El comtat al segle XVII.

En Gastón Ruiz de Corella, VII comte de Cocentaina. Es va casar amb la seua cosina germana Na Brianda de Càrdenas i de Corella, durant el seu govern la vida econòmica de la vila va ser difícil per la falta de gra, encara que el rei Felip II no va deixar d’ajudar-la i va millorar la seua situació.

El rei li va concedir el privilegi a la vila del dret de cobrar la sisa per espai de deu anys i una paga de censos i altres carregues, va firmar el rei el privilegi en Alcalà d’Henares en 1604.

En 1607 el comte va atorgar llicencia al justícia, jurats i consell per a prendre a cens 8000 lliures per abastir la vila, el que va tornar a fer un any després, també ho va fer amb l’arrabal i la moreria concedint-los permís per prendre a cens 600 lliures per atendre les necessitats dels seus veïns. En temps d’aquest comte es va produir l’expulsió dels moriscos per Felip III, en 1609, així van eixir de la vila i el seu comtat mes d’onze mil moriscos per embarcar-se en el port de Dènia o Moraira. Una vegada expulsats el comte va incautar totes les seues possessions i bens i va procedir a la repoblació de l’arrabal i els altres llocs abandonats per els moriscos, utilitzant per a això als mateixos cristians vells de la vila, donant el nom de Villanueva a aquest antic arrabal. Però no seria fins el 1616 quan només va haver un govern a Cocentaina i els seus arrabals. Va morir l’11 de setembre de 1611.

File:La Expulsión en el Puerto de Denia. Vicente Mostre.jpg

Expulsió dels moriscos a Denia.

Na Guiomar de Corella, VIII comtessa de Cocentaina, filla de l’anterior, però va morir poc temps després en 1613. La va succeir el germà del seu pare.

En Jerónimo Ruiz de Corella, IX comte de Cocentaina. Va agregar a la vila de Cocentaina l’aldea de Fraga dels Abads. En vista de les penúries de la vila va donar llicencia als jurats per a prendre en cens 8.000 lliures en 1613 i en 1615, 11.000 lliures. Durant la seua estància a Milà, amb el càrrec de general d’artilleria del nostre exèrcit, va morir el 22 d’octubre de 1623.

Na Antonia de Corella, X comtessa de Cocentaina, filla de l’anterior, es va casar amb En Diego de Benavides (comte de Santiesteban). Així el comtat de Cocentaina va passar als ducs de Santisteban del Puerto, casa andalusa.

En Pedro Ruiz de Corella i de Benavides, XI comte de Cocentaina. Va morir només complir 14 anys en 1657 i 7 anys després es va morir el seu pare, el comte de Santiesteban, després d’haver immortalitzat el seu nom en el virregnat de Navarra i haver sigut el fundador del convent de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina.

En Francisco de Benavides i Corella, XII comte de Cocentaina, germà de l’anterior.

Es va casar al 1661 amb Na Francisca Josefa d’Aragó i Sandoval.

El seu tutor, al igual que ho havia sigut del seu altre fill, Pedro, va ser el seu pare el comte de Santiesteban, fundador de l’església de les monges, on es va traslladar la Verge des de la seua capella de San Antoni.

Per al seu trasllat, el procurador general de Cocentaina, Lorenzo Capdevila, va convocar al clero i a tots els habitants de la vila en 1679 i es va fer el trasllat acompanyat de grans festes en la població. I el 19 d’abril d’aquell mateix any, dia en que es celebra la festivitat de la verge també en l’actualitat, es va celebrar aquesta amb major ostentació que altres anys i va assistir a ella el mateix comte en persona.

Aquest comte va viure allunyat de Cocentaina, per servir al rei en els seus virregnats a Sicília i la Cerdanya, però no va oblidar la seua vila, va enriquir el convent de les monges amb pintures, estàtues y escultures de inapreciable valor, de rics ornaments d’or, plata i pedres precioses, i també amb altres joies i relíquies destinades al culte diví i a la propagació de la fe i devoció dels fills de Cocentaina. També la comtessa va mostrar especial afecte pel convent, inclòs va sol·licitar i va obtindre llicencia per a entrar en la clausura, tant ella com les seues filles i dames que estaven al seu servei. Ella va morir en un accident a Madrid en 1697 i el comte va morir en 1716.

Francisco de Benavides

Trasllat de la Verge al seu nou temple, es troba retratat el comte Francesc de Benavides, es la figura que agafa una de les vares del pal.li, junt a la ma esquerra del sacerdot que du a la Verge.

This entry was posted in Política and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

1 Response to El comtat al segle XVII.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà