Home »

II Seminari d’Estudi del Teatre Popular Valencià en la Biblioteca

El passat 26 d’octubre es va celebrar en la Biblioteca de Filosofia i Lletres el II Seminari d’Estudi del Teatre Popular Valencià (Teatre popular i memòria democràtica valenciana, 1931-1939).

 

Al llarg de la jornada, les investigadores i els investigadors van reflexionar al voltant dels estudis fets i els temes relatius al teatre popular valencià del primer terç del segle XX. Dins d’aquest Seminari, la Biblioteca va presentar una xicoteta mostra d’obres d’aquella època que es pot veure a la segona planta de la Biblioteca de Filosofia i Lletres.

Va ser una sessió de caràcter acadèmic i divulgatiu per a posar en valor i difondre les obres d’aquest tipus de teatre dels segles XIX i XX. Aquest Seminari continua l’activitat iniciada l’any anterior amb un programa dedicat a la conservació i preservació.

Cal recordar que des de l’any 2017, la col·lecció Fons Teatral Valencià es custodia a la Biblioteca de Filosofia i Lletres. En tot aquest temps, el personal de la Biblioteca Universitària ha fet un treball intern minuciós que ha permès assegurar-ne la preservació i la seua difusió. Aquests treballs inclouen, a més de les tasques de descripció dels exemplars, feines de conservació, el disseny de la pàgina web i un vídeo divulgatiu sobre aquest fons. Gràcies a tot això, hui és possible estudiar aquesta col·lecció i investigar-hi en profunditat les obres i els autors inclosos.

L’esforç del professorat, els investigadors i altres col·laboradors ha permès que aquesta col·lecció tan especialitzada, i quasi única, adquirisca una gran rellevància, tant dins de la Universitat d’Alacant com fora d’aquesta.

 


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web