Home » Actividades (Page 3)

Category Archives: Actividades

Exposició ‘Gabriel Ferrater: llegir tota la vida’

La Biblioteca de Filosofia i Lletres, per a commemorar el Dia Mundial de la Poesia, acull del 21 al 27 de març l’exposició itinerant «Gabriel Ferrater: llegir tota la vida» produïda per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i de l’ACPV.

Gabriel Ferrater Soler (Reus, 1922- Sant Cugat del Vallès, 1972) va ser un poeta, escriptor i professor de Lingüística i Crítica Literària. El seu primer llibres de poemes, Da nuces pueris, es va publicar l’any 1960, però no es va donar a conèixer fins a l’any 1962 amb el poemari Menja’t una cama.

Surto de casa, amb pressa

de veure’t, i em fa nosa

la cartera feixuga

de feina per després,

i et diuen per telèfon

que fa uns minuts tot just

que he sortit, i t’enerves

de pressa de sortir

a dir-me que tens feina,

que fins demà—

                I et crido

per telèfon, i em diuen

que fa uns minuts tot just

que has sortit, i no sé

Si tornar-me’n—…

“Hora Baixa”. Menja’t una cama

Alguns dels temes que defineixen l’obra de Ferrater són l’erotisme, el carpe diem o l’aprofitament del dia i la representació de la quotidianitat o el realisme poètic. Al llarg de la seua producció literària va fer servir deliciosament un llenguatge col·loquial, gairebé de conversa.

L’exposició pren el títol d’un fragment d’una carta que Gabriel Ferrater va enviar a sa mare des d’Hamburg al novembre de l’any 1963: «No us cregueu que el meu treball sigui massa matador. Consisteix a llegir més o menys un llibre cada dia, i al capdavall és el que he fet tota la vida». Amb la lectura com a eix vertebrador, la mostra repassa les diferents etapes vitals i intel·lectuals de l’autor. S’hi fa un resum de la seua vida i la seua relació amb les matemàtiques, l’art, el món editorial, la poesia, la lingüística i la docència.

Us convidem a veure els set panells il·lustrats i explicatius al voltant de la seua vida i la seua obra. A més, a la Biblioteca Universitària podeu demanar en préstec qualsevol exemplar de l’obra de Gabriel Ferrater.

No us la perdeu!

 

Per a saber-ne més:

“Journée de la Francophonie: l’autofiction d’Annie Ernaux” en la Biblioteca

 

Los Departamentos de Filologías Integradas y de Traducción en Interpretación de la Facultad de Filosofía y Letras organizan la Journée de la Francophonie: l’autofiction d’Annie Ernaux que tendrá lugar el 20 de marzo en el edificio de la Biblioteca General.

La Biblioteca Universitaria participa con dos actividades:

  • Muestra bibliográfica sobre Annie Ernaux. Biblioteca de Filosofía y Letras. 2ª planta. Del 17 al 30 de marzo. Se trata de una selección de libros en francés de la escritora Annie Ernaux, Premio Nobel de Literatura 2022, y la obra traducida a las lenguas española y catalana. Además, se acompaña de una selección de revistas académicas y prensa con artículos sobre esta escritora.
  • Paneles con fragmentos escogidos de las obras de Annie Ernaux.
  • Proyección del documental Les années super 8. Mediateca. 20 de marzo 10:10h. Annie Ernaux, relata las grabaciones familiares hechas entre los años 1972 y 1981.

Queremos agradecer la colaboración estrecha que han tenido con la Biblioteca las profesoras Mª Carmen Parra Simón y Paola Masseau.

¡Participa!

Amor a primera vista: una mirada al diseño de cubiertas de libros en España en los siglos XX y XXI

La Biblioteca de Filosofía y Letras expone del 1 al 17 de marzo de 2023 la muestra Amor a primera vista: una mirada al diseño de cubiertas de libros en España en los siglos XX y XXI.

La exposición ofrece un recorrido por la evolución del diseño gráfico de las cubiertas de libros a lo largo de los siglos XX y XXI. Utilizando los fondos de la Biblioteca Universitaria se pretende representar los momentos más destacados de esta evolución: la generalización del uso de ilustraciones para las cubiertas a principios del siglo XX, la aplicación de los movimientos de vanguardia europeos en el diseño de cubiertas, el uso de la fotografía, la repercusión del libro electrónico en la edición en papel y la aparición de editoriales independientes a principios del siglo XXI que apuestan por el diseño y el cuidado de las ediciones.

Se compone de más de 40 láminas con imágenes de cubiertas, textos explicativos de la evolución del diseño y ejemplos de múltiples editoriales (Prometeo, Austral, Espasa Calpe, Edicions 62, Alianza Editorial, Alfaguara, Anagrama, Proa, Periscopi, Sexto Piso, Club Editor, Libros del K.O. etc.) distribuidas a lo largo de la rampa del edificio. Además, en el acceso a la biblioteca, en la primera planta, se completa la muestra con una selección significativa de los libros que forman parte de la colección de la BUA y algunos artículos periodísticos destacados sobre el tema.

Como ves, se trata de una original actividad muy vistosa y atractiva.

¡No te la pierdas!

Fuentes y bibliografía:

“60 anys d’un diccionari”. Exposició

L’any 2022 va tindre lloc el seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Enguany la Biblioteca de Filosofia i Lletres, per iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres, acollirà, del 30 de gener al 24 de febrer del 2023, l’exposició «60 ANYS D’UN DICCIONARI (1962-2022): seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear».

Es tracta d’una exposició itinerant organitzada per la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx amb la col·laboració d’AVIVA Elx (Agència de Promoció del Valencià) i les biblioteques municipals d’Elx. La inauguració de l’exposició tindrà lloc el dia 31 de gener a les 12:30h. al rebedor de l’edifici de la Biblioteca General de la Universitat d’Alacant amb una visita guiada i les intervencions d’Hèctor Càmara, del Secretariat de Llengües de la Universitat d’Alacant, Josep Martines, professor del Departament de Filologia Catalana, i Anna Àlvarez, tècnica de la Biblioteca Central Pere Ibarra d’Elx.

Fons bibliogràfic

El filòleg Manuel Sanchis Guarner va col·laborar en la confecció del DCVB durant setze anys (entre el 1943 i el 1959), i la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx conserva documentació bibliogràfica relacionada amb la confecció del DCVB arran de l’adquisició, l’any 2004, de part de l’arxiu del lingüista i eminent estudiós de la llengua valenciana.

La mostra presenta diverses vitrines amb fitxes fetes com a treball previ de camp per a l’elaboració de les entrades del DCVB i també documents relacionats amb les activitats fetes l’any 1962, amb motiu de la finalització de tan magna obra. A més, Sanchis Guarner va ser el responsable de l’exposició del DCVB celebrada a València l’any 1951 i que va significar, en aquell moment, l’inici d’una època favorable a la projecció de la llengua i la cultura valencianes.

Un diccionari que és història

El Diccionari català-valencià-balear va nàixer de la voluntat d’Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932), vicari general i canonge de la Seu de Mallorca, que volia fer un «inventari de les paraules que formen la llengua catalana, ab les seues varietats dialectals i ab expressió de les diverses significacions y usos de cada paraula» («Introducció» de la primera edició del DCVB, 1930). L’any 1901, Alcover va fer una primera eixida pels territoris de parla catalana per tal d’arreplegar paraules i expressions característiques, mostres fonètiques, formes verbals i sintàctiques i manifestacions del folklore. Fins l’any 1928, se seguirien 28 campanyes més, i el conjunt de testimonis va ser recollit en més de tres milions de cèdules o fitxes.

Molt prompte, es va sumar al projecte Francesc de Borja Moll, només amb 18 anys, que es va encarregar en un primer moment, com diu en les seues memòries, «d’informar-me de la manera com es feien les cèdules lexicogràfiques, dur un registre dels col·laboradors que les enviaven, veure de quins objectes caldria fer dibuixos, començar a orientar-me en la bibliografia filològica catalana i romànica…» (Els meus primers trenta anys, p. 122).

La documentació del DCVB s’havia de completar amb testimonis històrics de l’ús de paraules i expressions al llarg del temps, és per això que també es va fer una recerca en textos antics tant literaris com no literaris.

Des d’un principi, Alcover va plantejar el DCVB com una obra col·lectiva, i l’any 1901 va fer una «Lletra de convit a tots els amics de la llengua catalana» per a cercar col·laboradors. Hi van respondre 1.643 persones. D’Elx, va secundar la crida Pere Ibarra (Elx, 1858-1934), que apareix en la documentació com a «corresponsal».

L’any 1921 es va iniciar la redacció de l’obra, el 1925 es va publicar el primer fascicle (format en què es va comercialitzar) i l’any 1930 en va aparèixer el primer volum.

Després de la mort d’Alcover, Francesc de B. Moll se’n va fer càrrec i l’any 1935 va publicar el segon volum. Després de la Guerra Civil, l’any 1943, es va reprendre la redacció del DCVB i Manuel Sanchis Guarner s’hi va afegir. L’any 1962, per a commemorar el centenari del naixement d’Alcover, es va publicar el desè i darrer volum.

Què és i per a què serveix?

El DCVB no tan sols explica el significat actual i històric de les paraules, sinó també la distribució geogràfica, els sinònims, l’etimologia, els usos literaris i populars, les variants dialectals, les diverses pronúncies (amb la seua transcripció fonètica), etc.

Deia Alcover en la «Carta de convit» del 1901 «…Volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del sitgle XI ençà, guardats dins biblioteques i arxius: riquesa i opulència qui brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars de milenars de gent qui pobla Catalunya espanyola i Catalunya francesa, les Illes Balears i l’antic reine de València”. És a dir, el Diccionari de la llengua catalana, que posteriorment per qüestions no estrictament lingüístiques, va canviar el nom pel de Diccionari català-valencià-balear, com el coneixem ara, no pretenia ser un manual normatiu, sinó documentar la llengua catalana en les diverses variants d’aquesta i en tots els territoris.

Vídeo sobre l’exposició

Fonts i bibliografia:

  • Alcover, Antoni Maria. Dietari de l’excursió filològica, 1906. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat, [1983]. BUA DP 148386
  • Any Mossèn Alcover: presentació de la “Lletra de convit 2001”. 1a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. BUA DP 67211
  • Crònica de l’obra del diccionari. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B.; Corbera Pou, Jaume (ed. lit.) Mallorca: Moll, D. L. 2007. BUA FL L134.1’374/ALC/CRO
  • Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals … Obra iniciada per Antoni M. Alcover ; redactat per Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll; dibuixos de Josep Moll, Francesc de B. Moll i Miquel Fullana. 2a ed. corr. i posada al dia. Palma de Mallorca [etc.]: Moll, 1964-1969. 10 v. BUA FL R2/D/L134.1/ALC/DIC
  • Llompart, Josep M. El “Diccionari català-valencià-balear.” Madrid [etc.]: Papeles de son Armadan, 1960. BUA FL DLA G/0394
  • Manuel Sanchis Guarner: context, paraula, record. Ferrando, Antoni; Cortés, Santi. València: PUV, 2007. BUA DP 171542
  • Perea Sabater, María Pilar. El “diccionari català-valencià-balear” i les seves fonts bibliogràfiques. 1a ed. Palma [etc.]: Edicions UIB [etc.], 2011. BUA FL 017/PER/dic

 

Muestra bibliográfica del fondo antiguo de la Biblioteca de Derecho

Nos complace comunicaros que, desde el 7 de diciembre, podéis visitar la muestra bibliográfica de nuestro fondo antiguo, situada en la planta baja de la Biblioteca de Derecho.

El objetivo es exponer permanentemente esta colección para hacerla más visible a la comunidad universitaria, aprovechando las nuevas vitrinas adquiridas gracias a la ayuda de la Facultad de Derecho. Para ello, iremos sustituyendo unos libros por otros cada cierto tiempo.

En esta primera ocasión, y por su valor histórico, hemos escogido las siguientes obras:

  • Edición facsímil del códice Furs de València, compilación encargada por las Cortes Valencianas en 1329. Jurados y promulgados por el rey Jaime I, Els Furs de València fueron las leyes principales por las que se rigió la Ciudad y el Antiguo Reino de Valencia, desde el siglo XIII hasta comienzos del XVIII.
  • Reproducción facsímil del libro Summa de todos los fueros y obseruancias del Reyno de Aragón. Este repertorio del s. XVI es una obra clave para el Derecho de Aragón del jurista y escritor Miguel del Molino.
  • Edición facsímil del Libro del Ceremonial, manuscrito del s. XVII de Félix Cebrián y Aracil. Se trata de una obra muy importante en la actualidad porque es un libro precursor de lo que actualmente se conoce como protocolo y, además, constituye una fuente reveladora de valiosa información y documentación sobre la Ciudad y el Antiguo Reino de Valencia.
  • Reproducción facsímil de la primera constitución propiamente española, la Constitución de Cádiz, conocida como La Pepa porque fue aprobada el 19 de marzo de 1812, festividad de San José. Se aprobó en el marco de la Guerra de la Independencia (1808 a 1814), y fue la respuesta del pueblo español a las intenciones invasoras de Napoleón Bonaparte.
  • Edición original del Código de Comercio de 1829. Es el primer Código de Comercio español, y fue decretado, sancionado y promulgado por Fernando VII el 30 de mayo de 1829 (tomando como referencia el pionero Código de Comercio francés de 1807), con el objetivo de dar al comercio un sistema de legislación uniforme, completo y fundado sobre los principios inalterables de la justicia y las reglas seguras de la conveniencia del mismo comercio.
  • Edición original del Código Penal de 1870. Con la Revolución de 1868 surge un nuevo marco constitucional y jurídico y, para responder a este movimiento, en 1869 se aprueba una nueva Constitución. Con ella, en 1870 surge una nueva reforma del Código Penal para adaptarse a dicha Constitución. La vigencia de este código fue muy larga, finalizando con la promulgación del Código Penal de 1928.

¡No os la perdáis! Os esperamos en la Biblioteca de Derecho.

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web