Home » Actividades » II Seminari d’Estudi del Teatre Popular Valencià en la Biblioteca

II Seminari d’Estudi del Teatre Popular Valencià en la Biblioteca

El passat 26 d’octubre es va celebrar en la Biblioteca de Filosofia i Lletres el II Seminari d’Estudi del Teatre Popular Valencià (Teatre popular i memòria democràtica valenciana, 1931-1939).

 

Al llarg de la jornada, les investigadores i els investigadors van reflexionar al voltant dels estudis fets i els temes relatius al teatre popular valencià del primer terç del segle XX. Dins d’aquest Seminari, la Biblioteca va presentar una xicoteta mostra d’obres d’aquella època que es pot veure a la segona planta de la Biblioteca de Filosofia i Lletres.

Va ser una sessió de caràcter acadèmic i divulgatiu per a posar en valor i difondre les obres d’aquest tipus de teatre dels segles XIX i XX. Aquest Seminari continua l’activitat iniciada l’any anterior amb un programa dedicat a la conservació i preservació.

Cal recordar que des de l’any 2017, la col·lecció Fons Teatral Valencià es custodia a la Biblioteca de Filosofia i Lletres. En tot aquest temps, el personal de la Biblioteca Universitària ha fet un treball intern minuciós que ha permès assegurar-ne la preservació i la seua difusió. Aquests treballs inclouen, a més de les tasques de descripció dels exemplars, feines de conservació, el disseny de la pàgina web i un vídeo divulgatiu sobre aquest fons. Gràcies a tot això, hui és possible estudiar aquesta col·lecció i investigar-hi en profunditat les obres i els autors inclosos.

L’esforç del professorat, els investigadors i altres col·laboradors ha permès que aquesta col·lecció tan especialitzada, i quasi única, adquirisca una gran rellevància, tant dins de la Universitat d’Alacant com fora d’aquesta.

 


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web