Home » Posts tagged 'lectures en valencià' (Page 2)

Tag Archives: lectures en valencià

Lectures en valencià: “Cos” d’Olga Tokarczuk

Aquest mes el llibre que presentem és una obra d’Olga Tokarczuk. Aquesta escriptora i activista polonesa és Premi Nobel de Literatura 2018.

El seu llibre Cos és un viatge amb molts parèntesis o estances: aquells moments en què la vida humana s’adona d’ella mateixa, en què s’actualitza la capacitat de viure, en què som conscients que vivim. Els parèntesis com a instants plens d’ells mateixos i experimentats des de la realització del ser en aquell moment únic. D’aquí ve que aquests moments es puguin explicar com històries completes encapsulades en un instant on tot el que semblava disgregat s’unifica quan pren sentit en un relat. Com a psicòloga, Olga Tokarczuk sap que quan una cosa es pot explicar s’inicia la seva comprensió.

L’originalitat literària de Cos, d’Olga Tokarczuk, rau en una escriptura d’exuberant d’imaginació visual, així com de dicció ben articulada i precisa que es presenta fragmentària: els capítols, com tessel·les d’un mosaic, uns més curts i condensats, d’altres més llargs i narratius, porten un títol i es poden llegir de forma independent.

(more…)

Lectures en valencià: “Júlia” d’Isabel-Clara Simó

Enguany, comencem dedicant merescudament la nostra recomanació de lectura en valencià a l’autora Isabel-Clara Simó (1943-2020) i el seu llibre Júlia. A més, a continuació, farem un petit resum de la seua vida i obra literària.

 

 

Va nàixer a Alcoi, al carrer Sant Jordi, l’any 1943, i des de ben menuda va estimar la literatura guiada pel seu pare. Va estudiar Filosofia a la Universitat de València on va fer amistat amb Joan Fuster i Raimon dels quals va rebre la seua influència. En acabar la llicenciatura es dedicà a l’ensenyament com a professora d’institut a les poblacions de Bunyol i Figueres i va començar a escriure articles en català en la revista mensual Canigó. (more…)

Lectures en valencià: “Homenatge als caiguts” d’Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol. Homenatge als caiguts

Aquest mes de desembre us proposem la lectura de l’última obra de l’escriptor Albert Sánchez Piñol qui ha obtingut molt d’èxit amb títols com La pell freda o Victus.

L’autor

Albert Sánchez Piñol és antropòleg i escriptor. És autor de les novel·les La pell freda, Pandora al Congo, Victus i Fungus. Ha escrit llibres de relats breus com ara Tretze tristos tràngols o Les edats d’or i l’assaig satíric Pallassos i monstres. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació.

Sinopsi

El pollastre Mike, la noia que va caure des d’un avió a la selva amazònica, el fill de Tita-curta o l’home que va ser feliç fins que va trobar or són alguns dels protagonistes d’aquestes històries reals farcides d’ironia, originalitat, tragèdia i lucidesa que, escrites per a ser llegides en la ràdio i reunides ara en aquest volum, conviden a pensar amb un somriure en les grans qüestions que mouen el món i dibuixen una història de l’estupidesa humana.

(more…)

Lectures en valencià: “Cada color d’un riu” de Manel de la Rosa

Cada color d’un riu

En aquesta ocasió et proposem la lectura de Cada color d’un riu, la primera novel·la de Manel de la Rosa. En ella trobem L’Àlex i la Minkara dos nens solitaris amb un vincle especial, separats per un fet traumàtic que posarà fi a la seua infantesa. Deu anys després, l’Àlex s’ha convertit en algú que viu al marge de les emocions, fins que coneix en Sigurd, un danès sorneguer i, sobretot, la Xènia, una noia resolta i imprevisible. Quan la Minkara reapareix intenten reprendre la seva relació, ara com a adults, i l’Àlex retroba esperançat sensacions que creia irrecuperables. Però a ella l’enverina una obsessió antiga i perillosa que els arrossega i que amenaça de destruir-los.

Aquest llibre planteja, a través dels seus personatges, diferents maneres d’encarar una situació traumàtica, i és que si bé els fets que conformen la realitat no es poden canviar, sí que podem enfrontar-los amb diferents actituds: ignorant-los, obsessionant-se amb ells o acceptant-los.

Manel de la Rosa

Manel de la Rosa (Barcelona, 1961) és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on en l’actualitat ensenya tècniques narratives i novel·la.  L’any 2012 va ser escollit com el Nou Talent FNAC de la literatura catalana.

Comentaris de la premsa

Una infantesa estroncada (EL PUNT AVUI)

El corrent i la fondària (EL PAÍS)

Les coses no es poden canviar, però sí la manera d’encarar-s’hi (EL DIARI DE LA CULTURA)

Manel de la Rosa, escriptor: “Formentera és un lloc tan especial que gairebé es descriu sol” (NOUDIARI)

Manel de la Rosa. Cada color d’un riu (NÚVOL)

Font: Edicions del Periscopi

Lectures en valencià: “Poder contar-ho” de Ferran Torrent

Poder contar-ho

Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982 i principis de 1983, l’època en què el socialistes assoliren el poder a l’Estat espanyol.

A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l’any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines.

Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, és un dels autors més importants de literatura de gènere en la nostra llengua. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La primera pedra de RAC 1 des de fa uns quants anys. Caminaràs entre elefants és el seu tercer títol de no-ficció, després de Living l’Havana i Tocant València.

Font: grup62.cat

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web