Fotre

“¡Que se jodan!” va dir Andrea Fabra. Quin disgust per als pares; tants diners invertits en col·legis cars, tantes misses devotes a la Mare de Déu del Lledó, tantes gales amb la més fina crema de Castelló i, mira, ara la xiqueta es dóna a conéixer per una expressió tan grossa i vulgar. El seu “¡Que se jodan!” entra en els annals d’una llarga nissaga. Ai, els Fabra! Són com els Kennedy, però en xungo, molt xungo. La xica s’ha disculpat, diu que l’improperi és impropi d’ella. També diu que s’adreçava als socialistes, concretament a un diputat, el nom del qual no vol revelar. No m’ho crec; si això fóra cert hauria dit “¡Jodeos!” o “¡Jódete!” Andrea pensava en els milions d’aturats que són més gossos que un pont, en els funcionaris, que som tots uns malfaeners; en els jubilats, addictes a les pastilles i amb síndrome de Diògenes farmacèutica; en els xiquets que duran a l’escola el dinar en un túper, i així aprendran a figurar com a pobres; pensava en les persones dependents i les que els cuiden; passejar avis i canviar bolquers no mereix que cotitzen…

Andrea no pensa dimitir. Això de dimitir és cosa de la CDU alemanya, dels republicans dels Estats Units, dels liberals britànics, d’Antoni Asunción quan era ministre i socialista, fins i tot dels batasunos, que ara també dimitixen. En el PP no dimitix ningú —a Camps el dimití l’ambaixador Trillo, el de l’avió cutre i els 62 militars morts—, a ells, el que els mola és fotre. Fotre la sanitat i l’educació públiques, mentre destinen la fotracada de 4.188 milions d’euros a l’AVE, fotre a Castelló un aeroport que no servix per a res i fotre dins una escultura de 300.000 € —hui mateix la rematen—, fotre’ns a tots apujant l’IVA i fotre’m la pròxima paga de Nadal. Que fotuts que són i que fotuts ens deixen. Jo podria estar fotut i conformat si els diners que em foten anaren als que estan refotuts, però, no, aniran a pagar el fotimer de deute que han deixat les ostentoses foteses en què s’han fotut uns diners que no tenien, uns diners que no eren seus. Què hem de fer? De moment fer-nos fotre, després fotre’ls fora.

Tags:

  1. mercedes’s avatar

    Molt bé, Jordi. Però que molt bé!

  2. Toni del Montgó’s avatar

    Estic amb vós, mestre, completament. Al respecte, per dins de casa dic coses que no puc escriure ací; ja se les pot imaginar.

  3. Enric Senabre’s avatar

    La niñata aquesta és una metàfora sagnant de l’esperit Pepero. Totalment d’acord

  4. l'Àngel Exterminador’s avatar

    Tot aixó, jo crec,
    que ho apanya un crac!
    No m’espere més,
    agafe un trabuc
    i em foto a fer el ruc
    per allà on puc.
    Trec, trac, truc.
    (del nostre Ovidi Montllor)

  5. Nathalie’s avatar

    Fotem-los al fem! Molt bé, Jordi.

  6. Maria Martin’s avatar

    Ié, col.lega, l’has clavat!!!!

  7. Jordi’s avatar

    Totalment d’acord, amb el teu permís et faré una mica de propaganda per les xarxes socials !! 😉

  8. Josep de Crevillent’s avatar

    M’agrada el que escrius, i sobretot, com ho escrius, es tan satíric i tan tan valencià…

  9. Isabel’s avatar

    Que sàpigues que llig molt del que publiques a esta pàgina.
    No sempre estic d’acord amb les teues reflexions, cargades per a mi d’una motivació nacionalista i tradicionalista que no compartisc, encara que respecte.
    Però amb el que has escrit avui estic totalment d’acord i m’agradat molt com ho has expresat, irònic i contundent.
    Salutacions
    (de segur tinc alguna errada, perdonem sr. professor)

  10. Anna’s avatar

    Com sempre, Jordi, genial!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *