Home » Actividades » Centenari Carmelina Sánchez-Cutillas

Centenari Carmelina Sánchez-Cutillas

Enguany es commemora el centenari del naixement de Carmelina Sánchez Cutillas (Madrid, 1921– València, 2009) que va ser una escriptora de la generació poètica valenciana de la postguerra. Les seues obres poètiques més conegudes són Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1975) i Llibre d’Amic e Amada (1980). No obstant això, va guanyar l’any 1975 el Premi Andròmina amb l’obra de narrativa Matèria de Bretanya. A més, va desenvolupar una tasca important com a investigadora de la literatura i la història medieval.

 

 

 

Per això, la Biblioteca de Filosofia i Lletres i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb el suport i la col·laboració de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, del Departament de Filologia Catalana i del Servei de Llengües presenta les activitats següents per a honorar Carmelina Sánchez-Cutillas:

Jornada Carmelina Sánchez-Cutillas. 21 de setembre 2021

Activitats paral·leles. Del 17 de setembre a l’1 d’octubre 2021

  • Àlbum amb les dedicatòries manuscrites més significatives d’aquesta escriptora en els llibres del llegat del poeta Lluís Alpera a la Biblioteca.
  • Mostra de cartells amb fragments de textos de diverses obres de Carmelina Sánchez-Cutillas. Edifici Biblioteca General.
  • Mostra bibliogràfica de Carmelina Sánchez-Cutillas. Edifici Biblioteca General, 1a planta.
  • Mostra de correspondència entre Lluís Alpera i Carmelina Sánchez-Cutillas custodiada en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Fons Carmelina Sánchez-Cutillas. Edifici Biblioteca General, 1a planta.

Recordeu que a la Biblioteca Universitària podreu traure en préstec qualsevol exemplar de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Per a saber-ne més:


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web