Hui ens acompanya Josep Lluís Martos, professor titular del Departament de Filologia catalana, a més de Secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres, responsable de Política Lingüística i Coordinador Acadèmic del Grau de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres. Ha escollit una obra molt especial…
“Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol, un dels més bells poemaris eròtics de la literatura catalana. Deu anys després de començar a escriure poesia, amb l’aparició dels primers símptomes de l’esclerosi múltiple el 1968, Martí i Pol va tancar-se en si mateix, per a escriure encara el 1975 Cinc esgrafiats a la mateixa paret, la que veia postrat al seu llit, enfonsat, físicament i anímica. Sols tres anys després i amb els mateixos esquemes poètics, fa un cant a la vida amb Estimada Marta, una declaració absoluta de amor amb la necessitat obsessiva de sentir, de fer-ho hiperbòlicament, amb els cinc sentits, però sobretot amb la impossibilitat del tacte i amb la ductilitat dels llavis. Estimada Marta és, per tant, molt més que un poemari eròtic: és un cançoner de superació, un crit de vida no des de la impotència, sinó des de la il·lusió per fer camí, com ens va ensenyar Kavafis, com en va aprendre Martí i Pol: perquè sols hem de tenir por als monstres que portem dins l’ànima, que de vegades es posen al davant i no ens deixen avançar.
Si ser filòleg és amar la paraula, la paraula que expressa la individualitat i la col·lectivitat, aleshores la poesia s’erigeix com el vehicle més adequat per a fer emergir els sentiments, el jo més intern del subjecte. L’adolescència és l’etapa vital que correspondria al Renaixement o a l’Humanisme, a una necessitat de reivindicació de la individualitat d’un jo i dels seus productes. Amb aqueixes experiències viscudes i encara no superades, llegir Estimada Marta t’ensenya què és la poesia, que els sentiments es poden expressar, que es poden compartir, que la música és poesia, que som humans i podem ser orgullosos de ser-ho, que hem patit però altres també ho han fet abans i que tot se supera, que la paraula permet el desenvolupament de l’ànima, el contacte amb ella, i que la veu pot i ha de tenir silencis per a escoltar-se i per a escoltar l’altre, per a compartir, per a sentir. Si estimes la paraula com a via de comunicació, estimes tot el que implica, des dels apropaments lingüístics al pragmatisme comunicatiu, passant per l’expressió estètica de la veu íntima i de la veu d’un poble.
No sé si he dit o sols he deixat intuir per què us recomane Estimada Marta. Probablement, perquè em va pasteuritzar l’ànima en llegir-lo, des de una joventut encara tendra. I perquè va ser tan especial, que vull que ho siga per al meu alumnat quan el lligen en classe de llengua: mou els sentiments i tindràs poesia, mou els sentiments i tindràs veu. Estimada Marta m’ha estat i m’és imprescindible; sols tu pots fer aqueix mateix camí, llegint-lo, sentint-lo.”
Si tanco els ulls
te’m fas present i esclaten els colors.
L’arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d’ocells.
(Miquel Martí i Pol)
Moltíssimes gràcies, Josep Lluís, per unes línies plenes de sentiment i tendresa, i per compartir-les amb nosaltres. I gràcies per acostar-nos a aquest excepcional escriptor que va ser Miquel Martí i Pol (1929-2003).
