El libro distraído. Blog de la BUA

Comunicación y participación de la comunidad universitaria

El libro distraído. Blog de la BUA - Comunicación y participación de la comunidad universitaria

La Biblioteca recorda Lluís Alpera

Hui, amb aquest post, volem recordar i homenatjar l’escriptor Lluís Alpera, ja que dissortadament ens ha deixat.

Lluís Alpera i Leiva (Valencia, 1938) fou el fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant on va desenvolupar la seua carrera docent.

La seua obra ha estat estudiada per nombrosos investigadors ja que és considerat un referent literari molt important dins de la lírica catalana. Cal destacar tant la força poètica de la seua obra com la seua producció de crítica literària, els articles de revista, les traduccions fetes o els seus assajos. Convé ressaltar el llibre Ulisses i la mar dels sargassos: poesia, 1963-2017 (Onada Edicions, 2017) que arreplega tota la seua producció poètica sota la metàfora del seu títol.

Des d’ací aprofitem per a recordar la sucosa entrevista publicada en la revista El Temps (n. 730, 1998), la conversa amb Lluís Alpera en la Plaça del llibre d’Alacant 2017 i recent participació en la Fira del Llibre de València 2018.

Pel que fa als reconeixements, al llarg de la seua vida Alpera va rebre diversos premis i, per exemple, la publicació Aiguadolç: Revista de literatura li va dedicar el número 36 del 2009 com a homenatge.

Paga la pena visitar el portal de la Biblioteca Virtual  Joan Lluís Vives que presenta una pàgina amb una antologia de la poesia alperiana.

Si vols aprofundir i conèixer l’obra de Lluís Alpera, acosta’t a la Biblioteca Universitaria i gaudeix amb la seua lectura.

Per últim, ens acomiadem reproduint un fragment dels bells versos d’aquest mestre:

Alpera, Lluís. Tempesta d’argent. Barcelona: Edicions 62, 1986, p. 25

I

I que dolça és la vida si solques a temps
l’ampla mar de la teua llibertat.
Si vosaltres, mariners en terra, poguésseu
aturar tots els rellotges dels ports tenebrosos,
si poguésseu refugiar-vos dintre la cambra
d’aquelles nines de Bearn,
jo us esguitaria els rostres i els vestits
amb la sang del meu pit adolescent,
transit per amants desempedrades del temps
i per brises amb enyor de begònies…

Compártelo
Categoría: General

Tu dirección de correo no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*