Home » Libros » Lectures en valencià: “Júlia” d’Isabel-Clara Simó

Lectures en valencià: “Júlia” d’Isabel-Clara Simó

Enguany, comencem dedicant merescudament la nostra recomanació de lectura en valencià a l’autora Isabel-Clara Simó (1943-2020) i el seu llibre Júlia. A més, a continuació, farem un petit resum de la seua vida i obra literària.

 

 

Va nàixer a Alcoi, al carrer Sant Jordi, l’any 1943, i des de ben menuda va estimar la literatura guiada pel seu pare. Va estudiar Filosofia a la Universitat de València on va fer amistat amb Joan Fuster i Raimon dels quals va rebre la seua influència. En acabar la llicenciatura es dedicà a l’ensenyament com a professora d’institut a les poblacions de Bunyol i Figueres i va començar a escriure articles en català en la revista mensual Canigó.

L’any 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar com a professora d’institut, a més de cursar assignatures de la carrera de Periodisme. Des del 1972 fins al 1983 dirigirà Canigó amb una periodicitat setmanal. Poc després, va exercir com a professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, i durant aquest temps, també fa el doctorat en Filologia Romànica.

L’any 1978 comença la seua feina literària que abraça tots els gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions radiofònics i televisius, reculls d’articles, assaig i un llarg etcètera fins a publicar vora seixanta títols. De fet, aquesta producció creativa serà reconeguda amb més de vint premis, dels quals podem destacar els següents: Premi Víctor Català (1978), Sant Jordi (1993), Creu de Sant Jordi (1999), Premi Pompeu Fabra (2009), Filla predilecta i Medalla d’Or d’Alcoi (2013) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017). Així mateix, va rebre el reconeixement de la crítica i del públic amb la continua reedició de moltes de les seues obres i la traducció a diversos idiomes.

 

 

Cal recordar que la Biblioteca Universitària des de fa temps està gestionant la donació d’obres (quadres, llibres, revistes i uns altres objectes personals) que Isabel-Clara Simó va fer a l’Ajuntament d’Alcoi i a la Universitat d’Alacant. S’ha previst que aquesta col·lecció siga depositada més endavant en el campus universitari d’Alcoi.

 

Júlia

En aquest llibre, l’escriptora ens presenta com a protagonista una dona, una treballadora a l’Alcoi industrial en temps de revolució, del conegut episodi del Petroli (1873), que acabaria amb la mort de l’alcalde i la repressió posterior. En aquest ambient assistim a l’ambició d’una obrera, Júlia, que es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb aquesta vida que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui acusen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.

Novel·la que és fruit del repte que Joan Fuster va fer als escriptors alcoians a escriure una obra sobre la Revolució del Petroli. Isabel-Clara Simó va recollir el guant i el resultat és Julia que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.

Des de la Biblioteca de Filosofia i Lletres recomanem aquest llibre i qualsevol altre de l’autora, per a recordar la seua obra.

Fonts:

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Isabel-Clara Simó 1943-2020

Ressenya de l’editorial Bromera


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web