El libro distraído. Blog de la BUA

Comunicación y participación de la comunidad universitaria

El libro distraído. Blog de la BUA - Comunicación y participación de la comunidad universitaria

Lectures en valencià: “Cada color d’un riu” de Manel de la Rosa

Cada color d’un riu

En aquesta ocasió et proposem la lectura de Cada color d’un riu, la primera novel·la de Manel de la Rosa. En ella trobem L’Àlex i la Minkara dos nens solitaris amb un vincle especial, separats per un fet traumàtic que posarà fi a la seua infantesa. Deu anys després, l’Àlex s’ha convertit en algú que viu al marge de les emocions, fins que coneix en Sigurd, un danès sorneguer i, sobretot, la Xènia, una noia resolta i imprevisible. Quan la Minkara reapareix intenten reprendre la seva relació, ara com a adults, i l’Àlex retroba esperançat sensacions que creia irrecuperables. Però a ella l’enverina una obsessió antiga i perillosa que els arrossega i que amenaça de destruir-los.

Aquest llibre planteja, a través dels seus personatges, diferents maneres d’encarar una situació traumàtica, i és que si bé els fets que conformen la realitat no es poden canviar, sí que podem enfrontar-los amb diferents actituds: ignorant-los, obsessionant-se amb ells o acceptant-los.

Manel de la Rosa

Manel de la Rosa (Barcelona, 1961) és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on en l’actualitat ensenya tècniques narratives i novel·la.  L’any 2012 va ser escollit com el Nou Talent FNAC de la literatura catalana.

Comentaris de la premsa

Una infantesa estroncada (EL PUNT AVUI)

El corrent i la fondària (EL PAÍS)

Les coses no es poden canviar, però sí la manera d’encarar-s’hi (EL DIARI DE LA CULTURA)

Manel de la Rosa, escriptor: “Formentera és un lloc tan especial que gairebé es descriu sol” (NOUDIARI)

Manel de la Rosa. Cada color d’un riu (NÚVOL)

Font: Edicions del Periscopi

Presentació del llibre “Joan Valls i la recuperació literària a Alacant : (1940-1981)” de Josep Lluís Santonja

Hui et convidem a la presentació del llibre Joan Valls i la recuperació literària a Alacant: (1940-1981) de Josep Lluís Santonja que tindrà lloc a la Sala d’investigadors Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofia i Lletres el dia 8 de novembre a les 10h.

Sinopsi

Aquest llibre intenta reconstruir les petjades d’una generació d’intel·lectuals marcada per la guerra civil. Bona part dels seus membres, entusiastes de la República, patiren presó, exili, depuració o desterrament. L’ambient cultural de la República va restar pràctica-ment desmantellat. Esta generació va tractar, simplement, de sobreviure i, quan va poder, retornar a les seues inquietuds intel·lectuals i les tertúlies literàries.

L’autor

Josep Lluis Santonja Cardona (Alcoi, 1965) és doctor en Història per la Universitat d’Alacant i director de l’Arxiu i Biblioteques Municipals d’Alcoi. Ha publicat unes trenta monografies d’investigació històrica i més d’un centenar d’articles sobre patrimoni documental i recerca en arxius.

Més informació: Jornada Recordant Joan Valls

Lectures en valencià: “Poder contar-ho” de Ferran Torrent

Poder contar-ho

Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982 i principis de 1983, l’època en què el socialistes assoliren el poder a l’Estat espanyol.

A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l’any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines.

Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, és un dels autors més importants de literatura de gènere en la nostra llengua. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La primera pedra de RAC 1 des de fa uns quants anys. Caminaràs entre elefants és el seu tercer títol de no-ficció, després de Living l’Havana i Tocant València.

Font: grup62.cat

Presentación del libro Historia de la literatura ilustrada española del siglo XIX

El día 26 de septiembre a las 10:00 h. en la Sala de investigadores Russell P. Sebold el profesor José María Ferri Coll presentará el libro Historia de la literatura ilustrada española del siglo XIX que reúne prestigiosas colaboraciones de personal investigador.

Resumen

El incremento de las publicaciones acompañadas de ilustración gráfica durante el siglo XIX se debió a la mejora en la alfabetización de los lectores, al papel propagandístico del que precisaban los movimientos políticos que se sucedieron en el mundo occidental desde finales del XVIII, a los avances técnicos y a los intereses mercantiles de las empresas comerciales consagradas a la industria editorial. Estos últimos precisamente explican el modo de actuación de los propietarios de las editoriales, quienes se volcaron en el empleo de ilustraciones en sus publicaciones. La ampliación de la producción y el consumo de textos impresos darían ocasión a lo largo del XIX a una multiplicación de posibilidades para el diálogo entre pintura y literatura. En la lengua conversacional de esa época, distintas palabras –”monos, santos, láminas”– nombrarían las imágenes, desatendiendo su proyección en los textos lingüísticos. Hoy, para denominar la relación pintura y literatura, se emplean términos técnicos como “iconotexto” en que se incardinan ambas vertientes artísticas, si bien Benito Pérez Galdós ya había acuñado el marbete “texto gráfico léxico”. Sistematizar tal relación explicando cómo se produjo en el curso del XIX en sus diferentes géneros literarios es el objetivo de esta obra

Puedes encontrar este libro en la Biblioteca de Filosofía y Letras.

Lectures en valencià: “La ciutat interrompuda” de Julià Guillamon

Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena.

Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

«En general, els crítics sembla que t’hagin llegit en un quiròfan. T’analitzen com un producte de la tradició, algú que hi va introduint millores tècniques. Això és angoixant. Guillamon llegeix al carrer i al metro»

(Eduardo Mendoza)

«Estic tip que quan els crítics escriuen sobre tu només diguin que ets hereu de Trabal i de Calders. El cinema i el còmic també ens han influenciat. Trencar aquests murs és saludable»

(Quim Monzó)

«Un treball exhaustiu de compilació i anàlisi de les visions intel·lectuals sobre Barcelona».

(Manuel Delgado)

«Les referències urbanístiques són sempre encertades, amb molt més coneixement i més sagacitat del que és habitual en la gent de lletres».

(Oriol Bohigas)

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor. Col·labora habitualment a La Vanguardia com a columnista i crític literari. És autor de dues novel·les. Una de ficció, La Moràvia (2011), i una de no ficció, El barri de la Plata (2018): dues cares de la mateixa moneda. «Un llibre de barri, popular, que a mi personalment m’ha impressionat, diria que m’ha commogut» (Joaquim M. Puyal); «Josep Pla va dir un cop que no s’havia escrit el drama d’una família bilingüe. Ja el tenim» (Amadeu Cuito). Com a crític cultural ha publicat dos llibres sobre els anys trenta, Jamás me veránadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014) i L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literaturaa l’era del flirt (2016), i dues grans cròniques sobre la postguerra, a l’exili i l’interior, El dia revolt.Literatura catalana de l’exili (2008) i Joan Perucho,cendres i diamants: biografia d’una generació (2015).

Presentación del libro El “Diálogo de Doctrina Christiana” de Juan de Valdés. Retórica cultural, discurso y literatura

El día 17 de septiembre a las 10:00 h. tendrá lugar en la Sala de investigadores Russell P. Sebold la presentación del libro El “Diálogo de doctrina christiana” de Juan de Valdés: Retórica cultural, discurso y literatura escrito por el doctor Jorge Orlando Gallor Guarin.

Resumen

En esta obra se aplica la retórica cultural como instrumento teórico-metodológico para el estudio de un diálogo espiritual escrito en el Renacimiento: el Diálogo de doctrina christiana, de Juan de Valdés. El haber vivido, estudiado y trabajado en el entorno de varias culturas —en diferentes continentes— le ha permitido al autor tener la firme convicción de la importancia fundamental que posee el conocimiento de una cultura para comprender mejor tanto la lengua como a sus hablantes, y, cómo no, sus expresiones artísticas, siendo la literatura una de ellas. La retórica cultural permite entender motivadamente la construcción y los contenidos de una obra literaria, así como la recepción y el entendimiento que de ella tienen sus lectores. Esa experiencia personal, sumada a las lecturas de los trabajos, entre otros, de los profesores Tomás Albaladejo y Francisco Chico Rico sobre este tema, le ha hecho posible al autor descubrir toda la riqueza cultural y discursiva que comporta la obra objeto de estudio.

Puedes encontrar este libro en la Biblioteca de Filosofía y Letras.

Imprescindibles: Josep Forcadell

Comencem aquest curs acadèmic presentant l’imprescindible de Josep Forcadell, Director del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. La lectura que ens recomana és Matar Joan Fuster (i altres històries) de Francesc Bayarri.

Matar Joan Fuster

Francesc Bayarri, escriptor, periodista d’investigació i cap de premsa de la Universitat de València va publicar fa cosa d’un any un llibret amb diversos articles llargs que podríem qualificar de periodisme d’investigació o en algun cas, de periodisme assagístic o de reflexió.

 

Si te interesa, sigue leyendo…