Home » Libros (Page 5)
Category Archives: Libros
Guía ciudadana de los riesgos geológicos
Una nueva recomendación desde la Biblioteca de Geografía.
En esta ocasión queremos recomendaros la Guía ciudadana de los riesgos geológicos, editada por el Colegio Oficial de Geólogos de España.
Los fenómenos geológicos pueden plantear peligros para vidas y propiedades, tal como estamos comprobando con la dramática situación producida por la erupción del volcán de Cumbre Vieja, que se prolonga ya más de un mes.
Estos riesgos y peligros se producen cuando individuos o comunidades enteras hacen planes sin tener una adecuada consideración de la constitución geológica de la zona. La experiencia y los conocimientos geológicos no se tienen en cuenta a la hora de tomar decisiones que afectan a la calidad del agua, la planificación del territorio, el almacenamiento de residuos y las normas de higiene industrial y doméstica.
Así, la ignorancia resulta ser el catalizador primario que proporciona a los riesgos geológicos un poder especial para producir daños.
Esta Guía ciudadana de los riesgos geológicos, escrita por profesionales para todo tipo de lectores, nos permite informarnos correctamente sobre todo tipo de riesgos geológicos y convertirnos así en ciudadanos bien informados y, por tanto, en ciudadanos más seguros.
Podéis consultar este libro en la Biblioteca y también podéis descargarlo gratuitamente desde el apartado de Publicaciones de la web del Colegio Oficial de Geólogos.
Y, si os interesa la Geología, os recomendamos especialmente el canal de Youtube ICOGtv con vídeos y webinars muy interesantes para aprender fácilmente sobre geotermia, geología y salud, cartografía geológica, etc.
Lectures en valencià: “No soc aquí” d’Anna Ballbona
Continuem el curs i recomanem l’última novel·la guanyadora del Premi Anagrama de 2020, No soc aquí de l’escriptora Anna Ballbona que va rebre el 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020
Fronteres físiques, familiars, íntimes… Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.
Sinopsi
Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.
La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.
Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.
Fons
Volcanes
“Los volcanes son especiales ya que, si bien nos encandilan por su extraña belleza, también producen terror. Nos ayudan a reconocer que la delicada superficie terrestre en la que vivimos es solamente una corteza fina y que debajo hay fuego. Sin embargo, y a pesar de su peligro evidente, las regiones volcánicas están en muchas ocasiones densamente pobladas. Varios millones de personas continúan viviendo en los alrededores de los volcanes activos. Debido a que éstos emiten gas, fuego y cenizas, también crean nuevo suelo, que normalmente resulta ser muy rico en los minerales que el volcán ha transportado desde el interior de la Tierra, lo que enriquece los campos y los hace fértiles. Por ello la gente se instala en las laderas de los volcanes, una y otra vez, con lo que corre un gran riesgo y, lamentablemente, en algunas ocasiones tienen que escapar de la actividad volcánica y lo pierden todo.” Esto es lo que nos dice Aubrey Manning en el prólogo del libro Volcanes: retrato de un mundo en llamas. Y sus palabras son tan precisas que no necesitan más argumentación.
Desde la Biblioteca de Geografía te recomendamos éste y otros títulos especialmente interesantes para aprender más sobre volcanes: Los volcanes y los hombres, Estimats volcans y Encyclopedia of volcanoes.
También puedes elegir otros títulos desde nuestro catálogo. Y para conocer mejor la situación del volcán de La Palma, además de otras cuestiones climatológicas y medioambientales, una buena idea es seguir al Laboratorio de Climatología de la UA en Twitter @climatologia_ua y consultar la web del Instituto Geográfico Nacional.
Lectures en valencià: “Abans de les cinc som a casa” d’Albert Forns
Comença el curs i la Biblioteca de Filosofia i Lletres us recomana la novel·la guanyadora del Premi BBVA Sant Joan 2020 Abans de les cinc som a casa de l’escriptor Albert Forns Canal.
Sinopsi:
De què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària.
Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.
Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.
El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa i entrades a cinemes de sessió contínua.
No deixeu de llegir-la!
Fonts Text: Grup 62
El Quadern gris de Josep Pla
Enguany fa 55 anys de la publicació d’una de les obres més conegudes de la narrativa catalana del segle XX: “El quadern gris” de Josep Pla.
Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) és un escriptor català amb un estil literari absent d’artificis, irònic i, en moltes ocasions, sarcàstic. Fa servir una escriptura senzilla, amena, concreta i austera, però amb una destacada capacitat descriptiva de persones i paisatges.
La seua obra, molt extensa, escrita majorment en prosa, és principalment testimonial: llibres de viatges, memòries, cròniques periodístiques, articles d’opinió o reportatges socials, amb una temàtica en la qual predomina la divulgació dels costums i les tradicions locals.
El Quadern gris es va publicar l’any 1966 com el primer volum de les Obres Completes de Josep Pla en l’editorial Destino. L’obra es presenta com un dietari de joventut. Narra la vida de l’autor des del 8 de març del 1918, data del vint-i-unè aniversari de l’autor, fins al 5 de novembre del 1919, dia previ del seu viatge a París com a corresponsal d’un diari. Realment, no és un dietari “autèntic”, sinó una revisió del dietari original en el qual va treballar al llarg de la seua vida, des dels anys 20 fins als anys 60. L’autor va llevar les referències de la seua vida quotidiana, va desenvolupar algunes idees esquemàtiques de l’original i hi va ampliar moltes descripcions.
Sota la forma literària de dietari, Pla fa servir diversos gèneres: la nota autobiogràfica, les reflexions morals i literàries, les descripcions de paisatges, els retrats, les cròniques costumistes o les narracions d’històries, a través dels quals discorre el tema central de l’obra: l’entrada d’un jove escriptor al món adult i la seua gradual presa de consciència de l’ofici d’escriptor.
L’obra va rebre l’any 1967 el Premi de la Crítica “Serra d’Or” en la categoria de Literatura i Assaig.
Ací podeu llegir alguns fragments de l’obra:
“Tramuntana forta. La sento xiular del llit estant. Sense moure’m de casa, en realitat puc saber sempre quin vent fa. Només cal escoltar les campanes. Si el seu dring és fresc, precís i cristal·lí fa tramuntana ; si és opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent és de garbí.”
“Escric des de criatura, però l’escriure és en mi una activitat artificiosa i sobreposada. No tinc pas una idea clara- i, això sembla, que passa a molta gent – del que hauria de fer en la vida, i sobretot del que em convindria. Això no obstant, aquesta afició em deforma, ha creat dins del meu jo íntim i espontani, una persona estranya, que moltes vegades ni jo mateix no comprenc el que té a veure amb mi, tantes diferències hi constato.”
“Ara a les tardes, dóna gust d’anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d’una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.”
“És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió, ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual sacrifico tot, a la qual probablement sacrificaré tot en la vida.”
“Sota la mampara verda de les taules de la biblioteca, les prestatgeries plenes de llibres foscos i severs, s’hi està bé. Però la vida és molt lluny d’ací. La vida és aquest soroll remot, sord –com la fressa de la mar–, que m’arriba a través dels vidres d’aquests balcons tancats.”
“Josep M. Pi, que és un tipus alt, desairós i grotesc, mal deixat de color, amb un nas de llauna, faceciós i divertit com un personatge de Dickens, i una finor d’intel·ligència considerable, em diu que tot Barcelona s’ha afeccionat a les sessions d’espiritisme i que per a fer ballar la taula o parlar amb Nabucodonosor les mèdiums de Poblenou no tenen comparació possible ni rival apreciable.”
Des de la Biblioteca de Filosofia i Lletres us recomanem la lectura d’aquest llibre i qualsevol altre de l’autor.
Fonts i bibliografia:
Todo en nuestra web
