Este mes celebramos el centenario de dos escritores J. D. Salinger y Joan Brossa que, marcados por una guerra, llevaron su inspiración de manera muy diferente. La Biblioteca de Filosofía y Letras te invita a conocerlos mediante este vídeo. Si te apetece profundizar en la obra de estos autores, acércate a la 2ª planta de la Biblioteca y llévate en préstamo algunos libros.
Elena Ferrante és l’escriptora sense cara. La seva figura està envoltada del secret més absolut. L’únic que se’n sap és que va néixer a Nàpols, però hi ha qui fins i tot afirma que qui s’amaga sota aquest pseudònim és un home. En qualsevol cas, com diu la mateixa Ferrante, «Els llibres no necessiten per res els autors, un cop estan escrits».
Continuem amb la dinamització de la lectura en valencià. Ja saps que llegir és una experiència meravellosa. Si encara no has triat la teua pròxima lectura, ací tens algunes propostes abellidores:
L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
D’ara endavant, des de la Biblioteca de Filosofia i Lletres et recomanarem una sèrie del llibres destacats, que podràs trobar a la secció de novetats i lectures en valencià de la Biblioteca. Esperem que t’agraden.
Iniciem aquest repertori amb la novel·la Permageld’Eva Baltasar (Premi Llibreter 2018)
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. (more…)
… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.
