Home » Posts tagged 'reseñas' (Page 11)
Tag Archives: reseñas
Lectures en valencià: “Poder contar-ho” de Ferran Torrent
Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982 i principis de 1983, l’època en què el socialistes assoliren el poder a l’Estat espanyol.
A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l’any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines.
Ferran Torrent
Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, és un dels autors més importants de literatura de gènere en la nostra llengua. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La primera pedra de RAC 1 des de fa uns quants anys. Caminaràs entre elefants és el seu tercer títol de no-ficció, després de Living l’Havana i Tocant València.
Font: grup62.cat
Presentación del libro Historia de la literatura ilustrada española del siglo XIX
El día 26 de septiembre a las 10:00 h. en la Sala de investigadores Russell P. Sebold el profesor José María Ferri Coll presentará el libro Historia de la literatura ilustrada española del siglo XIX que reúne prestigiosas colaboraciones de personal investigador.
Resumen
El incremento de las publicaciones acompañadas de ilustración gráfica durante el siglo XIX se debió a la mejora en la alfabetización de los lectores, al papel propagandístico del que precisaban los movimientos políticos que se sucedieron en el mundo occidental desde finales del XVIII, a los avances técnicos y a los intereses mercantiles de las empresas comerciales consagradas a la industria editorial. Estos últimos precisamente explican el modo de actuación de los propietarios de las editoriales, quienes se volcaron en el empleo de ilustraciones en sus publicaciones. La ampliación de la producción y el consumo de textos impresos darían ocasión a lo largo del XIX a una multiplicación de posibilidades para el diálogo entre pintura y literatura. En la lengua conversacional de esa época, distintas palabras –”monos, santos, láminas”– nombrarían las imágenes, desatendiendo su proyección en los textos lingüísticos. Hoy, para denominar la relación pintura y literatura, se emplean términos técnicos como “iconotexto” en que se incardinan ambas vertientes artísticas, si bien Benito Pérez Galdós ya había acuñado el marbete “texto gráfico léxico”. Sistematizar tal relación explicando cómo se produjo en el curso del XIX en sus diferentes géneros literarios es el objetivo de esta obra
Puedes encontrar este libro en la Biblioteca de Filosofía y Letras.
Lectures en valencià: “La ciutat interrompuda” de Julià Guillamon
Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena.
Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.
«En general, els crítics sembla que t’hagin llegit en un quiròfan. T’analitzen com un producte de la tradició, algú que hi va introduint millores tècniques. Això és angoixant. Guillamon llegeix al carrer i al metro»
(Eduardo Mendoza)
«Estic tip que quan els crítics escriuen sobre tu només diguin que ets hereu de Trabal i de Calders. El cinema i el còmic també ens han influenciat. Trencar aquests murs és saludable»
(Quim Monzó)
«Un treball exhaustiu de compilació i anàlisi de les visions intel·lectuals sobre Barcelona».
(Manuel Delgado)
«Les referències urbanístiques són sempre encertades, amb molt més coneixement i més sagacitat del que és habitual en la gent de lletres».
(Oriol Bohigas)
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor. Col·labora habitualment a La Vanguardia com a columnista i crític literari. És autor de dues novel·les. Una de ficció, La Moràvia (2011), i una de no ficció, El barri de la Plata (2018): dues cares de la mateixa moneda. «Un llibre de barri, popular, que a mi personalment m’ha impressionat, diria que m’ha commogut» (Joaquim M. Puyal); «Josep Pla va dir un cop que no s’havia escrit el drama d’una família bilingüe. Ja el tenim» (Amadeu Cuito). Com a crític cultural ha publicat dos llibres sobre els anys trenta, Jamás me veránadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014) i L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literaturaa l’era del flirt (2016), i dues grans cròniques sobre la postguerra, a l’exili i l’interior, El dia revolt.Literatura catalana de l’exili (2008) i Joan Perucho,cendres i diamants: biografia d’una generació (2015).
Presentación del libro El “Diálogo de Doctrina Christiana” de Juan de Valdés. Retórica cultural, discurso y literatura
El día 17 de septiembre a las 10:00 h. tendrá lugar en la Sala de investigadores Russell P. Sebold la presentación del libro El “Diálogo de doctrina christiana” de Juan de Valdés: Retórica cultural, discurso y literatura escrito por el doctor Jorge Orlando Gallor Guarin.
Resumen
En esta obra se aplica la retórica cultural como instrumento teórico-metodológico para el estudio de un diálogo espiritual escrito en el Renacimiento: el Diálogo de doctrina christiana, de Juan de Valdés. El haber vivido, estudiado y trabajado en el entorno de varias culturas —en diferentes continentes— le ha permitido al autor tener la firme convicción de la importancia fundamental que posee el conocimiento de una cultura para comprender mejor tanto la lengua como a sus hablantes, y, cómo no, sus expresiones artísticas, siendo la literatura una de ellas. La retórica cultural permite entender motivadamente la construcción y los contenidos de una obra literaria, así como la recepción y el entendimiento que de ella tienen sus lectores. Esa experiencia personal, sumada a las lecturas de los trabajos, entre otros, de los profesores Tomás Albaladejo y Francisco Chico Rico sobre este tema, le ha hecho posible al autor descubrir toda la riqueza cultural y discursiva que comporta la obra objeto de estudio.
Puedes encontrar este libro en la Biblioteca de Filosofía y Letras.
Imprescindibles: Josep Forcadell
Comencem aquest curs acadèmic presentant l’imprescindible de Josep Forcadell, Director del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. La lectura que ens recomana és Matar Joan Fuster (i altres històries) de Francesc Bayarri.
Matar Joan Fuster
Francesc Bayarri, escriptor, periodista d’investigació i cap de premsa de la Universitat de València va publicar fa cosa d’un any un llibret amb diversos articles llargs que podríem qualificar de periodisme d’investigació o en algun cas, de periodisme assagístic o de reflexió.
Todo en nuestra web
