Home » Actividades

Category Archives: Actividades

Exposición “Del quiosc a la biblioteca: els còmics d’Alberto Miralles”

La Biblioteca General acoge, del 4 junio al 3 de julio, la exposición “Del quiosc a la biblioteca: els còmics d’Alberto Miralles.  

Se trata de una exposición itinerante organizada por las Bibliotecas Municipales de Elche y la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Elche y el patrocinio del Ministerio de Cultura y Deporte.

Alberto Miralles se trasladó muy joven a Barcelona, donde se tituló en Arte Dramático y Dirección Escénica. Perteneció a la generación de autores que renovaron el teatro español, vinculados al teatro independiente. En 1967 funda el Grupo Cátaro, con el que recibió varios premios nacionales. Como autor, obtuvo diferentes premios, destacando la obtención en 2005, a título póstumo, del Premio Nacional de Literatura Dramática por su obra Metempsicosis.

Pero, además del teatro, Miralles tenía otra pasión: los cómics. Una gran afición que fue tomando la forma de colección. En el año 2004, tras su fallecimiento, su viuda donó al Ayuntamiento de Elche su biblioteca teatral y su colección de cómics, que pasaron a formar parte de los fondos de la Red de Bibliotecas Municipales de Elche.

La exposición itinerante que puede verse en la Biblioteca General presenta 16 paneles y figuras corpóreas de gran tamaño.  A lo largo de estos, se presenta una visión general del cómic: Alberto Miralles y los cómics, historietas y aventuras patrias (años 50), cambios y apertura en el desarrollismo (años 60), el boom del cómic adulto (años 70-80), no sólo superhéroes (años 90) y la entrada del cómic en las bibliotecas.

Es una actividad realizada en el marco de UNICÒMIC 2024. III Congreso Internacional de Estudios Universitarios sobre el Cómic / II International Conference Teaching with Comics que tendrá lugar en la Universidad de Alicante los días 3 al 5 de julio de 2024.

¡No te la pierdas!

Exposició «Teixim llaços des del sud del sud»

La Biblioteca de Filosofia i Lletres acull del 30 de març al 6 d’abril del 2022 l’exposició itinerant «Teixim llaços des del sud del sud» organitzada per l’Acadèmica Valenciana de la Llengua i coordinada per l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir.

La comarca del Baix Segura representa una singularitat ben específica i amb pes substancial davant la resta de singularitats territorials que afaiçonen el País Valencià. Aquesta exposició mostra els llaços que el Baix Segura comparteix amb la resta del territori valencià i vol mostrar tot el que ens uneix a fi de teixir complicitats.

La mostra es compon de 12 plafons que presenten el passat lingüístic de la comarca des del seu present i el futur des de la coneixença de l’altre. L’exposició desvela que l’essència de la comarca rau en un llenguatge i una manera de viure que ha deixat el seu pòsit i que es nega a desaparèixer, i fa visible també la història que compartim, amb un patrimoni comú que ens pertany a tots.

Animem les persones que la visiten a la investigació, a la descoberta de les arrels. De fet, es demostra que «els cognoms conten, amb molta fidelitat, la història compartida d’un poble». Davant d’una proposta com aquesta, els/les visitants se sentiran interpel·lats/des a preguntar-se per què el seu cognom és Estany, Amorós, Esteve, Falcó o Benavent.

Des d’ací volem fer un agraïment molt especial al professor i comissari de l’exposició Vicent Beltran Calvo per totes les facilitats que ens ha donat per a organitzar l’activitat en la Biblioteca.

Esta semana en la UA: Sergio Ramírez. Premio Cervantes 2017

El próximo 22 de febrero a las 19:00 h, el escritor nicaragüense impartirá la conferencia “La Nicaragua que yo escribo” en la Sala Rafael Altamira de la Sede Universitaria Ciudad de Alicante (C/ Ramón y Cajal, 4).

Sergio Ramírez nació en Masatepe (Nicaragua), en 1942. Es conocida su implicación en la política de su país participando en la resistencia contra el régimen del presidente Somoza, en el posterior proceso revolucionario de Nicaragua, y finalmente, formando parte del Gobierno Sandinista, donde llego a ostentar cargos de representación política, retirándose del escenario político en 1996.

Su compromiso con la literatura es igualable a su compromiso político, siendo autor de un importante número de obras de diversos géneros. Destacan entre otras, las novelas Castigo divino (1988), Premio Dashiel Hammet, y Un baile de máscaras, Premio Laure Bataillon a la mejor novela extranjera traducida en Francia en 1998. Su consagración internacional llegó Con Margarita, está linda la mar, Premio Alfaguara de Novela 1998 y Premio Latinoamericano José María Arguedas, otorgado por Casa de las Américas en Cuba en el año 2000. Ha escrito varios libros de cuentos, ensayos y escritos biográficos e históricos, así como sus memorias de la revolución, Adiós, muchachos (1999). También colabora como columnista en varios periódicos: El País de España; La Jornada de México; El Nacional de Caracas; El Tiempo de Bogotá y La Opinión, de Los Ángeles; La Prensa y la revista Magazine en Nicaragua.

En 2011 recibió en Chile el Premio Iberoamericano de Letras José Donoso por el conjunto de su obra literaria. En 2014 recibe el Premio Internacional “Carlos Fuentes” a la Creación Literaria en Idioma Español y ya en 2017 se convierte en el primer escritor centroamericano que gana el Premio Cervantes de España.

La Biblioteca de Filosofía y Letras dispone de un amplio abanico de sus obras. Pincha aquí si quieres conocerlas.

Fuentes:

Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”

La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració de l’ACPV-Alacant, acollirà del 14 al 24 de febrer l’exposició itinerant “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”.

Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seua inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seua generació. L’any 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives, majorment a França.

El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seua obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.

Felícia Fuster va desenvolupar la creativitat i el compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada sols per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors, l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.

Us convidem a veure els sis panells explicatius de l’exposició al voltant de la seua vida i la seua obra.

No us la perdeu!

Per a saber-ne més:

Exposición virtual sobre Ricardo Bofill

Con motivo de la muerte del arquitecto Ricardo Bofill, la Biblioteca Politécnica y Ciencias de la Salud de la Universidad de Alicante ha preparado una exposición virtual de su obra más representativa, así como una pequeña muestra de la bibliografía que puedes encontrar en la UA sobre Bofill y su obra.

Puesto que fue un constructor incansable, con más de 1.000 edificios construidos, hemos prestado una especial atención a los edificios que construyó en la Comunidad Valenciana, primero por ser muy representativos de su primer período, también por su belleza y singularidad y además por su cercanía que permite que podamos acercarnos a visitarlos en cualquier momento.

También hemos dedicado mucho espacio a sus construcciones de viviendas sociales, incluyendo la etapa neoclásica desarrollada en Francia.

Amarás su trabajo, o quizá lo odies, pero es difícil que te deje indiferente.

Con todos vosotr@s, Ricardo Bofill, arquitecto de sueños.

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web