Non possumus

martyrsEl llibre de Llatí de segon de BUP incloïa en cada tema una llatinada: la cèlebre sentència d’un cèlebre clàssic, una dita popular arribada als nostres dies o la píndola literària treta del flascó romà. Més de vint-i-cinc anys després, no he oblidat Luz Divina Samper, una de les millors professores que he tingut mai, ni una d’aquelles frases històriques: “Non possumus”. Davall hi havia la traducció al castellà (“No podemos”) i el seu context. “Non possumus” és el que els cristians d’Abitínia van respondre en ser acusats, durant la pesecució de Dioclecià, de celebrar el diumenge (“Sine dominico non possumus”).

Els màrtirs repetien el que els sants Pere i Joan van dir al Sanedrí quan els van prohibir proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús: “Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que a ell. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit” (Ac 4,19-20). Doncs bé, la determinació d’aquells sants i apòstols em ronda el cap des de fa dies: “No Podemos”.

La majúscula no és un error de picatge, ja sabeu per on vaig. Des que la televisiva i reeixida formació de Pablo Iglesias aconseguí cinc eurodiputats, tota prospecció política s’ha centrat a saber què faran o deixaran de fer els xics i xiques dels círculos. De moment, el PP fa palmes, el PSOE de Sálvame els acusa de populistes, Esquerra Unida continua en estat de xoc i nosaltres (Compromís) envidem i els demanem matrimoni.

Des de les planes de Levante, l’amic Enric Morera diu hui que “el canvi no està assegurat; no podem deixar que es perda cap vot perquè si no la dreta seguirà”. És el mateix raonament que, l’any 2007, propicià el pacte entre EUPV i el Bloc. Potser aleshores no es va perdre cap vot, potser sí, però el que és segur és que la dreta continuà manant, i en 2011 també.

Durant anys el nacionalisme valencià ha sigut el xic intel·ligent, amable i rematadament lleig de la classe. Sabia molt, ajudava a tothom, era simpàtic, però ni eixia en les fotos ni es menjava un torrat en els nocturns. Gràcies a la Coalició Compromís això ha canviat, som d’allò més sexy i se’ns veu des del poble fins a Estrasburg. Per què hauríem de canviar ara que, al meu parer, hem encertat la fórmula?

Més encara. “L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià” o “la defensa dels interessos valencians i la plena normalització cultural i lingüística”, que el Bloc reclama en els seus estatuts, ¿on quedaran si es pacta amb Podemos, Esquerra Unida i vés a saber qui més? El pal de paller convertit en encenalls per a la quadra. No m’apanya, no. Si voleu ho dic en llatí: Non possumus.

Tags: , , , ,

  1. Andreu el Melenas el furor de las Nenas’s avatar

    Manaria collons que ara tinguera votar al mateix partit que eixos que sempre em diuen que ells no voten Compromís perquè és el partido de los valensianos i que ellos no són nasionalistas. Tu saps la cara de gilipolles que se te queda??? I tot perquè la democràcia en España és collonuda, ja que una cadena de televisió es dedica a fer mitins polítics tots els dissabtes, oblidant la ètica política de la invisibilitat de molts partits….collonut

  2. Juli’s avatar

    Bon dia,
    És certament descoratjador assistir a este entreguisme mancat del més mínim gram d’autoestima. Vaig replicar per twitter al compte de Morera i al general de Compromís que “massa gent ha fet molta faena durant molts anys” per a caure en això. A vosaltres vos han contestat? A mi tampoc.
    Hi ha gent contenta amb esta actuació. Gent que, supose, no recorda què va ocórrer en 2007. Mentrestant, es balafia el treball, l’esforç continuat, no remunerat, de tants i tants militants. Amb quina cara li dius ara a algú si se’n ve a la llista? Amb quina cara vas a un comerç a dir-los que Compromís és l’opció que els defendrà? Amb quina cara envies notícies als periòdics, publiques en la web oficial o fas propostes de programa?
    És decebedor, quina falta de carisma i de respecte cap als teus.
    Quanta misèria…

  3. l'Àngel Exterminador’s avatar

    Mireu amics, jo estic fart de haver sigut extra-parlamentari, i ara que tinc representació, ara estic fart de no tenir la suficient per governar. I ara que tenim una oportunitat de pactar a una candidatura emergent, possiblement amb possibilitats de governar, ara diem que no. Clar que si! I dexiem que torne a guanyar el PP o el PSPV i facen allò de reduir els diputats per tirar-nos del parlament. Anem a vore, però no hem pactat amb gent d’EU i els Verds de no sé on? Doncs, quin problema tenim amb Podemos? Al final acabaré jo mateix votant Podemos…

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *