Hui despatxaré l’assumpte en un paràgraf. Estic pràcticament sense parla des de diumenge passat. Rajoy diu que tindrà d’eixe dia “un recuerdo muy español”; Zapatero que s’ha tancat la “transición deportiva”, que coent el tio! No vaig vore ni un minut del partit. En la faena pensen que tot és ressentiment, que si la selecció guanyadora fóra la valenciana fins i tot hauria tirat traques. No és això, és que cansa tanta dèria futbolera. Però, en fi, la gent està contenta i fa bromes: “Ep, dos títols més i s’acaba el nacionalisme!”. “El vostre gens”, pense jo.
Hola bonic,
ya sabes que yo no soy futbolera, pero sí que vi el partido y me alegré del triunfo (es lo que tenemos las castellanas, ya sabes )
Sólo quería refrescarte una mica la memoria….. yo sé de un alcoyano que se sentó frente al televisor con la spanish flag para animar al chikiliquatre…
Si hubieramos ganado Eurovisión… seguro que no dirias lo mismo 😉
Que risa!!! encara m’enrecorde d’un dia mirant un partit en casa de ta mare del mundial de no sé quin any, contra un equip (no sé quin), prou roin, que li va pegar un repàs a Espanya increible, no em ve a la memòria ni el any ni el equip, ni si era mundial o eurocopa, però els teus crits animant al equipo contrari i els teus bots quan va acabar el partit encara em fan molta risa, que content estaves!!!!.Jo pase de que guanye Espanya
o de que perga lo que m’agrada és que la gent es pose contenta i al cap i ala fí no té més importancia que un simple partit de futbol i el que tenen que fer és suar la camiseta i lluïtar per guanyar, com van fer; que per aixó els paguem!
M’he canviat el nom.
Però sóc jo.
Quin castanyot d’article (o no article).
Dit amb amor.
O no.
Jo no pense pegar-me cabotades contra la paret. Estàvem malament i continuarem estant malament. I molta bona gent que conec va ser un poc més feliç gràcies a l’acabament de la transició esportiva (sí que és coent, sí, més coent que un all).
Que només em faltava fer-me mala sang per això.
I…, xe, per a què negar-ho… quan marcà Torres vaig aplaudir i tot…
Així no guanyava Jaume la porra!!!
Ale,
Tot plegat em fa daballar que no veges, la cosa.. Jo em vaig veure els partits pq és divertit si el joc és bo.
I tant me fa qui jugue o no, cal dissociar amb una mica més de sentit de l’humor…
Salut 😉
Que no plou, problemes.
Que plou, problemes.
Que fa calor, problemes.
Que fa fred problemes.
Que estem malament, problemes.
Que estem bé, problemes.
Que resulta que tot té una part amagada.
Que resulta que el rerefons fosc ho ompli tot.
Que estaves restrenyit i fas caca…mira a vore, alguna cosa passa.
Que les notícies són bones, no demostres que estàs content.
Que les notícies són roïnes, per favor, en quin món vivim i quina merda tot.
Que ens trobem còmodes en el malhunor diari i continu, xe que bé!
…que avorrim de tan sonsos i tan enfadats que estem sempre.
…que se’ns ha oblidat compartir l’alegria, quina mala sort.
Eh, disfruteu de la vida…un poc, encara que siga, que al final, tots calbs.
Per què no ens em d’alegrar?? Perquè es tracta d’Espanya?? Perdó, he dit Espanya…és un terme tabú que ja em cataloga com un fatxa!!! Quina diferència hi ha entre un nacionalisme espanyol i un nacionalisme valencià, basc, gallec?? Tots són iguals d’estupids i sense cap sentit. Estic fart de que tracten de diferenciar-me dels andalusos, dels catalans, dels bascos..etc simplement per què soc valencià.
Estic fart de que tot es manipule politicament.
L’altre dia un amic em comentava com Xavi, Pujol i Cesc cridaven “viva España” (entre riures del meu amic) i jo el mirava pensant “que tros de imbècil, Déu meu!!!”
Doncs, aquestes són les úniques conclusions a què aplega la gent. Tant aberrant és vore a un catalá, que ha guanyat un títol amb la selecció espanola, cridar “viva Espanya”??? Doncs per a mi, no. Ho vaig vore tant normal que ni em vaig adonar del fet. Així doncs, i em considere valenciá: “Viva España”!!! Si haguera guanyat València, cridaria igualment “Visca València”, però collons, no guanyem res!!!
Estàs ressentit… Si Espanya no guanya et partiries de risa!
Molt bé pel comentari de Ferràn.