Home » Posts tagged 'exposiciones' (Page 4)
Tag Archives: exposiciones
Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”
La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració de l’ACPV-Alacant, acollirà del 14 al 24 de febrer l’exposició itinerant “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”.
Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seua inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seua generació. L’any 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives, majorment a França.
El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seua obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.
Felícia Fuster va desenvolupar la creativitat i el compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada sols per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.
Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors, l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.
Us convidem a veure els sis panells explicatius de l’exposició al voltant de la seua vida i la seua obra.
No us la perdeu!
Per a saber-ne més:
Exposición virtual sobre Ricardo Bofill
Con motivo de la muerte del arquitecto Ricardo Bofill, la Biblioteca Politécnica y Ciencias de la Salud de la Universidad de Alicante ha preparado una exposición virtual de su obra más representativa, así como una pequeña muestra de la bibliografía que puedes encontrar en la UA sobre Bofill y su obra.
Puesto que fue un constructor incansable, con más de 1.000 edificios construidos, hemos prestado una especial atención a los edificios que construyó en la Comunidad Valenciana, primero por ser muy representativos de su primer período, también por su belleza y singularidad y además por su cercanía que permite que podamos acercarnos a visitarlos en cualquier momento.
También hemos dedicado mucho espacio a sus construcciones de viviendas sociales, incluyendo la etapa neoclásica desarrollada en Francia.
Amarás su trabajo, o quizá lo odies, pero es difícil que te deje indiferente.
Con todos vosotr@s, Ricardo Bofill, arquitecto de sueños.
Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica
No és freqüent que un home de ciències dedique el temps lliure a escriure poesia i, a més, que aquesta siga una tasca artística amb molt de ressò. És el cas del prestigiós cardiòleg alacantí Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940), poeta clau de la poesia valenciana actual. De fet, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes manté un portal dedicat a Emili Rodríguez-Bernabeu que forma part de la pàgina web de Poesia catalana contemporània.
Amb una formació autodidacta, Rodríguez-Bernabeu mostra clarament una sensibilitat especial per a aconseguir compondre uns poemes íntims i profunds, que són l’evidència de la projecció literària que va tindre i del reconeixement de la seua vàlua poètica.
“La gota
cau
sobre la superfície atesada de l’aigua.
El degoteig no sap del temps que passa.
La memòria eixamplava
coneixements profunds sobre els cercles de l’aigua.
Endevine el present sobre l’onada:
em vas voler un dia
i ara – tostemps – conserves la mirada”
Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Averanys d’aigua”, I. Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 129
Emili Rodríguez-Bernabeu construeix una poesia senzilla arrelada a la terra, el mar o la ciutat i caracteritzada per una fidelitat a l’entorn proper tan estimat.
“Els carrers amargs
de la nostra ciutat
estan pletòrics
de tanta vida jove.
Em dol
que la bona fe de la vida
haja de parar-se
i cercar el seu nord
entre les artèries
de la nostra ciutat”.
Rodríguez-Bernabeu, Emili. La ciutat de la platja, "La ciutat", IV. Gandia, Ajuntament de Gandia, 1972, p. 14
La natura i el paisatge també són els protagonistes dels versos naturals i desimbolts que trobem en les seues composicions:
“No tinc altra memòria d’infantesa
sobre el voltant inexplorat de la ciutat
que aquell bell cercle blau de les muntanyes.
D’aquell bell cercle màgic de muntanyes,
un món, o laberint, d’ombries i de cingles,
d’humits indrets irrevocables
–amb l’amenaça alternativa de sequeres–,
Aitana n’és la reina,
amb les neus remotíssimes d’hiverns que imaginàvem
al redòs del tendur.
Un món que colombràvem
agrest, puixant, reblert de meravella,
desconegut, profund a l’hora baixa,
sempre observat de lluny,
interior, verge, somiat”.
Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Metamorfosi”. Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 155
A més, Emili Rodríguez-Bernabeu ha sabut compaginar la poesia amb l’escriptura de nombrosos assajos i articles en els quals l’autor expressa el seu punt de vista sobre literatura o poesia.
“Alguns poemes podrien tenir més d’una lectura, fins i tot una lectura inversa o donada
pel lliure caprici del lector. Però no vull enganyar ningú: jo faig la meua pròpia lectura”.
Rodríguez-Bernabeu, Emili. Viatge al teu nom. València, Eliseu Climent, 1982, p. 13
L’any 2020 Emili Rodríguez-Bernabeu va fer 80 anys i el Departament de Filologia Catalana, el Servei de Llengües i la Biblioteca de Filosofia i Lletres ho celebren amb el programa següent, nodrit d’activitats:
1 – Trobada amb el poeta Emili Rodríguez-Bernabeu i lectura pública de poemes.
Presentació a càrrec del professor Joaquim Espinós
2-11-2021, 11 h. Biblioteca de Filosofia i Lletres. 2a planta, Sala Russell P. Sebold
2 – Concurs qüestionari en línia Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica
Premi d’un lot de llibres. 6/29-10-2021
3 – Mostra bibliogràfica “Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica”
Biblioteca de Filosofia i Lletres, 1a planta. 6/29-10-2021
Recordeu que en la Biblioteca Universitària podreu demanar en préstec o consultar qualsevol exemplar de l’obra d’Emili Rodríguez-Bernabeu.
No us ho perdeu i participeu-hi!
La Segunda República española: cultura y sociedad
El 14 de abril de 1931 se proclama en España la Segunda República. Se cumplen pues, 90 años desde el comienzo de aquel período breve, pero intenso.
Más allá del cambio político, hay que destacar la decidida apuesta de la República por acabar con el analfabetismo que asolaba gran parte del país y de llevar la cultura a todos sus rincones. Se llevaron a cabo proyectos interesantes y novedosos, como las Misiones Pedagógicas, sin duda el gran hito cultural de la Segunda República, que ofrecían diversos servicios itinerantes, como bibliotecas, obras de teatro, guiñoles, cine y música.
Desde esta perspectiva cultural y social, la Biblioteca de Filosofía y Letras ha organizado esta exposición bibliográfica virtual que quiere recordar y, de alguna manera, homenajear esta ingente actividad educativa y cultural desplegada por la Segunda República.
La muestra estará disponible del 14 al 30 de abril.
Epidemias
A principios de 2020 comenzamos a tener noticias del coronavirus, un virus de rápida propagación que ha provocado la mayor crisis sanitaria mundial de nuestra época. Sin embargo, a lo largo de la historia de la humanidad, las epidemias han aparecido de manera cíclica y recurrente, diezmando dramáticamente la población afectada.
Las referencias históricas a plagas y epidemias son frecuentes. Desde aquellas de los tiempos que podríamos considerar míticos como las plagas que Moisés hizo caer sobre Egipto, mencionadas en la Biblia, hasta la denominada gripe española de 1918, pasando por las epidemias de peste negra, muy recurrentes durante la Edad Media y Moderna, de cólera, viruela y sin olvidar las más actuales como el sida o la tuberculosis, el impacto que produjeron no sólo es demográfico sino también influyeron de alguna manera en el desarrollo de los acontecimientos históricos, en los cambios en los hábitos sociales, higiénicos, etc.
Sobre las epidemias, desde una perspectiva histórica y antropológica, la Biblioteca de Filosofía y Letras ha preparado una pequeña muestra bibliográfica con una selección de materiales impresos y audiovisuales que podrá verse a través de vitrinas en la 1ª planta de la Biblioteca desde el día 30 de noviembre hasta el 23 de diciembre.
¡Muy recomendable, no te la pierdas!
