Segunda Guerra Mundial: 80 años después

Nadie ha dicho que matar sea fácil. Sin embargo, la guerra depende de gran número de personas dispuesta a matar a otras tantas. (…) La Segunda Guerra Mundial llevó esta exigencia militar a unos límites sin precedentes. La devastación fue tal que hubo que recomponer el mapa del mundo. (…) Para muchas personas el peso de los estragos materiales y psicológicos fue difícil de soportar. Como farfulló un joven soldado americano de infantería después de clavarle una y otra vez la bayoneta a un hombre hasta matarlo: «Me sentí mal…mi padre me enseñó que no había que matar».

Quien escribe esto es Joanna Bourke en la introducción de su libro La Segunda Guerra Mundial: una historia de las víctimas. Ocho décadas después, parece que estas palabras no hayan perdido actualidad, pues sigue habiendo demasiada gente dispuesta a matar. Y demasiados conflictos en el mundo que desembocan en guerras que, aunque no puedan ser consideradas de alcance mundial, provocan destrucción y sufrimiento similar.

Aprovechando que este año se cumplen ochenta años desde el comienzo de la Segunda Guerra Mundial y el interés que todavía suscita en la historiografía actual, la Biblioteca de Filosofía y Letras ha organizado en su primera planta una exposición bibliográfica con una selección de materiales impresos y audiovisuales que se podrá visitar desde el 9 al 30 de septiembre.

¡Te esperamos!

Presentación del libro Langues, Cultures et Gastronomie: communication interculturelle et contrastes

Hoy te invitamos a la presentación del libro Langues, Cultures et Gastronomie: communication interculturelle et contrastes de las profesoras Alexandra Marti, Montserrat  Planelles y Elena Sandakova.  Esta actividad tendrá lugar el 8 de mayo a las 9h. en la Sala de investigadores Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofía y Letras.

Sinopsis

El tema principal de este libro es el arte culinario y su relación intrínseca con las lenguas y culturas, promoviendo así una comunicación intercultural rica y variada, en simbiosis con la gastronomía de diferentes países. El volumen reúne artículos científicos sobre historia, lingüística, lexicología y didáctica. Un total de 13 colegas docentes e investigadores de diversas nacionalidades (español, francés y ruso) participaron en la redacción de este libro, cuyas 13 contribuciones se organizan de acuerdo con tres ejes en el rango ampliamente cubierto de los diversos campos de trabajo de los tres editores.

Continue reading Presentación del libro Langues, Cultures et Gastronomie: communication interculturelle et contrastes

La genialidad de Leonardo da Vinci

Este año se cumplen 500 años de la muerte del artista toscano Leonardo da Vinci (Vinci 1452, Amboise 1519). Con ese motivo la Biblioteca de Filosofía y Letras presenta una pequeña muestra bibliográfica que podrás visitar del 6 al 10 de mayo en la 2ª planta.

Considerado el gran artista del Renacimiento. La Mona Lisa, La última cena o La Virgen de las Rocas son algunas de sus obras pictóricas más conocidas. Todas estas y muchas más se pueden admirar en distintos museos y galerías de arte.

Leonardo fue mucho más que un excelente pintor y un magnífico dibujante. Destacó en otras facetas menos conocidas pero igualmente interesantes. A lo largo de su vida se dedicó a infinidad de disciplinas, artes y técnicas.

Fue un verdadero científico que estudio la anatomía, la botánica y la paleontología. Trabajó en el campo de la ingeniería civil y diseñó varios inventos. Se dedicó a la arquitectura e hizo propuestas de urbanismo muy ingeniosas para la ciudad de Milán. La filosofía natural fue el principio de todos sus saberes. Amó la música e incluso diseñó un nuevo instrumento.

Si te apetece conocer mejor a este gran artista, acércate a la 2ª planta de la Biblioteca de Filosofía y Letras y llévate en préstamo alguno de los libros que te ofrecemos.

¡Te esperamos!

Tractat d’Almirra: 775 aniversari

El 26 de març de l’any 1244 es va signar el Tractat d’Almirra entre el rei d’Aragó, Jaume I, el Conqueridor, i l’infant Alfons de Castella, futur Alfons X, el Savi. Aquest fet va posar fi als enfrontaments entre els dos regnes per la conquista de la zona oriental de la península que encara estava sota el poder islàmic. El tractat, que es va signar a l’actual població alacantina de Camp de Mirra, establia una línia divisòria des del riu Cabriol fins a Aigües de Busot a la costa mediterrània, que passava entre les poblacions d’Énguera, Moixent, Biar, Castalla i Xixona, que quedaven per la conquista catalanoaragonesa. Mentre que Almansa, Iecla-Jumella, Cabdet, Villena, Saix-les Salines, Elda-Petrer-Monòver, Novelda, Asp, Monfort i Alacant per a Castella. El repartiment de les zones d’ocupació explicaria la tradició lingüística d’ambdues, castellà i valencià.

La Biblioteca de Filosofia i Lletres ha volgut recordar aquest fet històric amb una petita mostra bibliogràfica que s’exposarà a la 1a planta del 25 al 29 de març.

Continue reading Tractat d’Almirra: 775 aniversari

Lectures en valencià: “Tetralogia” d’Elena Ferrante

Ressenya editorial

Elena Ferrante és l’escriptora sense cara. La seva figura està envoltada del secret més absolut. L’únic que se’n sap és que va néixer a Nàpols, però hi ha qui fins i tot afirma que qui s’amaga sota aquest pseudònim és un home. En qualsevol cas, com diu la mateixa Ferrante, «Els llibres no necessiten per res els autors, un cop estan escrits».

Presentem la celebradíssima tetralogia formada per L’amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig, l’altra es queda i La de la nena perduda.

Continue reading Lectures en valencià: “Tetralogia” d’Elena Ferrante

Gemma Miralles – Cicle Escriure El País – 21 de novembre 2018

El pròxim dia 21 de novembre l’autora, directora escènica i actriu Gemma Miralles intervindrà dins de la programació del cicle Escriure El País en la Universitat d’Alacant.

Aquest cicle va nàixer el 2004 i de llavors ençà s’ha convertit en una cita literària ineludible, de qualitat i en valencià. La iniciativa proposa una trobada amb autors i autores rellevants de les nostres comarques, amb l’objectiu de donar veu pròpia, a través de la literatura, a les nostres terres i la nostra gent. Escriuen una història, autobiogràfica o fictícia, per a llegir-la als assistents en la sessió. Al final de la lectura, el públic té l’opció d’establir una conversa amb l’escriptor o escriptora a partir dels suggeriments que la història haja suscitat.

Continue reading Gemma Miralles – Cicle Escriure El País – 21 de novembre 2018