Home » Posts tagged 'biblioteca de filosofía y letras' (Page 4)

Tag Archives: biblioteca de filosofía y letras

Esta semana en la UA: Sergio Ramírez. Premio Cervantes 2017

El próximo 22 de febrero a las 19:00 h, el escritor nicaragüense impartirá la conferencia “La Nicaragua que yo escribo” en la Sala Rafael Altamira de la Sede Universitaria Ciudad de Alicante (C/ Ramón y Cajal, 4).

Sergio Ramírez nació en Masatepe (Nicaragua), en 1942. Es conocida su implicación en la política de su país participando en la resistencia contra el régimen del presidente Somoza, en el posterior proceso revolucionario de Nicaragua, y finalmente, formando parte del Gobierno Sandinista, donde llego a ostentar cargos de representación política, retirándose del escenario político en 1996.

Su compromiso con la literatura es igualable a su compromiso político, siendo autor de un importante número de obras de diversos géneros. Destacan entre otras, las novelas Castigo divino (1988), Premio Dashiel Hammet, y Un baile de máscaras, Premio Laure Bataillon a la mejor novela extranjera traducida en Francia en 1998. Su consagración internacional llegó Con Margarita, está linda la mar, Premio Alfaguara de Novela 1998 y Premio Latinoamericano José María Arguedas, otorgado por Casa de las Américas en Cuba en el año 2000. Ha escrito varios libros de cuentos, ensayos y escritos biográficos e históricos, así como sus memorias de la revolución, Adiós, muchachos (1999). También colabora como columnista en varios periódicos: El País de España; La Jornada de México; El Nacional de Caracas; El Tiempo de Bogotá y La Opinión, de Los Ángeles; La Prensa y la revista Magazine en Nicaragua.

En 2011 recibió en Chile el Premio Iberoamericano de Letras José Donoso por el conjunto de su obra literaria. En 2014 recibe el Premio Internacional “Carlos Fuentes” a la Creación Literaria en Idioma Español y ya en 2017 se convierte en el primer escritor centroamericano que gana el Premio Cervantes de España.

La Biblioteca de Filosofía y Letras dispone de un amplio abanico de sus obras. Pincha aquí si quieres conocerlas.

Fuentes:

Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”

La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració de l’ACPV-Alacant, acollirà del 14 al 24 de febrer l’exposició itinerant “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”.

Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seua inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seua generació. L’any 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives, majorment a França.

El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seua obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.

Felícia Fuster va desenvolupar la creativitat i el compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada sols per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors, l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.

Us convidem a veure els sis panells explicatius de l’exposició al voltant de la seua vida i la seua obra.

No us la perdeu!

Per a saber-ne més:

Bicentenario del nacimiento de Flaubert

Este año se celebra el bicentenario del nacimiento del escritor Gustave Flaubert (Ruan, 1821-Croisset, 1880). Considerado uno de los grandes escritores franceses, es junto a Stendhal y Balzac una de las grandes figuras del realismo de la literatura francesa.

Su concepción de la escritura era la de un proceso laborioso, perfeccionista, obsesivo en el estilo y en la búsqueda de le mot juste (la palabra justa) que le llevaba a rehacer, si lo consideraba conveniente, varias veces la misma obra hasta que no consideraba que las palabras fluían de forma natural. Flaubert revolucionó la novela con su forma novedosa de narrar, dónde el autor permanece oculto en el texto, recayendo el protagonismo en sus personajes, pero cuya presencia se intuye en todo momento.

En 1857 publica su obra maestra, por la que es mundialmente reconocido, “Madame Bovary”. Su protagonista es una mujer, frustrada, inquieta, mediocre, que representa el fracaso que para Flaubert había producido el siglo XIX, siglo que odiaba por identificarlo con una burguesía falta de inteligencia y de sensibilidad. Muestra temas escandalosos para la época: el adulterio, el suicidio, las desilusiones de la vida cotidiana, y tanto la editorial como él mismo fueron denunciados por las autoridades por escribir una obra inmoral, aunque finalmente fueron declarados absueltos. La obra en cambio fue reconocida por la crítica y tuvo un gran éxito por parte del público francés.

Su carácter singular, tímido y retraído socialmente, pero por momentos arrogante, le hizo volcarse en la escritura hasta la obsesión. Su salud inestable y frágil, con frecuentes crisis nerviosas provocaron una muerte temprana a los 58 años.

Flaubert nos legó una obra brillante, que empieza con Madame Bovary (1857), sigue con Salambó (1862), La educación sentimental (1869), La tentación de San Antonio (1874), Tres cuentos (1877) y termina con la obra póstuma Bouvard y Pécuchet (1881).

En la Biblioteca de Filosofía y Letras puedes encontrar ejemplares de la obra de este autor.

Fuentes y bibliografía

Manuel Sanchis Guarner: el gran filòleg valencià

Enguany dediquem el Dia de les Lletres Valencianes a commemorar el 110è aniversari del naixement del filòleg Manuel Sanchis Guarner (València, 9 de setembre de 1911 – 16 de desembre de 1981). Es tracta d’un dels valencians més destacats del segle XX perquè es considera el pare de la filologia valenciana moderna.

Sanchis Guarner va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on va participar en diverses iniciatives relacionades amb l’estudi i la divulgació de la llengua, la cultura i la història del poble valencià. Feu estudis de doctorat i es va especialitzar en fonètica i dialectologia en el Centro de Estudios Históricos (CEH) de Madrid sota la instrucció dels filòlegs, escriptors i historiadors més eminents de l’època. Al mateix temps, col·labora en les revistes El camí i Timó, publica La llengua dels valencians, i l’any 1932, amb 21 anys, signa les Normes de Castelló. Durant la Guerra Civil es va incorporar al bàndol republicà, va ser condemnat a presó, la qual cosa, malauradament, comportà un recés en la tasca investigadora.

els valencians han de poder viure en valencià, des del respecte a les altres cultures, llengües i persones però ferms intentant convéncer de la bondat del valencià i de la recuperació d’un poble desmemoriat i desorientat.

Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX, p. 43

(more…)

8º Centenario del nacimiento de Alfonso X el Sabio

Este mes de noviembre se cumplen 800 años del nacimiento de Alfonso X el Sabio (1221-1284) y la Biblioteca de Filosofía y Letras quiere recordarle a través de una de sus obras más características, las Cantigas de Santa María. Aunque existen dudas sobre la autoría directa del rey Alfonso X, nadie duda de su participación como compositor en algunas de ellas, siendo al menos diez de indudable atribución al rey. En la Sala de Investigadores Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofía y Letras disponemos para su consulta de un facsímil del Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio.

Facsímil del Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio
El Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio: Ms. B.R. 20 de la Biblioteca Nazionale Centrale / marco histórico y texto por Agustín Santiago López; las ilustraciones por María Victoria Chico Picaza y Ana Domínguez Rodríguez; la música por Agustín Santiago Luque. Madrid: Edilan, 1991. FL FACSÍMIL G/035

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web