Home »

Imprescindibles: Faust Ripoll recomana…

faust-ripoll

Hui és el torn de Faust Ripoll, Director del Servei de Cultura de la Universitat d’Alacant. El seu ‘Imprescindible’ són, en realitat, tres. A continuació, la seua recomanació. Moltes gràcies, Faust!

 

 

Una síntesi crítica el món modern

La lectura de la trilogia La era de la Revolución: Europa 1789-1848, La era del Capital: 1848-1875La era del Imperio: 1875-1914 de l’historiador anglès Eric Hobsbawm representa, per a mi, la síntesi crítica més completa que tenim a l’abast sobre el món modern. A través de les seues pàgines podem esbrinar com s’ha anat conformant el nostre món a partir de dos fets fonamentals: la revolució industrial i la revolució francesa, i com aquests dos fenòmens, com una mena de big bang, van canviar el món, la nostra manera de relacionar-nos i el nostre hàbitat com a ciutadans i com a éssers humans. La creació de les 306901-mla20428598995_092015-onacions; la irrupció de nous corrents de pensament i de nous actors socials (la classe obrera, en particular); els canvis de perspectiva en el món de l’art i la cultura; el desenvolupament tecnològic i científic, el procés de colonització, les guerres entre les potències europees… Tot això, i més, ho trobem explicat i contextualitzat en aquests llibres de Hobsbawm. La lectura de la trilogia també ens fa agafar perspectiva i ens ajuda a situar-nos en aquest començament del segle XXI. De fet, podem comprovar que, per una banda, encara ens movem dins dels paràmetres que van conformar aquestes dues revolucions, encara som part d’aquell món i, per l’altra, estem començant a construir un nou món que cada vegada més s’allunya del que es va configurar a la fi del XVIII i començament dels XIX. Al capdavall ens trobem, per tant, entre un món vell, delimitat i conegut, i un món nou que encara no hem acabat de definir. Estem, doncs, en crisi.


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web