Ja està ací de nou el Halloween. Les i els mestres amb qui he parlat del tema demostren poca simpatia respecte d’esta festeta que, tal dia com hui, els fa disfressar-se de bruixes, monstres o morts vivents. Alguns directament abominen el nou costum que els ha arribat terrible, com una tempesta de l’Atlàntic Nord. Entre a un bar de la Universitat i, damunt de l’expositor de les ensaladilles, han col·locat una d’aquelles carabasses de Stingy Jack. Se’m 
rebolica la panxa i canvie el café per un Aquarius, a vore si així se’m refà la moral diària de combat, també contra esta classe de colonització subtil, simpàtica, cosa de xiquets, no sigues aixina. En un centre comercial, una immensa calavera em fa plantejar-me si estic al País Valencià o al de Gal·les. L’efígie macabra i somrient m’assenyala i em diu “Trick or treat”. A l’hipermercat venen les carabasses maleïdes, les disfresses horribles i els articles de broma per a fer-te el trick. En un petit racó de la secció de brioixeria hi ha ossos de sant i panellets. Si en comptes de productes foren persones, aquell racó seria el més paregut a una reserva índia. M’identifique amb eixos dolços tendres i avials i renegue d’este món, on la pervivència d’una tradició és directament proporcional al consum que genera i a l’imperi que l’exporta.
Potser som indis, sí, però no enterrarem fàcilment la destral de guerra. Tenim l’esperit de Gerónimo, passat pel tamís d’esta mediterraneïtat jocosa i autèntica. Què pretenen els additius de la seua Worcestershire sauce al costat del nostre garum mil·lenari? Diguem no a un futur de fish’n’chips, nostres són la llampuga i les mongetes! I amb elles, germans, vencerem el Halloween, el Pare Noel, Sant Valentí i totes les bajanades que fins ara ens hem empassat. Si heu seguit les vinyetes precedents, vegeu la resposta contundent i última dels nostres herois i este cap de setmana, quan un grup de xiquets alienats pique la vostra porta i demane “Truc o tracte?”, apliqueu l’estratègia Ortega y Pacheco. És com el papa de Roma, infal·lible.
Molt bo!!!! No soy indio de esta reserva pero los del “west” penisular os apoyamos..
Salut!!!
Però de que collons parles? Indis? Gerónimo? Com a molt semblem indis d’aquells ja “civilitzats” que’n duien barret de fong i jaqueta americana i es passaven el dia borratxos, bevent el “aigua de foc”…
Si tu mateix t’has delatat: Et vas demanar un “Aquarius”… et trovabes en un “centre comercial”… i segur que duies posats uns vaquers, ntchs…
No us enganyeu, ja fa temps que ens han envaït i colonitzat.. Allò del halloween és pura anècdota.
El que passa és que a tu et fa ràbia que triomfe una festa pagana en lloc de la lúgubre i catòlica Nit de Tots Sants. 😉
Les carabasses torrades, amb mel si us ve de gust, són un postre típic de Tots Sants. Com també els moniatos, les castanyes, els ossos de sants, els panellets. Reinviquem i consumim aquesixos productes. Us anime a tastar-los, cuinar-los i/o comprar-los. Bon profit. Pel que fa a la celebració, el dia de les ànimes serà el 2 de novembre. Ja que l’1 de novembre serà la festa de Tots Sants. Per cert algú sap si l’origen de la Fira de Cocentaina està en una disputa amb la ciutat de Lleida? Gràcies per endavant.
Imprimix-lo i s’hocontes a la parenta, resta de família politica, amigues, et. et.
L’aquarius l’embotella la cola loca universal: pecat imperialista.
I d’altra banda, halloween es produïx a causa de la influència del cinema; i encara que espere que a ma casa no em vinguen vestits de morts o de bruixes, seguint amb l’art audiovisual, després de visionar l’esplèndia i alliçonadora Agora d’Amenábar, on es demostra que les arrels cristianes i talibanes són germanes, qualsevol festa pagana, laica o aconfesional, de dins, de fora o de l’altre món, considere que sempre serà beneficiosa per a combatre la insània i la irracionalitat humana. I això és fonamental per al pervindre de la raça humana, tant com les essències particulars.
Opine com Alfons, després de treure dels ‘jeans’ un ‘pavo’ per a comprar una ‘coca-cola’ a un centre comercial, mirar en una tenda de música tot el ‘rock’ i el ‘pop’ extranger o català -igual és-, entrar a vore una pel·li de les últimes americanotes (ho solen fer bé el cinema, els cabrons), i finalment sopar al burrikin o al macshit… allò de la resistència arriba un poc tard. O és solament contra alguns aspectes i no d’altres?
Que no m’esperen les esències pàtries, si són anar al cementiri a netetjar tombes dels difunts. Tampoc vaig a participar a jalowin perquè em resulta alié. Però, totes les potències globalitzadores imposen les seues formes econòmiques i culturals. Ho han fet sempre i açò és un no parar. I més en perspectiva, les nostres pautes culturals també vingueren de fora.
Jo m’opose a la mercantilització de totes les relacions personals, a l’ús econòmic d’unes festivitats que al final sempre giren sobre els mateixos temes d’aquí fins a la Xina Popular i l’altra. I això ja depén del critèri de cadascú.
No faces cas de tanta excusa. Que si som indis civilitzats, que si estaves prenent un refresc imperialista. De lo que estem parlant és molt més profund, no sols adoptem per la força impositiva de l’anunci els costums estranyes, desterrem les pròpies per substitució i davant d’açò cal oposar resistència. No és el mateix canviar els saragüells pels jeans que la nostra cultura per una altra.