La vespra del 9 d’Octubre vaig publicar una entrada. Era molt patriòtica i sentida, com calia esperar. Patri, Anna i Dani hi van fer algun comentari. Els valore igualment, espere que les xiques no s’enfaden amb mi i us recomane que feu clic en els noms per a accedir als seus blocs, però em centraré en el comentari de Dani: “Este blog esta todo en catalan, es un peñazo, jajaja. Yo casí que prefiero celebrar el 6 de Diciembre, día de nuestra constitución Española”.
Quan me’l vaig trobar pel campus, perquè Dani també treballa a la Universitat, riguérem junts i em recomanà que canviara, que per a reflexió profunda ja estan les frases dels sobrets de sucre i que molen més els blocs en què el personal conta coses seues. El parer de Dani és comú a molts companys de treball i Fèlix, el meu cap, no em llig quasi mai, només el preocupa que no faça estes coses en hores de faena.
Canviaré de tema, d’acord. Però, què puc contar de mi mateix si jo, com aquell poeta andalús, “vivo en paz con los hombres y en guerra con mis entrañas”? Deixeu-me pensar… ja ho tinc, sí, parlaré de Dani! Com us he dit treballa a la Universitat; un xic formal i poderós, ell prem el botó que ens ingressa mensualment la nòmina. Dani, no nos falles. Ací el teniu tal com podeu trobar-lo de dilluns a divendres:
Ara bé, si toca eixir el cap de setmana, el gremlin bo menja després de mitjanit i l’honorable doctor Jekyll esdevé Mister Hyde. L’Home Llop, l’Increïble Hulk, Son Goku… qualsevol exemple d’esta mena val perquè us en feu una idea, el tio canvia de veritat. Una d’aquelles nits pletòriques de disbauxa, acabàrem —no sé com— en una sala de concerts rara, com de directes improvisats, però en pla trash metal. Ho passàrem d’allò més bé i Dani fins i tot eixí a l’escenari. Abans de pegar a fugir —una retirada a temps és una victòria— li vaig fer una foto. Així no us l’ensenya ni el National Geographic:
“La carn vol carn” deia un altre poeta i l’endemà Dani es va despertar en una casa que no era la seua. Un baf espés omplia tota l’estança, en obrir els ulls al nou dia, el rei de la nit es trobava en una habitació empaperada amb pòsters d’Iron Maiden i Sepultura. Se sentia contret; les dos companyes de concert premien llurs cossos al seu i tots tres nus feien un sàndvitx de biomassa satisfeta. El concert ara era de roncs i esbufecs. “En peores garitas he hecho guardia” degué pensar mentre tornava en si. Instintivament començà a palpar-se, com per a comprovar que tot estava al seu lloc. Després de les cames i el tronc, es posà les mans al cap i emprengué la revisió de la cara. En arribar als llavis, va notar com d’una de les comissures eixia alguna cosa com un fil, un cordellet subtil i terrible. Llavors, obrí la boca per a exclamar mig ennuegat:
¡¡POR EL AMOR DE DIOS, QUE SEA UN POLEO!!
Jordi
deixa descansar a Dani.
la pròxima, que siga sobre tu en els carnavals eixos que feu a Alcoi amb l’excusa de sant Jordi i els moros.
Fes-li cas a Felix i ho seràs.
ah, i sense perdre el bon gust
Visca Sant Jordi i els alcoians que no són bafaners!
Josep
La p***, la p*** (no hi ha pitjor censura que l’autocensura), que reburrot que aplegues a ser…
I sí, el col·lega Dani, en la foto dos, està de National Geographic… però mira que les zagales del segon pla… uf, sí, per a dubtar si el poliol era d’elles… la mare que va!
Un abraç!
Hola, por fin, lo que me comentaste que harias, lo has hecho, jejeje. Ahora solo te queda esperar hasta final de mes para ver si esto tiene alguna repercusión, jajaja.
Por cierto, el hilo no era un poleo, sino el hilillo de un tanga de estos de los que se ponen algunas, que por cierto no era ninguna de las de la foto ya que no se pueden poner ese tipo de tanga.
Ahora solo te queda esperar mi venganza, que como puedes suponer, será terrible, jajaja.
Por cierto, cuando nos vamos a tomar unas cañas y me vuelves a contar lo del poleo?.
La millor entrada que has fet! Encara que sense despreciar cap altra la que m’ha fet riure molt. Molt divertida. Pensava si la foto seria un muntatge (la segon, evidentment), però pareix ser que no.
Bo, la llàstima es no tindre cap foto teua a mà del institut perque com trobe una… ja ja
Xiquet passa unes festes de categoria (o carnavals, com diu el tal Josep; je je, qué bo també) i no contes l’aigua que begues per ‘cubitos’ sino voràs ‘resacón minino’. Que l’edat no perdona…
hehehe, espere que Dani avise al personal que s’arrima per este blog, quan consume la venjança. per cert el poleo estava batejat?
Mare meua Jordiet, estic bocabadat. Açó no ho supera ni el Quim Monzó. Ah, per cert ,si l’escenari d’aquesta historia fora al nostre poble, en lloc de poliol, un “timonet” haguera quedat més aromatic.
Una abraçada i Visca Sant Jordi.
Que bèstia!!! Ara, reconec que m’he rigut bona cosa.
Per cert… donar un gir més personal al bloc podria ser interessant, hi ha moments en què fins i tot serveix per a arribar a un millor autoconeixement. Anima’t!
Un beset.
La foto es un montaje,¿como os podeís imaginar lo contrario?, pero hay que reconocer que Sergio hizo un buen trabajo y se nota bastante poco.
Ya os avisaré con la venganza, o quizas os lo diga el mismo cuando vea que este mes no tiene ni pa pagarse la manicura, jajaja.
Com t’agrada donar-te-les d’intel·lectual aquí va altra cita poètica “un pallasso no fa més que pallassades” deia el poeta castellà i a més contínua “les fa en horari de treball”.
Estic segur que cap dels teus dos caps llegix aquestes ximpleries que et fan tanta gràcia, tampoc creo que els agradi saber a què dediques part del teu temps, graciós.
jajaja ja sé que no t’he de tocar-te molt els nassos. La teua venjança pot ser terrible…aquests alcoians tenen molt mala llet!!! jajaj
Molt bé Jordi! T’envoltes d’unes persones molt interessants! Aquest xic té una cara de fenómeno que pa qué! Per cert… l’història és verídica?? Perque es divertidíssima… Vens a festes? Aquest any eixim tota la familia menys el Judes del meu home!! Que hi ha que fer?? Es un renegat. Ens vegem? Un beset i avant l’entrà!!!