Home » General » Maria Ibars, Escriptora de l’Any 2024 de l’AVL

Maria Ibars, Escriptora de l’Any 2024 de l’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica l’any 2024 a Maria Ibars Ibars (València, 29 de febrer de 1892 – 9 de gener de 1965), escriptora, poetessa i mestra que va passar la infantesa i primera joventut a Dénia. La presència del Montgó, el mar, els paratges i les vistes d’aquest poble van guarnir la seua producció literària. Es tracta d’una autora amb obres que van haver d’afrontar importants dificultats de divulgació i de valoració crítica, però que tenen una vàlua permanent.

Els seus llibres més coneguts són Poemes de Penyamar (1949), Vides planes (1962) i L’últim serf (1965), entre d’altres.

Amb aquest motiu, la Facultat i la Biblioteca Universitària de Filosofia i Lletres, amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la col·laboració del Departament de Filologia Catalana presenten les activitats següents per a homenatjar aquesta escriptora.

  • Jornada Maria Ibars Ibars. Dia 11 de novembre 2024.
    • 12:30h. Conferència «Maria Ibars: escriure amb minúscules». Dra. professora M. Àngels Francés. Biblioteca General, 2a planta. Sala Russell P. Sebold.
  • Accions paral·leles. Del 8 al 13 de novembre 2024.
  • Mostra de cartells amb fragments de textos de diverses obres de Maria Ibars. Biblioteca General, 1a i 2a planta.
  • Mostra bibliogràfica Maria Ibars. Biblioteca General, 1a planta.

Recordeu que a la Biblioteca Universitària podreu traure en préstec qualsevol exemplar de l’obra de Maria Ibars.

Per a saber-ne més:

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Portal Maria Ibars.


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web