i sant Vicent Màrtir, Sant Ramón Nonat del Prado, Sant Tomàs de Villanueva al Museu de Belles Arts de València, etc. Molts dels quadres que pintà estan signats i datats, en la qual s’evidencia una evolució bastant tímida.
A finals de la seua carrera li encarregaren una sèrie de quadres de temàtica relacionada amb els mercedaris, la Missa de Sant Pere Nolasc, l’Aparició de la Verge a Sant Pere Nolasc, el Descobriment de la Mare de Déu del Puig, etc. El 1665 elaborà el quadre de la Comunió de la Magdalena per a l’altar major de l’església dels caputxins de Massamagramell.
Mor a València el 20 de febrer de 1667. Deixà inacabat un Martiri de sant Leocidi i santa Glisèria per al Col·legi del Patriarca, que l’acabà i entregà el seu fill Jeroni Espinosa de Castro. Entre els seus deixebles que seguiren amb el seu estil està el seu fill, i influí en artistes com Pau Pontons o Gaspar de la Huerta.
One Response to Jeroni Jacint Espinosa