Category: Capítols de llibres

Categories
Capítols de llibres Llibres

Exportació del calçat espanyol

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

Entre les zones d’eixida del calçat espanyol per a la seua exportació a altres mercats, podem destacar el port d’Alacant i l’aeroport de l’Altet, que cobren gran importància degut a que gran part de la producció del calçat espanyol es dona a aquesta província, i que fou motivat sobre tot per la fundació de la FICIA el 1963, passant de tindre un 10,4 % de l’exportació total espanyola el 1964 al 42,2 % el 1972. Alacant es seguida com a zona d’exportació del calçat, per Palma, que suposava a l’any 1972 un 9 % en l’exportació d’aquest producte, Barcelona, que concentra l’exportació del calçat produit a la Vall de l’Ebre, i València que exporta la producció de la seua província i part de la de Castelló de la Plana, on la Vall d’Uixó destaca com un gran centre en la producció del calçat.

Categories
Capítols de llibres Llibres

La FICIA d’Elda

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

La FICIA (Feria Internacional del Calzado e Industrias Afines) fou una fira del calçat que s’organitzava a Elda, i que es va fundar amb l’objectiu de mostrar als mercats exteriors els productes del calçat d’aquest municipi i de la Vall del Vinalopó. Aquesta fira concentrava l’oferta de calçat en un punt i una data determinada, fet que podia aprofitar el client extranger per a adquirir una idea ràpida d’aquestes indústries en un temps curt. El cost d’organitzar esta espècie de fira era relativament baix si tenim en compte el que haguera costat la seua promoció en mercats exteriors.

LA FICIA va arreplegar entre 1961 i 1969 un cent milions de pessetes per uns deu milions en gastos. A la FICIA hi aportaren el 1969 quant a participació en la fira, un 20 % Elda, seguida per Elx (13,9 %) i Petrer (3,5%), mentre que la participació en esta fira dels municipis de la Província d’Alacant en total ascendí al 44 %, seguida per Barcelona (11 %), València (5 %) i les Balears (4,6 %).

Cartell de la FICIA
Categories
Capítols de llibres Llibres

Producció del calçat als anys 70

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

A l’any 1970, la productivitat mitjana del calçat a la Vall del Vinalopó era de 5 a 5,5 parells per operari/dia, aumentant esta mtijana a Elx que se situava al voltant dels 6 a 6,5 parells per operari/dia. Segons el “Servicio Sindical de Estadística” en aquest any es produiren a Espanya uns 130 milions de parells per a 52747 empleats, amb una productivitat d’uns 8,2 parells operari/dia (7,6 parells en la producció en sèrie, 31,0 en calçat textil, i 1,2 en calçat artesanal). Segons aquesta font hi eren empleats en aquest sector 31163 homes per 18183 dones, encara que cal suposar que era prou més important el seu nombre.

Podem dir que a l’any 1970 la zona més productiva de la Vall del Vinalopó, fou l’àrea d’Elx, amb la producció de 36,6 milions de parells, seguida per l’àrea de Elda-Petrer-Monòver-Sax, amb 18,7 milions, i Villena amb la produció d’uns 5 milions de parells, el que suposa que a la Vall del Vinalopó es produiren 55,3 milions de parells, suposant el 42,54 % de la producció total espanyola.

Categories
Capítols de llibres Llibres

Producte i mercat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Les produccions de la Vall del Vinalopó, segons el tipus de calçat, tenen un mercat o altre. Mentre que la ciutat de Villena està especialitzada en la fabricació de sabates per a xiquets i en menor grau, calçat ortopèdic per a un mercat nacional, les ciutats d’Elx i Elda es troben especialitzades en la fabricació de sabates de temps lliure i calçat per a dona d’alta qualitat, però amb un mercat molt més ampli, un mercat a nivell internacional.

 

Categories
Capítols de llibres Llibres

Elda, destí dels immigrants

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Els immigrants, sobretot llatinoamericans (colombians i equatorians en la seua majoria) experts en el sector, cerquen oportunitats de treball en el calçat. Un del destins favorits d’aquests és la ciutat d’Elda. En les fàbriques de la localitat, en algun moment ha treballat un o dos estrangers però sempre períodes de temps breus. Malgrat això, la gran majoria aquests estrangers desenvolupen el seu treball, malauradament sota contractes verbals, sota la economia submergida.

Font: INE - La Població d'Elda al 2006.
Categories
Capítols de llibres Llibres

Les modalitats del treball submergit

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

El treball submergit al sector del calçat respon a tres modalitats. La primera d’aquestes és el treball que es desenvolupa a les fàbriques sabateres, on els treballadors i treballadores s’incorporen sense contracte escrit, simplement amb un acord verbal entre aquests i l’empresa. Aquest acord es caracteritza per la seua debilitat, ja que pot donarse per acabat en qualsevol moment i en ocasions sense cap motiu.

La segona modalitat és aquella que es desenvolupa als tallers de calçat, que solen estar especialitzat en una fase del procés productiu i quasi sempre són clandestins.

Pel que fa a la última modalitat, és la que es desenvolupa als propis domicilis de les treballadores, les quals acabat el treball donen el producte semielaborat a un intermediari per al seu posterior acabat. Aquesta modalitat és la més freqüent.

Categories
Capítols de llibres Llibres

Procés de producció

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Una de les mesures de les empreses, tant il·licitanes com a nivell nacional, contra la competencia asiàtica, és la fragmentació de la cadena productiva en petites empreses especialitzades en una o més fases de muntatge de les peces de la sabata, posant èmfasi en la valoració de la qualitat i la exclusivitat d’aquest calçat, i en la reducció dels costos de producció amb unes roïnes condicions de treball i amb el treball en negre o no declarat.

Fase de la cadena de producció
Categories
Capítols de llibres Llibres

La dona i el calçat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

La indústria del calçat s’estructura per una divisió del treball, en la qual els homes i les dones ocupen diferents fases del procés de producció.

Les dones que treballen al sector solen ser majors de trenta anys ja que les dones joves es troben menys integrades en el sector. Aquestes dones joves tracten de cercar millors ocupacions amb millors condicions de treball. El nivell acadèmic per a la majoria de treballadores és baix, malgrat això, degut a les limitacions del mercat de treball, hi ha moltes treballadores amb estudis universitaris.

Taller d'aparadores
Categories
Capítols de llibres Llibres

El treball ocult

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

La economia submergida és un dels pilars més important sobre el qual descansa la industria del calçat. Aquesta economia informal, que produeix productes legals, eludeix a les institucions competents i el seu reglament. A la ciutat d’Elx, la forma més generalitzada d’ ocultament són els treballs realitzats a casa o en tallers però també ho és la no declaració de les hores extra treballades. Molt lluny de poder sorprendre aquesta situació, la realitat és que aquesta economia oculta és molt comú a la ciutat d’Elx.

A la ciutat d’Elda hi ha un ocultament enorme principalment amb l’ ocultament de part de les nòmines per a reduir costos. Altres formes d’ ocultament són els treballs a casa o a tallers, la no declaració de les hores extres i els contractes rotatoris.

Categories
Capítols de llibres Llibres

La deslocalització de les empreses

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Moltes empreses especialitzades en el sector del calçat, amb l’objectiu de ser competitives en el mercat, han “deslocalitzat” o traslladat la seua producció a països de l’est asiàtic, on podriem destacar Xina o Taiwan. En aquests lloc la mà d’obra és més barata, cosa que ha suposat una reducció dels costos de producció, un augment dels beneficis empresarials, però també una important reducció del treball de la sabata als països occidentals.

Categories
Capítols de llibres Llibres

La globalització del sector del calçat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

El sector del calçat ha experimentat una sèrie de canvis en la producció i el comerç deguts a la Globalització.                                                                                                                            Les produccions de sabates als països asiàtics són molt rentables ja que les despeses per fabricació són baixes degut sobretot a la barata mà d’obra d’aquests països.                  Aquest fet a donat lloc a una greu crisi en el sector del calçat als països occidentals.