Home » Posts tagged 'poesía'

Tag Archives: poesía

Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica

No és freqüent que un home de ciències dedique el temps lliure a escriure poesia i, a més, que aquesta siga una tasca artística amb molt de ressò. És el cas del prestigiós cardiòleg alacantí Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940), poeta clau de la poesia valenciana actual. De fet, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes manté un portal dedicat a Emili Rodríguez-Bernabeu que forma part de la pàgina web de Poesia catalana contemporània.

Amb una formació autodidacta, Rodríguez-Bernabeu mostra clarament una sensibilitat especial per a aconseguir compondre uns poemes íntims i profunds, que són l’evidència de la projecció literària que va tindre i del reconeixement de la seua vàlua poètica.

La gota
cau
sobre la superfície atesada de l’aigua. 

El degoteig no sap del temps que passa.
La memòria eixamplava
coneixements profunds sobre els cercles de l’aigua.

 Endevine el present sobre l’onada:
em vas voler un dia
i ara – tostemps – conserves la mirada”

Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Averanys d’aigua”, I.
Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 129

Emili Rodríguez-Bernabeu construeix una poesia senzilla arrelada a la terra, el mar o la ciutat i caracteritzada per una fidelitat a l’entorn proper tan estimat.

“Els carrers amargs
de la nostra ciutat
estan pletòrics
de tanta vida jove.
Em dol
que la bona fe de la vida
haja de parar-se
i cercar el seu nord
entre les artèries
de la nostra ciutat”.

Rodríguez-Bernabeu, Emili. La ciutat de la platja, "La ciutat", IV. 
Gandia, Ajuntament de Gandia, 1972, p. 14

La natura i el paisatge també són els protagonistes dels versos naturals i desimbolts que trobem en les seues composicions:

“No tinc altra memòria d’infantesa
sobre el voltant inexplorat de la ciutat
que aquell bell cercle blau de les muntanyes.

D’aquell bell cercle màgic de muntanyes,
un món, o laberint, d’ombries i de cingles,
d’humits indrets irrevocables
–amb l’amenaça alternativa de sequeres–,
Aitana n’és la reina,
amb les neus remotíssimes d’hiverns que imaginàvem
al redòs del tendur.

Un món que colombràvem
agrest, puixant, reblert de meravella,
desconegut, profund a l’hora baixa,
sempre observat de lluny,
interior, verge, somiat”.

Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Metamorfosi”.
Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 155

A més, Emili Rodríguez-Bernabeu ha sabut compaginar la poesia amb l’escriptura de nombrosos assajos i articles en els quals l’autor expressa el seu punt de vista sobre literatura o poesia.

“Alguns poemes podrien tenir més d’una lectura, fins i tot una lectura inversa o donada
pel lliure caprici del lector.  Però no vull enganyar ningú: jo faig la meua pròpia lectura”.

Rodríguez-Bernabeu, Emili. Viatge al teu nom. València, Eliseu Climent,  1982, p. 13

L’any 2020 Emili Rodríguez-Bernabeu va fer 80 anys i el Departament de Filologia Catalana, el Servei de Llengües i la Biblioteca de Filosofia i Lletres ho celebren amb el programa següent, nodrit d’activitats:

1 – Trobada amb el poeta Emili Rodríguez-Bernabeu i lectura pública de poemes.
Presentació a càrrec del professor Joaquim Espinós
2-11-2021, 11 h. Biblioteca de Filosofia i Lletres. 2a planta, Sala Russell P. Sebold

2 – Concurs qüestionari en línia Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica
Premi d’un lot de llibres. 6/29-10-2021

3 – Mostra bibliogràfica “Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica”
Biblioteca de Filosofia i Lletres, 1a planta. 6/29-10-2021

Recordeu que en la Biblioteca Universitària podreu demanar en préstec o consultar qualsevol exemplar de l’obra d’Emili Rodríguez-Bernabeu.

No us ho perdeu i participeu-hi!

 

 

Recordant Lluís Alpera

Avui es commemora el 82è aniversari del naixement de l’escriptor Lluís Alpera Leiva (24 de juliol del 1938 – 14 de desembre del 2018). Figura clau de la poesia catalana contemporània va tenir un fort ressò i la seua trajectòria literària va rebre un reconeixement merescut a través de diversos premis literaris.

(more…)

Ausiàs March: filòsof de l’amor

Tal dia com avui de l’any 1459 va morir el poeta Ausiàs March (1400-1459) una de les figures clau del període del Segle d’Or de la literatura valenciana i de la literatura europea del seu temps.

La seua creació comença al voltant de l’any 1425. Es tracta de l’època de més esplendor literària a València en la qual destaquen també altres escriptors fonamentals com Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Isabel de Villena i Jaume Roig. De fet, aquests escriptors es van conèixer en vida i les seues obres van influir en les dels altres.

March és el gran poeta de l’amor perquè tracta temes reals i profunds de manera intensa. La seua producció literària és complexa, i abraça 128 poemes que han sigut agrupats en els cicles temàtics següents:

  • Cants d’amor. Una sèrie de poemes que tracten tant l’amor carnal com l’amor espiritual cap a Déu. El grup “Oh, foll amor” es compon de deu poemes en què March exposa un amor deshonest.
  • Cants de mort. Les sis composicions d’aquest grup reflecteixen el sofriment per la pèrdua de la seua dona i també un sentiment de preocupació per la seua ànima.
  • Cants morals. Aquests setze poemes es caracteritzen pel vessant filosòfic del poeta, la intenció moralitzant i la cerca de la virtut.
  • Cant espiritual. És tracta d’un poema que sembla una confessió personal en la qual March palesa els dubtes i els temors més íntims que té, com també el seu penediment.

La seua producció literària ens ha arribat mitjançant tretze manuscrits dels segles XV i XVI i cinc edicions antigues (València 1539, Barcelona 1543, Barcelona 1545, Valladolid 1555 i Barcelona 1560). Les primeres traduccions de l’obra de March al castellà van ser fetes per Baltasar de Romaní (València 1539 i Sevilla 1553) i per Jorge de Montemayor (València 1560, Saragossa 1562 i Madrid 1579) les quals van exercir una influència notable en alguns autors castellans del Segle d’Or.

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ofereix un portal d’autor sobre Ausiàs March.

La poesia d’Ausiàs March continua vigent i més viva que mai. Si us abelleix conèixer-la, acosteu-vos a la Biblioteca de Filosofia i Lletres.

Us hi esperem!

Lawrence Ferlinghetti: el poeta olvidado de la Generación Beat

El 24 de marzo se cumple el centenario de Lawrence Ferlinghetti, que nacido en Yonkers, Nueva York, se convirtió en una de las figuras más influyentes de la Generación Beat.

Editor y poeta, estudió en las Universidades de Carolina del Norte, Columbia y Sorbona.

Fue cofundador de la librería City Lights en San Francisco, donde se mudó en 1951 después de trabajar para Time en Nueva York. “City Lights era un lugar de reunión popular para los escritores, poetas y pintores vanguardistas de la ciudad. Estábamos satisfaciendo una gran necesidad”, dijo Ferlinghetti a The New York Times Book Review.

(more…)

La poesía en todas sus vertientes

En los años 80 aparece un verdadero movimiento en pro de la poesía aumentando con ello el número de poetas. Hay una expansión creciente de la poesía:

Por la vuelta al espectáculo vivo, sobre todo por los recitales de los propios poetas que cada vez son más apreciados por el público;

Por la interrelación entre la poesía y los temas de actualidad como la cultura de la paz, la no violencia, la tolerancia, etc. formando así la denominada poesía comprometida puesto que dentro de la literatura, el género más sensible a la denuncia de las injusticias sociales es la poesía;

(more…)

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web