Home » Posts tagged 'lectures en valencià'

Tag Archives: lectures en valencià

Lectures en valencià: “No soc aquí” d’Anna Ballbona

Continuem el curs i recomanem l’última novel·la guanyadora del Premi Anagrama de 2020, No soc aquí de l’escriptora Anna Ballbona que va rebre el 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020

Fronteres físiques, familiars, íntimes… Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.

Sinopsi

Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.

Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.

Fons

Editorial Anagrama

Lectures en valencià: “Abans de les cinc som a casa” d’Albert Forns

Comença el curs i la Biblioteca de Filosofia i Lletres us recomana la novel·la guanyadora del Premi BBVA Sant Joan 2020 Abans de les cinc som a casa de l’escriptor Albert Forns Canal.

Sinopsi:

De què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària.

Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.

El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va  ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa  i entrades a cinemes de sessió contínua.

No deixeu de llegir-la!

Fonts 
Text: Grup 62

El Quadern gris de Josep Pla

Enguany fa 55 anys de la publicació d’una de les obres més conegudes de la narrativa catalana del segle XX: El quadern gris” de Josep Pla.

Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) és un escriptor català amb un estil literari absent d’artificis, irònic i, en moltes ocasions, sarcàstic. Fa servir una escriptura senzilla, amena, concreta i austera, però amb una destacada capacitat descriptiva de persones i paisatges.

La seua obra, molt extensa, escrita majorment en prosa, és principalment testimonial: llibres de viatges, memòries, cròniques periodístiques, articles d’opinió o reportatges socials, amb una temàtica en la qual predomina la divulgació dels costums i les tradicions locals.

El Quadern gris es va publicar l’any 1966 com el primer volum de les Obres Completes de Josep Pla en l’editorial Destino. L’obra es presenta com un dietari de joventut. Narra la vida de l’autor des del 8 de març del 1918, data del vint-i-unè aniversari de l’autor, fins al 5 de novembre del 1919, dia previ del seu viatge a París com a corresponsal d’un diari. Realment, no és un dietari “autèntic”, sinó una revisió del dietari original en el qual va treballar al llarg de la seua vida, des dels anys 20 fins als anys 60. L’autor va llevar les referències de la seua vida quotidiana, va desenvolupar algunes idees esquemàtiques de l’original i hi va ampliar moltes descripcions.

Sota la forma literària de dietari, Pla fa servir diversos gèneres: la nota autobiogràfica, les reflexions morals i literàries, les descripcions de paisatges, els retrats, les cròniques costumistes o les narracions d’històries, a través dels quals discorre el tema central de l’obra: l’entrada d’un jove escriptor al món adult i la seua gradual presa de consciència de l’ofici d’escriptor.

L’obra va rebre l’any 1967 el Premi de la Crítica “Serra d’Or” en la categoria de Literatura i Assaig.

Ací podeu llegir alguns fragments de l’obra:

“Tramuntana forta. La sento xiular del llit estant. Sense moure’m de casa, en realitat puc saber sempre quin vent fa. Només cal escoltar les campanes. Si el seu dring és fresc, precís i cristal·lí fa tramuntana ; si és opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent és de garbí.”

“Escric des de criatura, però l’escriure és en mi una activitat artificiosa i sobreposada. No tinc pas una idea clara- i, això sembla, que passa a molta gent – del que hauria de fer en la vida, i sobretot del que em convindria. Això no obstant, aquesta afició em deforma, ha creat dins del meu jo íntim i espontani, una persona estranya, que moltes vegades ni jo mateix no comprenc el que té a veure amb mi, tantes diferències hi constato.”

“Ara a les tardes, dóna gust d’anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d’una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.”

“És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió, ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual sacrifico tot, a la qual probablement sacrificaré tot en la vida.”

“Sota la mampara verda de les taules de la biblioteca, les prestatgeries plenes de llibres foscos i severs, s’hi està bé. Però la vida és molt lluny d’ací. La vida és aquest soroll remot, sord –com la fressa de la mar–, que m’arriba a través dels vidres d’aquests balcons tancats.”

“Josep M. Pi, que és un tipus alt, desairós i grotesc, mal deixat de color, amb un nas de llauna, faceciós i divertit com un personatge de Dickens, i una finor d’intel·ligència considerable, em diu que tot Barcelona s’ha afeccionat a les sessions d’espiritisme i que per a fer ballar la taula o parlar amb Nabucodonosor les mèdiums de Poblenou no tenen comparació possible ni rival apreciable.”

Des de la Biblioteca de Filosofia i Lletres us recomanem la lectura d’aquest llibre i qualsevol altre de l’autor.

Fonts i bibliografia:

Dia de les Lletres Valencianes

El 20 de novembre se celebra el Dia de les Lletres Valencianes i es commemora la publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell l’any 1490 a València. La Biblioteca de Filosofia i Lletres se suma a aquesta fita cultural amb d’aquest vídeo.

El Tirant lo Blanc és l’obra més representativa de les lletres valencianes. Es tracta de la gran novel·la valenciana del segle xv i una de les obres cabdals de la literatura universal.

(more…)

Nova sessió del club de lectura RodaLlibres, ara conjuntament amb la Fundació FULL i Escola Valenciana

L’aprenentatge de llengües és fonamental per a obrir-nos oportunitats professionals i augmentar les nostres relacions personals i culturals. Per a traure’n el màxim rendiment s’ha d’aprofitar al màxim els recursos que tenim a l’abast. La lectura és una de les millors opcions per a aprendre una llengua i usar-la còmodament.

Per això, la Universitat d’Alacant, a través d’una iniciativa del Servei de Llengües i la Biblioteca Universitària, va crear el mes de setembre de l’any 2019 el Club de Lectura RodaLlibres que pretén promoure la lectura, visibilitzar i difondre la literatura d’escriptores i escriptors valencians. A més, forma part dels Clubs de Lectura Entre Línies i de la Xarxa de Clubs de Lectura del Sud, creada recentment.

El Club de lectura serveix per a debatre sobre històries literàries i conèixer gent interessada a llegir. Indubtablement, la lectura és un plaer que es multiplica si es comparteix amb unes altres persones. Posar en comú la lectura és intercanviar opinions i, de vegades, entendre coses que una persona no ha comprès bé o que ha comprès d’una altra manera. A més, el Club de lectura dóna l’oportunitat de descobrir un llibre que, si no s’haguera proposat, potser no llegiríeu mai.

RodaLlibres ha fet 6 sessions i els llibres llegits fins ara han estat els següents: Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi; Si ha nevat, de Paco Esteve i Beneito; I tu, sols tu, d’Isabel Canet Ferrer; No mataràs, de Víctor Labrado; La passejadora de gossos, de Francesc Bodí; i Dins el darrer blau de Carme Riera. Com a complement a les sessions, s’han fet 4 activitats culturals paral·leles amb molt bona resposta: la projecció del documental Algèria, el meu país. Història i memòria de l’emigració valenciana a Orà i Alger; la ruta literària a Agres; la projecció de vídeos sobre grups de música valencians, i les tertúlies amb els autors següents: Paco Esteve i Beneito, Isabel Canet Ferrer i Víctor Labrado.

Per a fer-se’n membre, ja en som 63!, només cal omplir el formulari d’inscripció. No és obligatori assistir a totes les sessions sinó que es pot anar a sessions soltes. La Biblioteca ofereix als membres del Club exemplars amb condicions especials de préstec de cadascun dels llibres triats. Les trobades presencials tenen lloc a la Sala Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofia i Lletres, d’acord amb un calendari de sessions programades, i amb la possibilitat de prendre cafè durant la conversa. Les circumstàncies sanitàries van fer que la sessió celebrada el dia 30 d’abril fóra telemàtica, però això no fou un obstacle perquè fora un èxit de participació gràcies a la implicació de les lectores i els lectors.

Ara, per tancar el curs acadèmic, llancem una nova sessió, en col·laboració amb la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i Escola Valenciana. Proposem a les persones que formen part del Club de Lectura RodaLlibres que se sumen a la propera reunió del club Full de Lectura, que es farà en línia el dia 18 de juny. Per a ser-ne membre i tindre accés a la sala virtual s’ha de fer una inscripció en la pàgina web.

Les persones interessades a participar-hi hauran d’aconseguir i llegir el llibre Les dones invisibles de Mercé Viana (Perifèric Edicions). La narració ens acosta a la realitat de discriminació i violència que encara avui pateixen moltes dones a l’Índia. Un llibre ple d’acció i molt emotiu que no deixa indiferents els lectors. 

El debat sobre aquest llibre serà enriquidor perquè, a més de les opinions i reflexions dels lectors i les lectores, serà un punt de trobada amb l’escriptora i podrem traure suc de les seues idees. Si voleu formar part d’aquesta sessió, ací teniu tota la informació. Per a saber-ne més, subscriviu-vos al canal de RodaLlibres en Telegram o seguiu-nos en Twitter @RodallibresUA.

A més de la lectura i la participació en les tertúlies literàries, uns altres recursos molt útils per a immergir-nos en el valencià són els següents:

Aprofita’ls.   

 

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web