febrer 2013

You are currently browsing the monthly archive for febrer 2013.

El PP vol que als instituts la jovenalla reba educació financera i tributària. Després de l’Educació per a la Ciutadania socialista, arriba l’Educació Fiscal popular; fa ganes d’anar-se’n o no? Fora de l’aula, la meua generació rebia eixos ensenyaments de la manera més eficient: jugant. Sí, jugant al Monopoly: una casa a via Laietana, la companyia d’aigües, un hotel a la Castellana, Barcelona, Madrid… dos poblets que es van fer grans. Quin goig quan em van regalar el Monopoly d’Alcoi: Sant Nicolau, Benisaidó, l’Alameda… per fi una gran ciutat.

En totes les versions, però, hi ha la casella on un policia, amb pinta de Mister Magoo i saltant-se la presumpció d’innocència, l’habeas corpus i tots els llatins que facen falta, t’envia directament a la presó. Quan la teua fitxa va a parar a la garjola del tauler, la imatge del delinqüent et recorda que Lombroso tenia raó: el crim està marcat a la cara. O potser no. Els lladres, els delinqüents, la mala gent d’ara no tenen asimetries cranials, ni orelles punxegudes. El duc, la ministra, el rei i la querida, el tresorer, l’artista, l’expresident, el primogènit, la secretària general, l’alcaldessa, l’altra alcaldessa, el democristià… tots són gent fina i molt guapa, gent lluïda i apanyà.

Els lladres d’este Monopoly fan cara d’estar patint, però per dins deuen riure: el seu conte es repetix.

Tags:

Hui hi ha eleccions a l’Equador. La mare d’una amiga d’Aitana és una xica valenciana d’origen equatorià. Alguna vesprada, quan anem al col·le a per les xiquetes, hem parlat, també de política. Fa unes setmanes li vaig comentar que hi havia eleccions al seu país de naixença. Llavors em va dir, a grans trets, què pensava de l’actual president i candidat a la reelecció Rafael Correa.

“Es un buen hombre, ha hecho mucho por los que menos tienen. Ahora es más fácil conseguir una casa y hay más trabajo”. Equador no és una potència mundial ni la seua economia ocupa els primers llocs d’eixos rànquings que fan les grans consultores, d’acord, però en escoltar allò m’entrà l’enveja sana, un cert desig de ser equatorià i poder estar orgullós del meu president.

Sí, també m’agradaria escollir amb el meu sufragi el cap de l’estat i no haver de sufragar amb els meus diners una patètica il·legitimitat dinàstica, apuntalada per un general colpista, i després dictador, que començaria abraçant-se a Hitler i acabava signant sentències de mort. Mireu si estan allà més avançats: a l’Equador diuen Correa i els ve al cap igualtat, treball i habitatges; ací Correa és la trama, la llista, el lladre, el president i el seu partit.

Si jo hui fóra equatorià votaria per Correa, m’agrada el que diuen d’ell i les sigles que encapçala: PAíS.

Tags: ,

La resolució del conflicte araboisraelià es veu tan distant que els que volem una pau real i duradora, i un estat palestí viable, ens aferrem al menor símptoma d’entesa entre els dos pobles, qualsevol bona notícia ens sosté les esperances.

I, sí, de sosteniments va la cosa. La setmana passada sabíem que les policies israeliana i palestina han col·laborat estretament per a detindre un lladre de sostenidors. La roba interior sostreta prové de la ciutat jueva d’Hadera (Haifa), era recol·locada a la palestina Nablus (Cisjordània), el pispa és israelià i viu a Gerizim, històric enclavament dels samaritans, que són els únics que tenen doble nacionalitat israeliana i palestina. Quanta transversalitat en una sola història.

No hauria de resultar-nos estranya esta cooperació policial. En un àmbit tan marcat per la religió com Orient Mitjà, podrem trobar la resposta en els textos sagrats de jueus i musulmans. En el Càntic dels Càntics, Salomó fa dir a ella: “El meu estimat és per a mi un saquet de mirra, s’adorm entre els meus pits” (Ct 1,13). Més endavant és l’estimat qui dirà: “Eres esvelta com una palmera, els teus pits en són els raïms. Jo m’he dit: em vull enfilar a la palmera, n’agafaré els ramells” (Ct 7,8-9).

Si anem a “La notícia profètica”, 78a sura de l’Alcorà, trobarem que, en l’aleia 33, el profeta promet als pietosos que al paradís tindran “dones amb pits turgents, que mai envelliran”. Queda clar l’assumpte. Enhorabona a les i els agents que, d’un costat i de l’altre, han tret pit perquè imperen la llei i la justícia i, de retruc, han encés una espelma tremolosa de reconciliació.

Tags: ,