Ausiàs March: filòsof de l’amor

Tal dia com avui de l’any 1459 va morir el poeta Ausiàs March (1400-1459) una de les figures clau del període del Segle d’Or de la literatura valenciana i de la literatura europea del seu temps.

La seua creació comença al voltant de l’any 1425. Es tracta de l’època de més esplendor literària a València en la qual destaquen també altres escriptors fonamentals com Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Isabel de Villena i Jaume Roig. De fet, aquests escriptors es van conèixer en vida i les seues obres van influir en les dels altres.

March és el gran poeta de l’amor perquè tracta temes reals i profunds de manera intensa. La seua producció literària és complexa, i abraça 128 poemes que han sigut agrupats en els cicles temàtics següents:

  • Cants d’amor. Una sèrie de poemes que tracten tant l’amor carnal com l’amor espiritual cap a Déu. El grup “Oh, foll amor” es compon de deu poemes en què March exposa un amor deshonest.
  • Cants de mort. Les sis composicions d’aquest grup reflecteixen el sofriment per la pèrdua de la seua dona i també un sentiment de preocupació per la seua ànima.
  • Cants morals. Aquests setze poemes es caracteritzen pel vessant filosòfic del poeta, la intenció moralitzant i la cerca de la virtut.
  • Cant espiritual. És tracta d’un poema que sembla una confessió personal en la qual March palesa els dubtes i els temors més íntims que té, com també el seu penediment.

La seua producció literària ens ha arribat mitjançant tretze manuscrits dels segles XV i XVI i cinc edicions antigues (València 1539, Barcelona 1543, Barcelona 1545, Valladolid 1555 i Barcelona 1560). Les primeres traduccions de l’obra de March al castellà van ser fetes per Baltasar de Romaní (València 1539 i Sevilla 1553) i per Jorge de Montemayor (València 1560, Saragossa 1562 i Madrid 1579) les quals van exercir una influència notable en alguns autors castellans del Segle d’Or.

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ofereix un portal d’autor sobre Ausiàs March.

La poesia d’Ausiàs March continua vigent i més viva que mai. Si us abelleix conèixer-la, acosteu-vos a la Biblioteca de Filosofia i Lletres.

Us hi esperem!

Lawrence Ferlinghetti: el poeta olvidado de la Generación Beat

El 24 de marzo se cumple el centenario de Lawrence Ferlinghetti, que nacido en Yonkers, Nueva York, se convirtió en una de las figuras más influyentes de la Generación Beat.

Editor y poeta, estudió en las Universidades de Carolina del Norte, Columbia y Sorbona.

Fue cofundador de la librería City Lights en San Francisco, donde se mudó en 1951 después de trabajar para Time en Nueva York. “City Lights era un lugar de reunión popular para los escritores, poetas y pintores vanguardistas de la ciudad. Estábamos satisfaciendo una gran necesidad”, dijo Ferlinghetti a The New York Times Book Review.

Continue reading Lawrence Ferlinghetti: el poeta olvidado de la Generación Beat

La poesía en todas sus vertientes

En los años 80 aparece un verdadero movimiento en pro de la poesía aumentando con ello el número de poetas. Hay una expansión creciente de la poesía:

Por la vuelta al espectáculo vivo, sobre todo por los recitales de los propios poetas que cada vez son más apreciados por el público;

Por la interrelación entre la poesía y los temas de actualidad como la cultura de la paz, la no violencia, la tolerancia, etc. formando así la denominada poesía comprometida puesto que dentro de la literatura, el género más sensible a la denuncia de las injusticias sociales es la poesía;

Continue reading La poesía en todas sus vertientes

Imatges i paraules

Lluís Alperi i Lluís Ferri

Fins al 23 de desembre s’exhibeix a  la sala Aifos del campus universitari la mostra Imatges i paraules que combina els textos poètics de Lluís Alpera i les imatges del fotógraf Lluís Ferri.

Són un total de 22 poemes i 22 fotografies que mostren la seua creativitat des de dues mirades diferents. Com diu Antoni Miró en el catàleg explicatiu de la mostra: “existeix una poètica que va més enllà de les paraules, però que també es paraula, que naix de la paraula, del verb. La imatge fotogràfica, quan es fon amb el poema, aconsegueix una nova dimensió, convertint-se en un objecte nou, recognoscible, ple de significats i suggeriments”.

La poesia de Lluís Alpera en la nostra biblioteca: