Guàrdies civils

Entre 1998 i 1999 vaig fer classes de llengua per a treballadors de l’administració pública. Considerava molt encertadament la Conselleria que ningú millor que jo podia valencianitzar els pilars fonamentals de l’estat espanyol: funcionaris d’Hisenda, de Justícia, de presons i de la Policia Nacional. Estava convençut que després vindria el Bisbat o la Comandància Militar de Marina, però no, el destí m’havia reservat un contingent de rang major: la Guàrdia Civil.

Quins nervis el primer dia de classe, i quin canguelo! S’hi presentarien amb el tricorn i l’arma reglamentària? Quin seria el millor verb per a explicar la primera conjugació? Multar? Fitxar? Empaperar? Atonyinar? I en efecte, amb poques sessions, em van hostiar els prejudicis. Eren uns paios estupends —hi vaig fer amics i tot—, aplicats, puntuals i no deixaven que pagara quan anàvem de dinar. Els dolia la imatge autoritària i nècia que bona part de la societat atribuïa al cuerpo —n’hi ha acudits a mansalva— i sabien que allò d’aprendre valencià els ajudaria a canviar-la i donar millor servei al ciutadà. Se’m van guanyar aquella gent i altres agents amb qui no he tingut mai cap problema per parlar-los la meua llengua.

El passat 21 de desembre, Carles Mateu Blay no va tindre la mateixa sort. Entre Castelló i Almassora dos guàrdies civils no li van cantar precisament La panderola. Ja ho deveu saber, preferien aquella que diu “A mi me hablas español, que estamos en España”. Ni alcohol, ni drogues, tot en regla, però allà va estar retingut tres hores, li han retirat el carnet de conduir i l’assumpte ha acabat en el jutjat. En conéixer esta cagada, me’n vaig recordar d’aquells voluntariosos alumnes meus. Si també han tingut notícia de l’incident, deuen estar fotuts. Ànim, xavals, i que la tolerància siga la divisa.

Tags:

  1. Daniel Climent’s avatar

    Molt bo, Jordi.

  2. vir’s avatar

    Jordi, com m’agradat, mes encara pel meu germà. Per que els estereotipes i els prejudicis fen general el que només és particular.
    T’ho dius una andalussa cansada de cert tipus de comentaris carregades d’estereotipes sense fundament i t’ho dius en valencià encara que tinga errades.
    BSSSS

  3. Enric Nomdedéu’s avatar

    Hui (11.01.13) Carles anava per estes carreteres comarcals, amb la furgoneta que li ha deixat son pare, perquè el seu cotxe està per anar a visitar a Oriol Pujol.
    En una rotonda l’home ha vist una parella de la benemèrita, que li diuen. Com gat escaldat de l’aigua tèbia fuig, els ha mirat de reüll, i després pel retrovisor…i…oh sorpresa! Ha vist que un dels dos agents (no els dos, un) arrancava la moto i eixia a seguir-lo. Efectivament, poques desenes de metres més enllà l’ha enxampat i l’ha manat parar a la cuneta.
    Era ell! El de l’altre dia! Es veu que l’ha reconegut al passar amb la furgoneta i ha dit: “ahora verás”.
    Carles ha baixat del cotxe i en confirmar, ulls en els ulls, que era el de Ciudad Real, li ha dit: “buenossss díasss, como sé que usted no entiende la lengua de mi país, le habalré en castenallo”, així amb una miqueta de mala llet. Aquell ha demanat la documentació, ha voltat i revoltat el vehicle, ha mirat les rodes, els intermitents… Ha cridat a la central i ha preguntat pel vehicle i pel conductor. Res. Finalment li ha dit: “¿Por què conduce este vehículo que no es suyo?” i Carles li ha contestat “Porqué mi papá me lo deja”.
    “Puede continuar” a conclòs el senyor guàrdia. “Au, que passe bon dia” ha rematat en perfecte vernacle Carles.

  4. Susana’s avatar

    Malauradament, aquesta cançoneta “A mi me hablas en español…” la coneix i la usa més gent d’altres administracions.
    Ànims a Carles i a tota la gent que no vol renunciar a la seua llengua, a Vir per no tenir vergonya de cometre errades i als companys i companyes de la funció pública, incloent-hi la guàrdia civil.

  5. Raül’s avatar

    M’ha agradat molt el post. Ben cert que la majoria de gent és bona gent i que els dolents són quatre gats que, per desgràcia, ens amarguen la vida.

  6. Anna Dèlia’s avatar

    Jordi… a tu, allò que més t’apanyava era que et convidaven 😉

  7. l'Àngel Exterminador’s avatar

    Mira Jordi, cada vegada estàs pitjor… pel que es veu ara tens el síndrome d’Estocolm. Jo continue desconfiant del color verd oliva, de l’estanquera i del “todo por la patria”, és allò que diuen el subconscient residual, i el dia que quedes amb ells, m’avises per no anar-hi.

  8. Carcaixent’s avatar

    Tristemente estas cosas ocurren, pero también a la inversa … De todos modos habrá que ver la realidad total del caso, ya que me parece harto-dudoso que dos agentes se jueguen su trabajo por eso … Perdóneme, pero tengo mis reservas.

    Habla de “valentcianitzar … ” … “Considerava molt encertadament la Conselleria que ningú millor que jo podia valencianitzar els pilars fonamentals de l’estat espanyol: funcionaris d’Hisenda, de Justícia, de presons i de la Policia Nacional” … A ver … no hay nada que valencianizar … y menos otorgando puntos para luego poder medrar y ascender … ¿por qué piensa que esos “picoletos” iban a sus clases? … ¿para servir al ciudadano? … Noooo … Para ganar más dinero, como usted ha elegido esa “valencianització” para acomodarse en su puesto de trabajo.

    Claro que creo en el bilingüísmo y es muy fácil … Si se dan puntos por valenciano, se dan por castellano … Si me habla en valenciano, yo le contesto en castellano y no pasa nada … ¿no somos bilingües? … mientras fluya la comunicación y haya respeto se puede llegar al entendimiento, pero son ustedes mismos los que no quieren eso … se limitan a querer imponer … Triste, pero real.

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *