Barack Obama, gure laguna da!

En el disc “Borreroak baditu milaka aurpegi” (El botxí té mil cares), els xics de Negu Gorriak titulaven un dels temes amb les inicials del 35é president dels Estats Units: JFK. La cançó presenta a Kennedy com un aliat perdut de la causa abertzale i critica algunes misèries del país més poderós del món. Hi hagué contactes i col·laboració dels nacionalistes bascos exiliats amb el FBI, però no crec que arribaren a l’època de l’únic president catòlic que ha tingut Nord-amèrica. De fet, quan Kennedy ens digué “Ask not what your country can do for you, ask what you can do for your country”, feia un any que el lehendakari Aguirre havia mort a París.

Bé, en JFK un ritme contundent acompanya la lletra quan saluda els qui considera amics americans: Ernesto Guevara “Che”, Malcolm X, Angela Davis, Emiliano Zapata, Augusto Sandino, Carlos Fonseca, Tupac Amaru, Tatanka Yotanka, Simón Bolívar, José Martí. Massa revolucionaris i llibertadors per a fer encaixar en la llista Barack Obama. Però, almenys de moment, el considerarem amic. Amèrica torna resultar seriosa i a caure’ns bé, cosa bastant fàcil després de Bush. Hi ha certa expectació per vore què fa i això il·lusiona.

Obama no és encara president i alguns ja diuen que ens decebrà, que potser n’esperem massa. No els feu cas. Hui el món ha despertat en un horitzó de joia i amb un futur engrescador. Sí, és així i jo en sóc la prova. En paràfrasi de Martin Luther King, “He tingut un somni… he vist la taula parada, un arròs mariner, el vi negre del país i el meu amic Jaume amb 100 $ per a pagar el compte”. Ara podria acabar amb la cançoneta referida, però m’agrada més Chaquito, del mateix àlbum. És també molt americana, del centre. Pura fusió intercontinental: veus irundarres per a una història salvadorenca. Va per tu, Raül:

1

Tags: ,

  1. A. Font de Mora’s avatar

    I’m asking you to believe. Not just in my ability to bring about real change in Washington … I’m asking you to believe in yours.

  2. Jaume d'Alacant’s avatar

    100$!!! Ni de conya!
    Hem quedat que jo pague el dinar, però no hem quedat on…:.)

    Podriem anar a un restaurant Ianqui a 6 euros el menú…

    Alé, espere equivocar-me, però em pense que el negre no durarà molt…

  3. cantonet’s avatar

    El vint de novembre agafarem un ¨pedete lucido¨ en nom de l´Obama,je,je. VISCA CATALUNYA!!!!

  4. L'Angel exterminador’s avatar

    Hamilton doblet!
    Campió del món en Fórmula 1 i president dels Estats Units!
    Plora Alonso!

  5. Ferran’s avatar

    Bé, jo passe dels americans. No em pareixen gent molt recomanable (com els alcoians, tot hem de dir-ho!!!).
    De totes maneres, millorar la situació no era molt complicat. Fins i tot “Mcain haguera estat millor que Bush Jr (Déu el tinga en la suea glòria!!! I que es quede allí, per favor).
    El que sí he de dir és que si Jaume s’estira, els 100 euros poden donar per uno més!!! jajaja Jo accepte qualsevol tipus de invitació (arròs, vinet,…això té bon aspecte). Així podem brindar efusivament per Obama!!! (o per qui es plantege!!jajaj)

  6. Anabel’s avatar

    En principi estic contenta amb què haja guanyat Obama.
    També pense que hem de ser prudents i esperar a l’acció del nou President, no obstant això fa “comboi” (es diu així?) el canvi, és bo i positiu tindre esperança , il.lusions…
    Hem de tindre en compte que Barak es troba un país amb molts problemes, una crisi que influix arran del món. És possible el canvi, però a poc a poc i dintre del que es puga i li deixen fer…
    Ara mateix hi ha persones de tot el món que esperen un miracle, esperem massa d’ell. Per això dic que cal ser cauts, i així no es decebrà. Si ho som i ens deceb la caiguda -dintre de les nostres ànimes- serà menys dura. I si no ens deceb, doncs molt millor per a tots.

  7. Raül’s avatar

    Què gran eres Jordi!!

    A vore si és de veres i podem dir: “Barack Obama, gure laguna da!”

    Que ja està bé de polítics d’excuses, quan no manen perquè no tenen poder i quan en tenen perquè no els deixen, i sempre anem en el mateix sentit, en el de les desigualtats. Tant de bo Obama siga valent i canvie la política del món encara que només siga un poquet, a millor, clar.

  8. Rafael del Barco Carreras’s avatar

    OBAMA

    Rafael del Barco Carreras

    Si la culpa de que un selecto grupo político-funcionario-empresarial haya succionado todo el dinero español en macabra orgía de inversión y corrupción sin más objetivo que “llevárselo de los bancos y cajas” abocando al País a la peor crisis financiera jamás conocida, en versión oficial, es de los americanos y su crisis, ahora, por arte de birlibirloque, la solución, la esperanza, surge de que allí han elegido un presidente negro, presuntamente de izquierdas, que ni es negro… ni de esa izquierda, tal como aquí se entiende, ¡si se entiende algo!

    El discurso oficial me pasma, debe ser porque soy un ácrata en política que al único político a quien admiro es al Presidente Suizo porque jamás he sabido ni su nombre ni siquiera de su físico, ni menos si cree o piensa en algo. No me gustan los o las líderes, en todos y cada uno de sus discursos programáticos, por lo demás bastante sencillos, solo entreveo fórmulas para alcanzar el Poder, que en ningún caso va más allá que otorgar, siempre a un reducido grupo de adictos, el dominio de unos pocos sobre la mayoría, el Poder y Dinero.

    Ese señor, negro, medio negro, y de materia gris de Harvard, pagada por su abuela blanca y banquera (a esperar que no sea de los 6.000 bancos que dicen quebrarán si el Estado no ayuda) ni tiene nada que ver con la situación española, o solo, en lo que la agravó su País afectando al nuestro por su cadena de quiebras (que poco más o menos puede compensarse por los capitales americanos perdidos en el crack local), no arreglará absolutamente nada de la cadena de desastres que el crack de la Burbuja Inmobiliario Financiera ha iniciado en nuestro País, por el momento paliado por la masiva inyección de € y el aguante europeo. La misma solución que allí con $ controlados por el Senado. Pero los hábiles demagogos de la Izquierda Española, los forrados por su posición en el Poder, si antes encontraron el referente a sus males, producto de reales fechorías, ahora pretenden jugar con si se desmonta Guantánamo o se retiran del Irak.

    Yo que conocí y sufrí un Guantánamo en la Modelo de los 80, o peor, ver http://www.lagrancorrupcion.com, y que Irak me queda lejos, mucho más que las diarias repercusiones que la situación en España afecta mi pequeño y a ras de suelo entorno, con amigos que quiebran, íntimos en el paro, sueldos y pensiones que crecen un 2.40 y la “vida” mucho más, y con un turbio futuro por delante, no veo que puede hacer Obama. No creo que acabe con la voracidad de nuestras clases dirigentes, ni menos transformar la Justicia en algo parecido a Justicia, ni borrar de la capa de la tierra el Oligopolio Financiero Español… por muchas tropas que retire de Irak ni Guantánamos que desmonte… más allá de alimentar la demagogia…

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *