Home » Posts tagged 'exposiciones' (Page 3)
Tag Archives: exposiciones
“60 anys d’un diccionari”. Exposició
L’any 2022 va tindre lloc el seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Enguany la Biblioteca de Filosofia i Lletres, per iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres, acollirà, del 30 de gener al 24 de febrer del 2023, l’exposició «60 ANYS D’UN DICCIONARI (1962-2022): seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear».
Es tracta d’una exposició itinerant organitzada per la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx amb la col·laboració d’AVIVA Elx (Agència de Promoció del Valencià) i les biblioteques municipals d’Elx. La inauguració de l’exposició tindrà lloc el dia 31 de gener a les 12:30h. al rebedor de l’edifici de la Biblioteca General de la Universitat d’Alacant amb una visita guiada i les intervencions d’Hèctor Càmara, del Secretariat de Llengües de la Universitat d’Alacant, Josep Martines, professor del Departament de Filologia Catalana, i Anna Àlvarez, tècnica de la Biblioteca Central Pere Ibarra d’Elx.
Fons bibliogràfic
El filòleg Manuel Sanchis Guarner va col·laborar en la confecció del DCVB durant setze anys (entre el 1943 i el 1959), i la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx conserva documentació bibliogràfica relacionada amb la confecció del DCVB arran de l’adquisició, l’any 2004, de part de l’arxiu del lingüista i eminent estudiós de la llengua valenciana.
La mostra presenta diverses vitrines amb fitxes fetes com a treball previ de camp per a l’elaboració de les entrades del DCVB i també documents relacionats amb les activitats fetes l’any 1962, amb motiu de la finalització de tan magna obra. A més, Sanchis Guarner va ser el responsable de l’exposició del DCVB celebrada a València l’any 1951 i que va significar, en aquell moment, l’inici d’una època favorable a la projecció de la llengua i la cultura valencianes.
Un diccionari que és història
El Diccionari català-valencià-balear va nàixer de la voluntat d’Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932), vicari general i canonge de la Seu de Mallorca, que volia fer un «inventari de les paraules que formen la llengua catalana, ab les seues varietats dialectals i ab expressió de les diverses significacions y usos de cada paraula» («Introducció» de la primera edició del DCVB, 1930). L’any 1901, Alcover va fer una primera eixida pels territoris de parla catalana per tal d’arreplegar paraules i expressions característiques, mostres fonètiques, formes verbals i sintàctiques i manifestacions del folklore. Fins l’any 1928, se seguirien 28 campanyes més, i el conjunt de testimonis va ser recollit en més de tres milions de cèdules o fitxes.
Molt prompte, es va sumar al projecte Francesc de Borja Moll, només amb 18 anys, que es va encarregar en un primer moment, com diu en les seues memòries, «d’informar-me de la manera com es feien les cèdules lexicogràfiques, dur un registre dels col·laboradors que les enviaven, veure de quins objectes caldria fer dibuixos, començar a orientar-me en la bibliografia filològica catalana i romànica…» (Els meus primers trenta anys, p. 122).
La documentació del DCVB s’havia de completar amb testimonis històrics de l’ús de paraules i expressions al llarg del temps, és per això que també es va fer una recerca en textos antics tant literaris com no literaris.
Des d’un principi, Alcover va plantejar el DCVB com una obra col·lectiva, i l’any 1901 va fer una «Lletra de convit a tots els amics de la llengua catalana» per a cercar col·laboradors. Hi van respondre 1.643 persones. D’Elx, va secundar la crida Pere Ibarra (Elx, 1858-1934), que apareix en la documentació com a «corresponsal».
L’any 1921 es va iniciar la redacció de l’obra, el 1925 es va publicar el primer fascicle (format en què es va comercialitzar) i l’any 1930 en va aparèixer el primer volum.
Després de la mort d’Alcover, Francesc de B. Moll se’n va fer càrrec i l’any 1935 va publicar el segon volum. Després de la Guerra Civil, l’any 1943, es va reprendre la redacció del DCVB i Manuel Sanchis Guarner s’hi va afegir. L’any 1962, per a commemorar el centenari del naixement d’Alcover, es va publicar el desè i darrer volum.
Què és i per a què serveix?
El DCVB no tan sols explica el significat actual i històric de les paraules, sinó també la distribució geogràfica, els sinònims, l’etimologia, els usos literaris i populars, les variants dialectals, les diverses pronúncies (amb la seua transcripció fonètica), etc.
Deia Alcover en la «Carta de convit» del 1901 «…Volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del sitgle XI ençà, guardats dins biblioteques i arxius: riquesa i opulència qui brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars de milenars de gent qui pobla Catalunya espanyola i Catalunya francesa, les Illes Balears i l’antic reine de València”. És a dir, el Diccionari de la llengua catalana, que posteriorment per qüestions no estrictament lingüístiques, va canviar el nom pel de Diccionari català-valencià-balear, com el coneixem ara, no pretenia ser un manual normatiu, sinó documentar la llengua catalana en les diverses variants d’aquesta i en tots els territoris.
Vídeo sobre l’exposició
Fonts i bibliografia:
- Alcover, Antoni Maria. Dietari de l’excursió filològica, 1906. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat, [1983]. BUA DP 148386
- Any Mossèn Alcover: presentació de la “Lletra de convit 2001”. 1a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. BUA DP 67211
- Crònica de l’obra del diccionari. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B.; Corbera Pou, Jaume (ed. lit.) Mallorca: Moll, D. L. 2007. BUA FL L134.1’374/ALC/CRO
- Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals … Obra iniciada per Antoni M. Alcover ; redactat per Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll; dibuixos de Josep Moll, Francesc de B. Moll i Miquel Fullana. 2a ed. corr. i posada al dia. Palma de Mallorca [etc.]: Moll, 1964-1969. 10 v. BUA FL R2/D/L134.1/ALC/DIC
- Llompart, Josep M. El “Diccionari català-valencià-balear.” Madrid [etc.]: Papeles de son Armadan, 1960. BUA FL DLA G/0394
- Manuel Sanchis Guarner: context, paraula, record. Ferrando, Antoni; Cortés, Santi. València: PUV, 2007. BUA DP 171542
- Perea Sabater, María Pilar. El “diccionari català-valencià-balear” i les seves fonts bibliogràfiques. 1a ed. Palma [etc.]: Edicions UIB [etc.], 2011. BUA FL 017/PER/dic
Muestra bibliográfica del fondo antiguo de la Biblioteca de Derecho
Nos complace comunicaros que, desde el 7 de diciembre, podéis visitar la muestra bibliográfica de nuestro fondo antiguo, situada en la planta baja de la Biblioteca de Derecho.
El objetivo es exponer permanentemente esta colección para hacerla más visible a la comunidad universitaria, aprovechando las nuevas vitrinas adquiridas gracias a la ayuda de la Facultad de Derecho. Para ello, iremos sustituyendo unos libros por otros cada cierto tiempo.
En esta primera ocasión, y por su valor histórico, hemos escogido las siguientes obras:
- Edición facsímil del códice Furs de València, compilación encargada por las Cortes Valencianas en 1329. Jurados y promulgados por el rey Jaime I, Els Furs de València fueron las leyes principales por las que se rigió la Ciudad y el Antiguo Reino de Valencia, desde el siglo XIII hasta comienzos del XVIII.
- Reproducción facsímil del libro Summa de todos los fueros y obseruancias del Reyno de Aragón. Este repertorio del s. XVI es una obra clave para el Derecho de Aragón del jurista y escritor Miguel del Molino.
- Edición facsímil del Libro del Ceremonial, manuscrito del s. XVII de Félix Cebrián y Aracil. Se trata de una obra muy importante en la actualidad porque es un libro precursor de lo que actualmente se conoce como protocolo y, además, constituye una fuente reveladora de valiosa información y documentación sobre la Ciudad y el Antiguo Reino de Valencia.
- Reproducción facsímil de la primera constitución propiamente española, la Constitución de Cádiz, conocida como La Pepa porque fue aprobada el 19 de marzo de 1812, festividad de San José. Se aprobó en el marco de la Guerra de la Independencia (1808 a 1814), y fue la respuesta del pueblo español a las intenciones invasoras de Napoleón Bonaparte.
- Edición original del Código de Comercio de 1829. Es el primer Código de Comercio español, y fue decretado, sancionado y promulgado por Fernando VII el 30 de mayo de 1829 (tomando como referencia el pionero Código de Comercio francés de 1807), con el objetivo de dar al comercio un sistema de legislación uniforme, completo y fundado sobre los principios inalterables de la justicia y las reglas seguras de la conveniencia del mismo comercio.
- Edición original del Código Penal de 1870. Con la Revolución de 1868 surge un nuevo marco constitucional y jurídico y, para responder a este movimiento, en 1869 se aprueba una nueva Constitución. Con ella, en 1870 surge una nueva reforma del Código Penal para adaptarse a dicha Constitución. La vigencia de este código fue muy larga, finalizando con la promulgación del Código Penal de 1928.
¡No os la perdáis! Os esperamos en la Biblioteca de Derecho.
JLLV… Un actor
José Luis López Vázquez hubiera cumplido 100 años el pasado día 11 de marzo. Por este motivo la Mediateca ha reunido algunas de las películas más significativas en las que participó junto con diferentes textos biográficos de nuestra colección para los interesados en profundizar más sobre su figura.
En sus inicios fue diseñador de vestuario y de decorados, una faceta casi desconocida que ha podido conocerse gracias a la exposición Del escenario a la pantalla. Los diseños de José Luis López Vázquez que la Filmoteca Española le ha dedicado en Madrid y que se puede ver hasta el próximo día 5 junio.
Desde su debut como actor en el año 1946, con la obra de teatro El anticuario, hasta su último trabajo en el año 2007, participó en más de 300 producciones para cine, teatro o televisión. Fue un actor prolífico e incansable, por lo que muchas veces se le ha asociado con un cine de consumo o comercial. Este hecho, él lo tenía ya asumido desde hacía mucho tiempo, como podemos ver en una entrevista para la revista Triunfo del año 1970: “No deja de ser triste tener que hacer cien películas de consumo por cinco buenas”
Pero, pese a esta etiqueta, su nombre aparece siempre en las mejores películas del cine español trabajando con los mejores directores de nuestro cine. Plácido, La cabina, El verdugo, La prima Angélica, Atraco a las tres, El pisito, Peppermint frappé, ¡Vivan los novios!, La escopeta nacional o Habla mudita son algunas de sus películas imprescindibles que podremos disponer en esta muestra.
José Luis López Vázquez es uno de los reyes de la comedia de nuestro país. Forma parte de la memoria colectiva de varias generaciones de españoles por esta faceta. Su imagen de tipo corriente, con gafas y bigote con sus prejuicios y complejos, escondía a un gran actor que no fue valorado hasta que interpretó papeles dramáticos en las llamadas “películas serias”.
Conoce mejor a este poliédrico actor a través de esta pequeña muestra instalada en la Mediateca hasta el próximo 17 de junio en el horario habitual de la Biblioteca General y utilizando el lenguaje de las redes sociales te invitamos a stalkear a José Luis López Vázquez. Seguro que te sorprenderá.
Exposición Frank Sinatra en la Mediateca
A partir del siglo XX la música popular de los Estados Unidos influyó en todo el mundo. El ragtime, el blues, el jazz o el rock entre otros estilos colonizaron paulatinamente la cultura musical en el mundo occidental apoyados por nuevos medios de comunicación de masas, como la radio, el disco de vinilo o la televisión, poco después. Fue una revolución que permitió poner la música y por extensión la cultura al alcance de cualquier persona cercana a un aparato receptor de estas emisiones.
Como resultado de estos cambios el marketing musical se hizo cada vez más potente dando lugar, en las décadas de los años 30 y 40, a un fenómeno desconocido hasta entonces: las estrellas pop y los fans. El más famoso de todas estas figuras fue Frank Sinatra.
Sinatra comenzó su carrera artística como vocalista Bigs Bands como la de Harry Harden o la de Tommy Dorsey hasta que en 1942 comenzó su carrera en solitario y desató el fenómeno fan entre las quinceañeras estadounidense gracias sobre todo al papel de la radio que transmitía sus conciertos y dónde llegó a tener un programa propio durante 14 años ininterrumpidos (1942-1954).
Los años cincuenta le vieron alcanzar su cima como actor donde ganó un Óscar por su papel en la película De aquí a la eternidad. Este éxito en el cine incrementó su gran popularidad acrecentada por la aparición de la televisión donde también contó con programas propios. Así en 1962 grabó para la televisión una actuación conjunta con Elvis Presley.
La Mediateca te invita a visitar del el 21 de febrero al 31 de marzo, la exposición ‘Vinilos: lo mejor de Frank Sinatra’ .
Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”
La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració de l’ACPV-Alacant, acollirà del 14 al 24 de febrer l’exposició itinerant “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”.
Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seua inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seua generació. L’any 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives, majorment a França.
El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seua obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.
Felícia Fuster va desenvolupar la creativitat i el compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada sols per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.
Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors, l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.
Us convidem a veure els sis panells explicatius de l’exposició al voltant de la seua vida i la seua obra.
No us la perdeu!
Per a saber-ne més:
Todo en nuestra web
