Tag: biblioteca de filosofía y letras

Nova sessió del club de lectura RodaLlibres, ara conjuntament amb la Fundació FULL i Escola Valenciana

L’aprenentatge de llengües és fonamental per a obrir-nos oportunitats professionals i augmentar les nostres relacions personals i culturals. Per a traure’n el màxim rendiment s’ha d’aprofitar al màxim els recursos que tenim a l’abast. La lectura és una de les millors opcions per a aprendre una llengua i usar-la còmodament.

Per això, la Universitat d’Alacant, a través d’una iniciativa del Servei de Llengües i la Biblioteca Universitària, va crear el mes de setembre de l’any 2019 el Club de Lectura RodaLlibres que pretén promoure la lectura, visibilitzar i difondre la literatura d’escriptores i escriptors valencians. A més, forma part dels Clubs de Lectura Entre Línies i de la Xarxa de Clubs de Lectura del Sud, creada recentment.

El Club de lectura serveix per a debatre sobre històries literàries i conèixer gent interessada a llegir. Indubtablement, la lectura és un plaer que es multiplica si es comparteix amb unes altres persones. Posar en comú la lectura és intercanviar opinions i, de vegades, entendre coses que una persona no ha comprès bé o que ha comprès d’una altra manera. A més, el Club de lectura dóna l’oportunitat de descobrir un llibre que, si no s’haguera proposat, potser no llegiríeu mai.

RodaLlibres ha fet 6 sessions i els llibres llegits fins ara han estat els següents: Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi; Si ha nevat, de Paco Esteve i Beneito; I tu, sols tu, d’Isabel Canet Ferrer; No mataràs, de Víctor Labrado; La passejadora de gossos, de Francesc Bodí; i Dins el darrer blau de Carme Riera. Com a complement a les sessions, s’han fet 4 activitats culturals paral·leles amb molt bona resposta: la projecció del documental Algèria, el meu país. Història i memòria de l’emigració valenciana a Orà i Alger; la ruta literària a Agres; la projecció de vídeos sobre grups de música valencians, i les tertúlies amb els autors següents: Paco Esteve i Beneito, Isabel Canet Ferrer i Víctor Labrado.

Per a fer-se’n membre, ja en som 63!, només cal omplir el formulari d’inscripció. No és obligatori assistir a totes les sessions sinó que es pot anar a sessions soltes. La Biblioteca ofereix als membres del Club exemplars amb condicions especials de préstec de cadascun dels llibres triats. Les trobades presencials tenen lloc a la Sala Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofia i Lletres, d’acord amb un calendari de sessions programades, i amb la possibilitat de prendre cafè durant la conversa. Les circumstàncies sanitàries van fer que la sessió celebrada el dia 30 d’abril fóra telemàtica, però això no fou un obstacle perquè fora un èxit de participació gràcies a la implicació de les lectores i els lectors.

Ara, per tancar el curs acadèmic, llancem una nova sessió, en col·laboració amb la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i Escola Valenciana. Proposem a les persones que formen part del Club de Lectura RodaLlibres que se sumen a la propera reunió del club Full de Lectura, que es farà en línia el dia 18 de juny. Per a ser-ne membre i tindre accés a la sala virtual s’ha de fer una inscripció en la pàgina web.

Les persones interessades a participar-hi hauran d’aconseguir i llegir el llibre Les dones invisibles de Mercé Viana (Perifèric Edicions). La narració ens acosta a la realitat de discriminació i violència que encara avui pateixen moltes dones a l’Índia. Un llibre ple d’acció i molt emotiu que no deixa indiferents els lectors. 

El debat sobre aquest llibre serà enriquidor perquè, a més de les opinions i reflexions dels lectors i les lectores, serà un punt de trobada amb l’escriptora i podrem traure suc de les seues idees. Si voleu formar part d’aquesta sessió, ací teniu tota la informació. Per a saber-ne més, subscriviu-vos al canal de RodaLlibres en Telegram o seguiu-nos en Twitter @RodallibresUA.

A més de la lectura i la participació en les tertúlies literàries, uns altres recursos molt útils per a immergir-nos en el valencià són els següents:

Aprofita’ls.   

 

“Elogio del olvido: paradojas de la memoria histórica” de David Rieff

Hace pocos días acabé de leer el libro Elogio del olvido: paradojas de la memoria histórica, de David Rieff. Se publicó en España en el año 2017. Me ha parecido una lectura interesante y también actual, si eludimos la especial situación que estamos viviendo ahora mismo, como consecuencia de esta pandemia global. Un poco para sustraerme a esta realidad tan omnipresente, me he decidido por comentar y recomendar este libro.

En líneas generales, se podría decir que la propuesta fundamental de David Rieff es proponer el olvido como opción realista para la convivencia, frente a la memoria histórica cuándo ésta pudiera infringir más dolor o sufrimiento, al menos en algunos lugares o en algunas situaciones históricas. Rieff se pregunta: «¿Y si, a largo plazo, el olvido fuera inevitable, mientras que incluso en un plazo relativamente breve el recuerdo de un caso de mal radical (…), no lograra ni siquiera proteger a la sociedad de sus futuras recurrencias?». Y este es el argumento que va a ir exponiendo lo largo de los ocho capítulos de que consta el libro, con diversos ejemplos de acontecimientos históricos, tanto del pasado más reciente como de varios siglos atrás.

Los defensores de la memoria colectiva la consideran un imperativo moral. Esto ya pone un techo muy alto a lo que parece convertirse en un deber, el deber de recordar, so pena de que se cumpla el precepto universalmente aceptado de George Santayana: «aquellos que no pueden recordar el pasado están condenados a repetirlo». David Rieff, sin embargo, considera que el recordar no supone una garantía para no repetir el pasado. A modo de ejemplo, señala cómo el genocidio judío ocurrido durante la Segunda Guerra Mundial no impidió que se cometieran posteriormente otros genocidios, como en Pakistán oriental en 1971, en Camboya bajo los Jemeres Rojos o en Ruanda en 1994. Continue reading “Elogio del olvido: paradojas de la memoria histórica” de David Rieff

RodaLlibres: el nostre club de lectura

Hui, amb aquest post, volem fer-nos ressò de les activitats organitzades des de fa uns mesos pel RodaLlibres. Encara no el coneixes? Si t’abelleix, continua llegint, per favor.

RodaLlibres és un club de lectura fruit de la col·laboració del Servei de Llengües i la Biblioteca de Filosofia i Lletres amb el suport de la Unitat de Gestió de la Qualitat i Comunicació de la Biblioteca Universitària. És a dir, una bona colla de gent que roda pels mons literaris treballant per a vosaltres des del quadrimestre passat. I ja en van dos, de quadrimestres, afanyant-nos amb molta il·lusió.

Continue reading RodaLlibres: el nostre club de lectura

Temporada de primavera

Temporada de confinamiento, aislamiento, preocupación, tristeza, paciencia, esperanza, aplausos… y  de PRIMAVERA.

Sí, el pasado 20 de marzo comenzó la primavera y empezaron a florecer las plantas, aparecieron los brotes de los árboles, cambiamos la hora, descartamos viajes y planes al aire libre porque seguimos encerrados en casa por responsabilidad y seguridad.

Ante esa situación nos preguntamos ¿es posible ver la primavera desde nuestra ventana o balcón?, ¿podemos disfrutar del colorido de los jardines, los parques o el campo estos días de reclusión en casa?, ¿veremos las amapolas, los almendros, los olivos, las lilas, los membrilleros en flor, las higueras, los lirios, la menta, las margaritas, etc.? y ¿por qué no?, la vida continua a pesar de esta mala etapa.

Algunas personas que viven en el campo y disfrutan del colorido de la naturaleza en esta época del año quieren compartir algunas imágenes de su día a día. No se trata de dar envidia ni de ser cursis, sino de intentar pasar un rato agradable disfrutando de las plantas que crecen en nuestro entorno.

Esperamos que alguien encuentre en estas fotos la vida que desgraciadamente nos falta últimamente.

¡Ánimo!

Presentación del libro “El poder de las palabras” de Amelia Peral Crespo

Hoy te invitamos a la presentación del libro El poder de las palabras, de la profesora Amelia Peral Crespo que tendrá lugar en la Sala de investigadores Russell P. Sebold el 5 de marzo a las 12:30h.

Sinopsis

Se trata de un pequeño poemario que, por medio de un yo escribiente, se lanza a la búsqueda de la belleza que se esconde tras las palabras. Se trata de una búsqueda lenta, intensa, dolorosa como la vida misma, pero a la vez llena de luz y de esperanza. En ese transitar o transifluir donde se entremezclan los sentidos con la razón, la voz del yo escribiente va desdibujando un camino sinuoso en su búsqueda por desentrañar en el puzle de la vida, las palabras. En cada palabra se halla un sentimiento, una verdad oculta, un latido entrecortado, una voz escindida, una lágrima derramada. En el interior de cada palabra, las letras tienen el poder del crear porque en cada creación se esconde la belleza incierta de una felicidad incipiente. Continue reading Presentación del libro “El poder de las palabras” de Amelia Peral Crespo

Ausiàs March: filòsof de l’amor

Tal dia com avui de l’any 1459 va morir el poeta Ausiàs March (1400-1459) una de les figures clau del període del Segle d’Or de la literatura valenciana i de la literatura europea del seu temps.

La seua creació comença al voltant de l’any 1425. Es tracta de l’època de més esplendor literària a València en la qual destaquen també altres escriptors fonamentals com Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Isabel de Villena i Jaume Roig. De fet, aquests escriptors es van conèixer en vida i les seues obres van influir en les dels altres.

March és el gran poeta de l’amor perquè tracta temes reals i profunds de manera intensa. La seua producció literària és complexa, i abraça 128 poemes que han sigut agrupats en els cicles temàtics següents:

  • Cants d’amor. Una sèrie de poemes que tracten tant l’amor carnal com l’amor espiritual cap a Déu. El grup “Oh, foll amor” es compon de deu poemes en què March exposa un amor deshonest.
  • Cants de mort. Les sis composicions d’aquest grup reflecteixen el sofriment per la pèrdua de la seua dona i també un sentiment de preocupació per la seua ànima.
  • Cants morals. Aquests setze poemes es caracteritzen pel vessant filosòfic del poeta, la intenció moralitzant i la cerca de la virtut.
  • Cant espiritual. És tracta d’un poema que sembla una confessió personal en la qual March palesa els dubtes i els temors més íntims que té, com també el seu penediment.

La seua producció literària ens ha arribat mitjançant tretze manuscrits dels segles XV i XVI i cinc edicions antigues (València 1539, Barcelona 1543, Barcelona 1545, Valladolid 1555 i Barcelona 1560). Les primeres traduccions de l’obra de March al castellà van ser fetes per Baltasar de Romaní (València 1539 i Sevilla 1553) i per Jorge de Montemayor (València 1560, Saragossa 1562 i Madrid 1579) les quals van exercir una influència notable en alguns autors castellans del Segle d’Or.

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ofereix un portal d’autor sobre Ausiàs March.

La poesia d’Ausiàs March continua vigent i més viva que mai. Si us abelleix conèixer-la, acosteu-vos a la Biblioteca de Filosofia i Lletres.

Us hi esperem!

Muestra bibliográfica “Moros y Cristianos: una fiesta global”

Hace algunos años, la Biblioteca Universitaria recibió una donación que ha enriquecido notablemente sus fondos. Se trata del legado del profesor universitario Luis de Usera Mata, experto en cultura andina. La colección está formada por más de 900 títulos de publicaciones especializadas en antropología y arqueología de América Latina. Pero, sin duda, lo más curioso de esta donación son las diversas piezas de cerámica andina y algunas llamativas máscaras americanas, la mayor parte del siglo XVI, que se utilizaban en las fiestas de Moros y Cristianos que por influencia de los conquistadores españoles comenzaron a celebrarse también en el continente americano.

Las fiestas de Moros y Cristianos son una de las celebraciones más emblemáticas de Alicante y de la provincia. Se celebran también en otros lugares de la costa mediterránea y del resto de España. Pero también dentro de un contexto histórico diferente, tienen lugar manifestaciones similares en diversos lugares del mundo.

Con el principal objetivo de mostrar las máscaras americanas donadas, la Biblioteca de Filosofía y Letras junto con el Departamento de Humanidades Contemporáneas, Área de Antropología Social, organiza la exposición Moros y Cristianos: una fiesta global. La exposición incluirá también una pequeña muestra bibliográfica sobre este tema en particular. Se podrá visitar en la planta baja del edificio de la Biblioteca General, del 2 al 20 de marzo.

¡No te la pierdas!