Albert Sánchez Piñol. Homenatge als caiguts
Aquest mes de desembre us proposem la lectura de l’última obra de l’escriptor Albert Sánchez Piñol qui ha obtingut molt d’èxit amb títols com La pell freda o Victus.
L’autor
Albert Sánchez Piñol és antropòleg i escriptor. És autor de les novel·les La pell freda, Pandora al Congo, Victus i Fungus. Ha escrit llibres de relats breus com ara Tretze tristos tràngols o Les edats d’or i l’assaig satíric Pallassos i monstres. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació.
Sinopsi
El pollastre Mike, la noia que va caure des d’un avió a la selva amazònica, el fill de Tita-curta o l’home que va ser feliç fins que va trobar or són alguns dels protagonistes d’aquestes històries reals farcides d’ironia, originalitat, tragèdia i lucidesa que, escrites per a ser llegides en la ràdio i reunides ara en aquest volum, conviden a pensar amb un somriure en les grans qüestions que mouen el món i dibuixen una història de l’estupidesa humana.
En aquesta ocasió, l’autor fa un altre gir en la seua carrera literària i torna a canviar d’estil. De la novel·la amb tocs fantàstics, la novel·la històrica, els llibres de contes o l’assaig passa aquesta vegada a un recull de contes de temàtica molt diversa.
Realment, es tracta de 80 històries que originalment van ser escrites per a ser llegides en la ràdio. De fet, aquest llibre recull les col·laboracions de l’autor amb Antoni Bassas en el programa El matí de Catalunya Ràdio durant els anys 2006 i 2008.
Conta Sánchez Piñol que l’objectiu de preparar aquests textos era molt senzill i, alhora, molt difícil: «Volia que la gent ho passara bé quan anava a la feina, a les vuit del matí». Per això, es va decidir a fer relats divertits, tot i que d’acord a la seua visió pessimista del món algun text va eixir «amb un rerefons més agre del que hauria volgut» (1).
Els temes tractats en el llibre són diversos. Per exemple, hi ha tant relats de personatges històrics com Napoleó, Hitler o Einstein; com també històries de personatges anònims que han volgut passar a la posteritat i han fet el ridícul més absolut. És el cas de Bobby Leach qui es va deixar caure per les cascades del Niàgara dins d’un barril de fusta.
Enguany s’han commemorat 50 anys de l’arribada de l’home a la lluna i gràcies a Homenatge als caiguts sabrem quina va ser la primera frase que va dir Neil Armstrong abans de trepitjar el satèl·lit. I us podem assegurar que no va ser la que us esteu imaginant.
A més, en aquest llibre podreu llegir una anècdota que va viure l’autor amb el premi Nobel de Literatura Kenzaburo Oé. Ens recorda la llegenda dels ‘menairons’ que uns quants anys més tard li va servir com a font d’inspiració de la novel·la Fungus (2).
Si no teniu molt de temps per a llegir ja no teniu excuses amb aquest llibre. Vinga, acosteu-vos a la 2a planta de la Biblioteca de Filosofia i Lletres i emporteu-vos-el en préstec per a les festes de Nadal.
Un últim apunt, no busqueu aquest llibre en l’expositor de novetats en valencià perquè es troba amb la resta de suggeriments de Lectures de Nadal que la biblioteca ha preparat. A més, si hi veniu, podreu fullejar altres lectures seleccionades per si en trobeu alguna altra que us abellisca llegir.
Fonts
(1) “Homenatge als caiguts”: el Sánchez Piñol més càustic s’enfronta a la realitat (elnacional.cat)
(2) “L’homenatge als caiguts”, 80 històries “pinyolianes” d’Albert Sanchez Piñol (illadelsllibres.com)
