Home »

Imprescindibles: Josep Forcadell

Comencem aquest curs acadèmic presentant l’imprescindible de Josep Forcadell, Director del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. La lectura que ens recomana és Matar Joan Fuster (i altres històries) de Francesc Bayarri.

Matar Joan Fuster

Francesc Bayarri, escriptor, periodista d’investigació i cap de premsa de la Universitat de València va publicar fa cosa d’un any un llibret amb diversos articles llargs que podríem qualificar de periodisme d’investigació o en algun cas, de periodisme assagístic o de reflexió.

 

Matar Joan Fuster (i altres històries) és una proposta àgil, ben documentada, i des d’una perspectiva diferent, de repensar alguns moments d’una transició no tan modèlica com s’ha volgut difondre o d’alguns elements de la història contemporània dels valencians, com seria l’atemptat ideològic contra l’escriptor i mestre en pensar, Joan Fuster i Ortells; la tolerància del franquisme amb els nazis croats allotjats en terres valencianes; una part de la increïble història Amado Granell, natural de Borriana, regidor de Cultura a Oriola, exiliat en acabar la Guerra d’Espanya del 36-39, reclòs als camps de treball d’Algèria, membre de la Legió Estrangera i punta de llança de l’alliberament de París amb la 9ª l’agost de 1944; una revisió de la visió que els valencians tenim de Vicent Blasco Ibáñez, i una aproximació a la postguerra a partir de la visió familiar, contrastada o contextualitzada.

Un llibre àgil, intel·ligent, obert i bo de llegir. Literatura periodística feta sense urgències sobre temes més o menys coneguts però que ens ajuda a repensar, a ampliar, a veure d’una manera diferent. Un llibre entretingut per a llegir en dos o tres vesprades a la fresca, o en un viatge de tren.

El podeu trobar també a la Biblioteca de la Universitat

Bona lectura.

Josep Forcadell


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web