Tag Archives: lectures en valencià

Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena.

Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

«En general, els crítics sembla que t’hagin llegit en un quiròfan. T’analitzen com un producte de la tradició, algú que hi va introduint millores tècniques. Això és angoixant. Guillamon llegeix al carrer i al metro»

(Eduardo Mendoza)

«Estic tip que quan els crítics escriuen sobre tu només diguin que ets hereu de Trabal i de Calders. El cinema i el còmic també ens han influenciat. Trencar aquests murs és saludable»

(Quim Monzó)

«Un treball exhaustiu de compilació i anàlisi de les visions intel·lectuals sobre Barcelona».

(Manuel Delgado)

«Les referències urbanístiques són sempre encertades, amb molt més coneixement i més sagacitat del que és habitual en la gent de lletres».

(Oriol Bohigas)

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor. Col·labora habitualment a La Vanguardia com a columnista i crític literari. És autor de dues novel·les. Una de ficció, La Moràvia (2011), i una de no ficció, El barri de la Plata (2018): dues cares de la mateixa moneda. «Un llibre de barri, popular, que a mi personalment m’ha impressionat, diria que m’ha commogut» (Joaquim M. Puyal); «Josep Pla va dir un cop que no s’havia escrit el drama d’una família bilingüe. Ja el tenim» (Amadeu Cuito). Com a crític cultural ha publicat dos llibres sobre els anys trenta, Jamás me veránadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014) i L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literaturaa l’era del flirt (2016), i dues grans cròniques sobre la postguerra, a l’exili i l’interior, El dia revolt.Literatura catalana de l’exili (2008) i Joan Perucho,cendres i diamants: biografia d’una generació (2015).

El museu de l’amor modern

El compositor Arky Levin ha arribat a un carreró creatiu sense sortida. La separació inesperada de la seva dona pot deixar-li l’espai que necessita per compondre bandes sonores de pel·lícules. Tot i això, no aconsegueix trobar la tranquil·litat mental que li cal per crear, se sent culpable i inquiet. En aquest estat, gairebé per atzar, trobarà una exposició d’art que li transformarà la vida.

Partint d’una performance d’art real que va tenir lloc el 2010, la instal·lació que descobreix l’Arky Levin és inexplicablement potent. Els visitants del Museu d’Art Modern de Nova York s’asseuen davant de l’artista Marina Abramović, durant un període de temps curt o llarg —ells ho decideixen—, i encara que alguns s’hi mostren escèptics, gairebé tots en surten impactats.

(more…)

Després de la lectura del mes de febrer tornem a les recomanacions amb l’obra de Vicent Usó El paradís a les fosques, guanyadora del Premi Enric Valor de Novel·la en valencià 2017.

Ressenya editorial.

Per a Maties Passera la vida consisteix a escalar posicions. N’està convençut, l’èxit implica aconseguir a qualsevol preu totes les metes plantejades, establint una cursa sense final per a pujar cada vegada més i més amunt. De manera que si en alguna ocasió els principis ètics s’interposen en el seu camí, no dubta mai a renegar-ne. És per això que el seu afany per menys­prear els detalls quotidians i el valor de les coses intangibles posarà contra les cordes la relació amb la seua esposa i també amb la seua pròpia mare. Aquest serà el detonant que farà emergir el passat fosc de la família. Els secrets que han modelat la seua vida es materialitzaran de forma sobtada i ningú podrà controlar-ne els efectes devastadors.

El paradís a les fosques, Premi Enric Valor de Novel·la, és la història d’una família en què els silencis han pesat massa i durant massa temps, però també una crida a reflexionar sobre l’èxit i el preu que estem disposats a pagar per aconseguir-lo.

Font: Edicions Bromera

Vine a la biblioteca i anima’t a llegir-la!