Home »

Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”

La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració de l’ACPV-Alacant, acollirà del 14 al 24 de febrer l’exposició itinerant “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”.

Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seua inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seua generació. L’any 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives, majorment a França.

El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seua obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.

Felícia Fuster va desenvolupar la creativitat i el compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada sols per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors, l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.

Us convidem a veure els sis panells explicatius de l’exposició al voltant de la seua vida i la seua obra.

No us la perdeu!

Per a saber-ne més:


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web