El libro distraído. Blog de la BUA

Comunicación y participación de la comunidad universitaria

El libro distraído. Blog de la BUA - Comunicación y participación de la comunidad universitaria

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

El dia 21 de febrer va ser proclamat l’any 1999 per la UNESCO com Dia Internacional de la Llengua Materna. Es va fixar aquesta data per recordar els fets ocorreguts a Bangladesh aquest mateix dia de l’any 1952. L’exèrcit pakistanès va disparar una multitud bengalí que reivindicava els seus drets lingüístics. El Moviment per la Llengua Bengalí reclamava l’oficialitat d’aquesta llengua que havia estat negada pel recentment creat estat de Pakistan.

Aquest reconeixement suposava que la llengua poguera ser utilitzada en tots els àmbits i, a més a més, que poguera ser llengua vehicular a les escoles. El bengalí va ser reconegut com a llengua oficial l’any 1956. La UNESCO, juntament amb la reivindicació dels drets lingüístics, vol defensar en aquesta data el plurilingüisme com un dels tresors culturals més importants.

L’any 2019 ha sigut triat com l’Any Internacional de les Llengües Indígenes. Més de set mil llengües es troben en perill de desaparèixer, cadascuna d’aquestes transmissores d’una cultura, d’una història i base del pensament d’un poble.

Amb aquest motiu la Biblioteca de Filosofia i Lletres ha escollit alguns textos que podreu llegir en les nostres sales.

Volem agrair públicament la col·laboració del professorat en la selecció i traducció de textos.

Dels textos triats destaquem el poema L’home del teu país del professor Lluís Alpera per recordar la seua defensa de la llengua i també assenyalem els versos Propietats de la pena de Vicent Andrés Estellés.

A més la Biblioteca et convida a participar amb uns mots encreuats de paraules en valencià, amb el qual podràs guanyar 50€ que es podran canviar per llibres en la Llibreria Compàs Universitat.

El dia 26 de febrer a les 12h. a la 2a planta de la Biblioteca de Filosofia i Lletres se celebrarà el sorteig  de la persona guanyadora, entre els encertants, dels mots encreuats del Dia internacional de la llengua materna. Aquest sorteig serà obert i realitzat per alumnat de la UA.

Publicarem la informació en el Twitter i Facebook de la BUA.

El lliurament del premi serà a partir del 27 de febrer  a la 2a planta de la Biblioteca de Filosofia i Lletres.

Lluís Alpera

Dades de la història civil d’un valencià

L’home del teu país
I aquest home, amb ulls ennegrits
de valencià en terra estranya,
somiarà la seua tornada
amb peus de plom i rellotge d’arena.
Haurà bellugat sovint la bola
de cristall de l’àvia Encarnació,
on va aprendre les meravelles de la neu
caient amb una fotogràfica lentitud
sobre les cases de la infància
que sempre porta a rossegons.
Baixat del camp del somni,
el veureu passejar-se pel carrer
les Barques, atansar-se al teatre Principal
i parar l’orella davant el crit del joglar.
I l’home seguirà guaitant cristalls de llibreries
on lletretes impreses ballaran noms
en la nostra llengua i mirarà de furgar
dintre els balcons, per tal de saber
si els pares continuen empentant els fills
a la suïcida fugina del vernacle.
Potser, assegut aquest home a la Glorieta,
creurà sentir de llavis d’un obrer de vila andalús
el flamenco de costum i els crit d’Al Vent , tot plegat.
I l’home, aquest valencià, aquest tu,
farà el balanç d’aquest magre menjar
i s’omplirà de febre, de coratge i de seny
«… per l’única possible,
perseguida vida nostra».

 

 

Vicent Andrés Estellés

Propietats de la pena en Llibre de meravelles

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt, nacions amunt,
l’enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

 

Compártelo

Tu dirección de correo no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*