Ressenya editorial
L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
Comentaris de la premsa
“El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament «El gran llibre de Sergi Pàmies»”.
Jordi Bastè
“Sergi Pàmies s’allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d’una època i els seus mites”
Josep Cuní, El País
“Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segonano es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona”.
Miqui Otero, El Periódico
“Un barroquisme de la tristesa, entenent el barroc com un joc d’oposicions, matisos i contraris. El lector es trobarà atrapat en un laberint emocional i mental”.
Julià Guillamón, La Vanguardia
“La seva capacitat d’observació, l’obsessió pels detalls, l’afany per trobar la paraula precisa, l’exigència extrema que Pàmies aplica a tot allò que fa… L’art de portar gavardina és un llibre preciós i memorable”.
Albert Om, Ara
“Sempre hi ha algú a qui, de tant en tant, li ve de gust remarcar que Pàmies és un dels nostres narradors més portentosos”.
Imma Monsó, La Vanguardia
“Pàmies és honest i profund, però no abandona mai la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d’observació i un talent particular per la tendresa”.
Patricio Pron, Letras Libres
“Aquests contes es llegeixen en suspens, tement, perquè el discurs d’aquest fraseig sec és tan personal com antropològic i perquè el que més importa a cada un es fa servir, s’observa i s’analitza amb fredor de cirurgià que amb les millors intencions saja amb la fulla de bisturí la seva pròpia i estimada carn”
Ignacio Vidal-Folch, Crónica Global
