El govern de les Illes Balears va demanar a Air Berlin que incloguera el català entre les llengües amb què informa els seus passatgers. A través de la revista que distribuïx en els seus vols, la companyia va contestar amb un editorial del director, Joachim Hunold, i una vinyeta humorística. La llengua de Ramon Llull no travessarà els núvols germànics fins a arribar al cel clar i lluminós de Palma.

No em servix l’excusa de la reducció de costos perquè, tot i que seria fantàstic que el personal de vol parlara també català, amb una comunitat lingüística tan acostumada al puteig com la nostra, ens acontentaríem amb una gravació que donara la benvinguda, explicara allò de les emergències i, en arribar a la destinació, s’acomiadara amb un “Gràcies per haver escollit Air Berlin”. Si a més, entre que para l’avió i en baixes, posaren de fil musical La Balanguera, en versió Chenoa per la infantesa que s’enfila, o El pi de Formentor, en versió Bonet per la vellúria qui se’n va, encara s’endurien el premi a la mallorquinitat.

Si és que costa tan poc quedar bé: quatre frases enllaunades, dos cançonetes i ja tens els almogàvers aquietats. Però no, Hunold ha preferit quedar malament i, a més, opinar sobre ordenació territorial i política lingüística a l’estat espanyol. Home, Joachim, que la gent va de vacances i no a un congrés de la FAES! La indignació nostrada ha pres moltes formes, entre les quals hi ha una campanya de queixes a la direcció d’Air Berlin. Felicite Criteri, entitat impulsora de la iniciativa. Per cert, un dels queixosos he sigut jo.

A qui no es pot felicitar és Joan Puig, exdiputat d’ERC al parlament espanyol. A tall d’ofensa a l’aerolínia, ha col·locat en el seu bloc un logotip modificat d’Air Berlin que ens anima a difondre. I com l’ha modificat? Doncs afegint una esvàstica a la imatge. Potser la gràcia no li eixirà debades, perquè a Alemanya ningú pren de broma que el titllen de nazi. Si hi ha demanda als tribunals, espere que condemnem Puig, però per falta d’originalitat. Quina creu per als alemanys del segle XXI, algun capitost de casa pixa fora de test i sempre hi ha algú per a recordar-te què va fer el Vater o el Großvater entre 1939 i 1945. Prou de tòpics, per favor, als catalans tampoc els agrada que els consideren antipàtics, insolidaris o gasius, no?

La caverna hispànica no s’ha quedat curta i ha reaccionat a Puig com Puig mateix, és a dir, amb desmesura i barbaritat. Que si hi ha massa poder en mans de les autonomies, que si és cert, com diu Hunold, que l’espanyol està desapareixent en alguns pobles, que si molts pares no poden escolaritzar els seus fills en la llengua que volen… I tenen en part la raó: més de 90.000 xiquets valencians no podran cursar els seus estudis en valencià. Però això no té res a vore amb Alemanya, té a vore amb la Conselleria d’Educació.

Auf Wiedersehen / Adéu

1