Home » Libros » Autores de l’Holocaust, Irène Némirovsky

Autores de l’Holocaust, Irène Némirovsky

José Luis Arráez Lllobregat i Amelia Peral Crespo, professors de la Universitat d’Alacant, participen en la realització del major lexicó sobre autores de l’Holocaust que fins ara s’haja fet. Aquest lexicó és una base de dades que, per mitjà de fitxes, recull tota la informació sobre més de 500 autores, amb les seues dades biogràfiques i bibliogràfiques, dins del context de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust.

D’aquest repertori d’escriptores, des de la Biblioteca en volem ressaltar una: Irène Némirovsky. Aquesta escriptora establida a França, d’origen rus i ascendència jueva, ens va deixar una gran obra pòstuma: Suite francesa. Aquesta és una novel·la inacabada centrada històricament en la França ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Podem destacar la descripció que fa, en la primera part, de la fugida massiva dels parisencs cap al sud del país després de l’anunci de la derrota de les tropes franceses. No és la típica novel·la de resistència i lluita davant el nazisme, en la segona part de la novel·la es descriu la convivència forçosa entre ocupants i ocupats. Els alemanys s’hi mostren correctes i fins i tot amables. Aquest fet contrasta amb les circumstàncies personals de l’autora que, en el moment en què escrivia la novel·la, es trobava detinguda en un camp de concentració.

Irène Némirovsky va morir l’any 1942 a Auschwitz. Els quaderns que conformarien posteriorment la novel·la van viatjar amb les seues filles com a records dels seus pares, víctimes de l’Holocaust, fins fa pocs anys, on una lectura detinguda va permetre desxifrar que allí es trobaven les notes, el desenvolupament de personatges i part del text de la novel·la.

Irène Némirovsky en la Biblioteca universitària


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web