Home »

Imprescindibles: Carles Cortés recomana…

carles-cortes-ortsEl nostre “Imprescindible” d’avui ve de la mà de Carles Cortes Orts, Professor Titular del Departament de Filologia Catalana i actual Vicerector de Cultura, Esport i Llengües de la Universitat d’Alacant, que ens proposa l’obra de Alfons Gregori, La dimensión política de lo irreal. El componente ideológico en la narrativa fantástica española y catalana. Wydawnictwo Naukowe. Universitat Adam Mickiewicz, Poznan, 2015.

L’estudi del professor de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, Alfons Gregori, que presente és un assaig fonamental per a entendre els límits interpretatius de la literatura fantàstica en les literatures espanyola i catalana del segle XX. Una bona revisió dels components estructurals de la literatura fantàstica, tot fent repàs al surrealisme, al realisme màgic i a la ciència ficció. Podem trobar una anàlisi de les teories del fantàstic, des de Todorov, Bessière, dimension-poliitica-de-lo-irrealJackson, Monléon a Bouvet i Roas, per intentar esbrinar la visió ideològica d’aquesta literatura. L’estudi inclou el comentari de diversos relats d’autors contemporanis fonamentals com Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Emilia Pardo Bazán, per la part espanyola, o Pere Calders, Joaquim Ruyra, Joan Perucho, Albert Sánchez Piñol, M. Aurèlia Capmany, M. Antònia Oliver, per la part catalana. Un llibre clau per tenir una major capacitat de judici o de valoració de les fronteres entre el fantàstic i altres modalitats narratives afins, no solos de l’estrany o l’insòlit,  sinó també aquelles en què l’irreal no deixa de ser un element habitualment destacat i manifest. Cal ressaltar finalment l’extensa referència bibliogràfica final que ajudarà a ampliar els coneixements sobre aquest tipus de literatura, menyspreada per la crítica en diverses ocasions de la nostra història.


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web