Home » General (Page 9)

Category Archives: General

“60 anys d’un diccionari”. Exposició

L’any 2022 va tindre lloc el seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Enguany la Biblioteca de Filosofia i Lletres, per iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres, acollirà, del 30 de gener al 24 de febrer del 2023, l’exposició «60 ANYS D’UN DICCIONARI (1962-2022): seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear».

Es tracta d’una exposició itinerant organitzada per la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx amb la col·laboració d’AVIVA Elx (Agència de Promoció del Valencià) i les biblioteques municipals d’Elx. La inauguració de l’exposició tindrà lloc el dia 31 de gener a les 12:30h. al rebedor de l’edifici de la Biblioteca General de la Universitat d’Alacant amb una visita guiada i les intervencions d’Hèctor Càmara, del Secretariat de Llengües de la Universitat d’Alacant, Josep Martines, professor del Departament de Filologia Catalana, i Anna Àlvarez, tècnica de la Biblioteca Central Pere Ibarra d’Elx.

Fons bibliogràfic

El filòleg Manuel Sanchis Guarner va col·laborar en la confecció del DCVB durant setze anys (entre el 1943 i el 1959), i la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx conserva documentació bibliogràfica relacionada amb la confecció del DCVB arran de l’adquisició, l’any 2004, de part de l’arxiu del lingüista i eminent estudiós de la llengua valenciana.

La mostra presenta diverses vitrines amb fitxes fetes com a treball previ de camp per a l’elaboració de les entrades del DCVB i també documents relacionats amb les activitats fetes l’any 1962, amb motiu de la finalització de tan magna obra. A més, Sanchis Guarner va ser el responsable de l’exposició del DCVB celebrada a València l’any 1951 i que va significar, en aquell moment, l’inici d’una època favorable a la projecció de la llengua i la cultura valencianes.

Un diccionari que és història

El Diccionari català-valencià-balear va nàixer de la voluntat d’Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932), vicari general i canonge de la Seu de Mallorca, que volia fer un «inventari de les paraules que formen la llengua catalana, ab les seues varietats dialectals i ab expressió de les diverses significacions y usos de cada paraula» («Introducció» de la primera edició del DCVB, 1930). L’any 1901, Alcover va fer una primera eixida pels territoris de parla catalana per tal d’arreplegar paraules i expressions característiques, mostres fonètiques, formes verbals i sintàctiques i manifestacions del folklore. Fins l’any 1928, se seguirien 28 campanyes més, i el conjunt de testimonis va ser recollit en més de tres milions de cèdules o fitxes.

Molt prompte, es va sumar al projecte Francesc de Borja Moll, només amb 18 anys, que es va encarregar en un primer moment, com diu en les seues memòries, «d’informar-me de la manera com es feien les cèdules lexicogràfiques, dur un registre dels col·laboradors que les enviaven, veure de quins objectes caldria fer dibuixos, començar a orientar-me en la bibliografia filològica catalana i romànica…» (Els meus primers trenta anys, p. 122).

La documentació del DCVB s’havia de completar amb testimonis històrics de l’ús de paraules i expressions al llarg del temps, és per això que també es va fer una recerca en textos antics tant literaris com no literaris.

Des d’un principi, Alcover va plantejar el DCVB com una obra col·lectiva, i l’any 1901 va fer una «Lletra de convit a tots els amics de la llengua catalana» per a cercar col·laboradors. Hi van respondre 1.643 persones. D’Elx, va secundar la crida Pere Ibarra (Elx, 1858-1934), que apareix en la documentació com a «corresponsal».

L’any 1921 es va iniciar la redacció de l’obra, el 1925 es va publicar el primer fascicle (format en què es va comercialitzar) i l’any 1930 en va aparèixer el primer volum.

Després de la mort d’Alcover, Francesc de B. Moll se’n va fer càrrec i l’any 1935 va publicar el segon volum. Després de la Guerra Civil, l’any 1943, es va reprendre la redacció del DCVB i Manuel Sanchis Guarner s’hi va afegir. L’any 1962, per a commemorar el centenari del naixement d’Alcover, es va publicar el desè i darrer volum.

Què és i per a què serveix?

El DCVB no tan sols explica el significat actual i històric de les paraules, sinó també la distribució geogràfica, els sinònims, l’etimologia, els usos literaris i populars, les variants dialectals, les diverses pronúncies (amb la seua transcripció fonètica), etc.

Deia Alcover en la «Carta de convit» del 1901 «…Volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del sitgle XI ençà, guardats dins biblioteques i arxius: riquesa i opulència qui brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars de milenars de gent qui pobla Catalunya espanyola i Catalunya francesa, les Illes Balears i l’antic reine de València”. És a dir, el Diccionari de la llengua catalana, que posteriorment per qüestions no estrictament lingüístiques, va canviar el nom pel de Diccionari català-valencià-balear, com el coneixem ara, no pretenia ser un manual normatiu, sinó documentar la llengua catalana en les diverses variants d’aquesta i en tots els territoris.

Vídeo sobre l’exposició

Fonts i bibliografia:

  • Alcover, Antoni Maria. Dietari de l’excursió filològica, 1906. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat, [1983]. BUA DP 148386
  • Any Mossèn Alcover: presentació de la “Lletra de convit 2001”. 1a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. BUA DP 67211
  • Crònica de l’obra del diccionari. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B.; Corbera Pou, Jaume (ed. lit.) Mallorca: Moll, D. L. 2007. BUA FL L134.1’374/ALC/CRO
  • Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals … Obra iniciada per Antoni M. Alcover ; redactat per Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll; dibuixos de Josep Moll, Francesc de B. Moll i Miquel Fullana. 2a ed. corr. i posada al dia. Palma de Mallorca [etc.]: Moll, 1964-1969. 10 v. BUA FL R2/D/L134.1/ALC/DIC
  • Llompart, Josep M. El “Diccionari català-valencià-balear.” Madrid [etc.]: Papeles de son Armadan, 1960. BUA FL DLA G/0394
  • Manuel Sanchis Guarner: context, paraula, record. Ferrando, Antoni; Cortés, Santi. València: PUV, 2007. BUA DP 171542
  • Perea Sabater, María Pilar. El “diccionari català-valencià-balear” i les seves fonts bibliogràfiques. 1a ed. Palma [etc.]: Edicions UIB [etc.], 2011. BUA FL 017/PER/dic

 

Muestra bibliográfica del fondo antiguo de la Biblioteca de Derecho

Nos complace comunicaros que, desde el 7 de diciembre, podéis visitar la muestra bibliográfica de nuestro fondo antiguo, situada en la planta baja de la Biblioteca de Derecho.

El objetivo es exponer permanentemente esta colección para hacerla más visible a la comunidad universitaria, aprovechando las nuevas vitrinas adquiridas gracias a la ayuda de la Facultad de Derecho. Para ello, iremos sustituyendo unos libros por otros cada cierto tiempo.

En esta primera ocasión, y por su valor histórico, hemos escogido las siguientes obras:

  • Edición facsímil del códice Furs de València, compilación encargada por las Cortes Valencianas en 1329. Jurados y promulgados por el rey Jaime I, Els Furs de València fueron las leyes principales por las que se rigió la Ciudad y el Antiguo Reino de Valencia, desde el siglo XIII hasta comienzos del XVIII.
  • Reproducción facsímil del libro Summa de todos los fueros y obseruancias del Reyno de Aragón. Este repertorio del s. XVI es una obra clave para el Derecho de Aragón del jurista y escritor Miguel del Molino.
  • Edición facsímil del Libro del Ceremonial, manuscrito del s. XVII de Félix Cebrián y Aracil. Se trata de una obra muy importante en la actualidad porque es un libro precursor de lo que actualmente se conoce como protocolo y, además, constituye una fuente reveladora de valiosa información y documentación sobre la Ciudad y el Antiguo Reino de Valencia.
  • Reproducción facsímil de la primera constitución propiamente española, la Constitución de Cádiz, conocida como La Pepa porque fue aprobada el 19 de marzo de 1812, festividad de San José. Se aprobó en el marco de la Guerra de la Independencia (1808 a 1814), y fue la respuesta del pueblo español a las intenciones invasoras de Napoleón Bonaparte.
  • Edición original del Código de Comercio de 1829. Es el primer Código de Comercio español, y fue decretado, sancionado y promulgado por Fernando VII el 30 de mayo de 1829 (tomando como referencia el pionero Código de Comercio francés de 1807), con el objetivo de dar al comercio un sistema de legislación uniforme, completo y fundado sobre los principios inalterables de la justicia y las reglas seguras de la conveniencia del mismo comercio.
  • Edición original del Código Penal de 1870. Con la Revolución de 1868 surge un nuevo marco constitucional y jurídico y, para responder a este movimiento, en 1869 se aprueba una nueva Constitución. Con ella, en 1870 surge una nueva reforma del Código Penal para adaptarse a dicha Constitución. La vigencia de este código fue muy larga, finalizando con la promulgación del Código Penal de 1928.

¡No os la perdáis! Os esperamos en la Biblioteca de Derecho.

Exposición “Una Agenda para un país… un país de luchadoras: ‘Las Constituyentes’” en la Biblioteca de Derecho

Con motivo del día de la Constitución, este año la Biblioteca de Derecho junto con el Departamento de Estudios Jurídicos del Estado y GECO, Grup  D’Estudis Constitucionals de L’Estat i la Unió Europea, presenta la exposición “Una Agenda para un país … un país de luchadoras: Las Constituyentes” del 05-20 de diciembre del 2022.

Una muestra sobre las 27 mujeres: 21 diputadas y seis senadoras, que lucharon significativamente por cambiar y participar en la política de España de a finales de los 60, convirtiéndose en un elemento imprescindible en la recuperación y construcción de la democracia de este país.

“Las Madres” de la Constitución, un papel que injustamente, nunca se les reconoció.

Es ahora en la actualidad y gracias a iniciativas como las de Red Feminista Derecho Constitucional, que no solo han valorado su labor, sino que además ponen de manifiesto el de todas aquellas juristas dentro del derecho y más concretamente del Derecho Constitucional.

Una exposición con fotografías, que podrás encontrar en nuestra sala, notas de prensa, carteles explicativos de las protagonistas, así como una muestra bibliográfica con diversos libros sobre el tema.

Junto con todo ello también os presentamos en línea, a manera de agenda, toda la labor desempeñada por ese grupo de mujeres.

25 Aniversario de la Biblioteca General

El edificio Biblioteca General de la Universidad de Alicante acaba de cumplir, nada más y nada menos, que 25 años. Es uno de los lugares del Campus más visitado por la comunidad universitaria a lo largo de cada curso, y, sin duda, un lugar de referencia y punto de encuentro en la UA.

Por todo ello, no queríamos dejar pasar este momento sin dedicar un pequeño homenaje a este emblemático edificio y nos pareció una buena idea realizar una pequeña exposición que recogiera algunos de los momentos de su construcción y posterior evolución.

(more…)

Reseña COP 27

El pasado domingo 6 de noviembre arrancó la Cumbre del Clima, COP 27, en la ciudad egipcia de Sharm el Sheij. Esta 27ª Conferencia de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, que se celebra en Egipto del 6 al 18 de noviembre de 2022, busca renovar la solidaridad entre los países para cumplir el histórico Acuerdo de París (2015), un tratado internacional legalmente vinculante que entró en vigor el 4 de noviembre de 2016 y que hasta la fecha han firmado ya 193 países más la Unión Europea.

Ante la creciente crisis energética, las concentraciones récord de gases de efecto invernadero y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos, la COP27 busca renovar la solidaridad entre los países y conseguir un gran pacto de solidaridad climática entre países ricos y pobres.

Desde la Biblioteca de Geografía queremos recordarte que en nuestro Catálogo puedes encontrar las últimas novedades bibliográficas sobre el cambio climático, tanto libros impresos, como electrónicos, así como los últimos artículos sobre este tema publicados en revistas científicas.

Te recomendamos especialmente Cambio climático en el Mediterráneo: procesos, riesgos y políticas, monografía publicada en 2021 que reúne dieciséis ponencias presentadas en el seminario “Estrategias de Adaptación a la Crisis Climática” y en la que tiene una participación destacada, como autor y editor literario de la obra, Jorge Olcina Cantos, Catedrático de Análisis Geográfico Regional en la Universidad de Alicante y Presidente de la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE).

Puedes seguir toda la información sobre la Cumbre desde la página web de la COP 27 y mantenerte al día de las noticias sobre este tema en RTVE.

Y si te unes a “Actúa ahora”, la campaña de Naciones Unidas para la acción individual por el cambio climático y la sostenibilidad, puedes contribuir a limitar el calentamiento global y cuidar el planeta. Si tomamos decisiones que tengan efectos menos perjudiciales para el medio ambiente, podemos ser parte de la solución e influir en el cambio.

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web