Home » General » Exposició “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps”

Exposició “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps”

La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració del Servei de Llengües, acull del 4 al 25 de març del 2022 l’exposició itinerant Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps comissariada per Manola Roig i Rosa Roig i organitzada per la FULL Fundació pel Llibre i la Lectura.

Aquesta exposició té com a objectiu donar visibilitat a les escriptores valencianes que des de Sor Isabel de Villena fins a l’actualitat han escrit en el territori valencià i han refet d’una forma senzilla els relats de vida de les dones que han format la tradició literària d’aquesta terra. A més, l’exposició posa un èmfasi especial sobre les autores que escriuen en valencià, perquè pateixen una doble, i de vegades, triple invisibilització: per raó de sexe, llengua i territori.

L’exposició presenta de 14 plafons distribuïts en un panell introductori, 12 panells amb 10 escriptores, i un panell de tancament amb 450 escriptores ordenades alfabèticament. Cadascun dels 12 panells amb escriptores està relacionat amb un mes de l’any i encapçalat per una escriptora destacada representada per un dibuix de Manola Roig. Sobre una marca d’aigua del territori valencià es distribueixen 8 escriptores valencianes més. Cada panell es tanca amb una escriptora forana diferent que contextualitza les escriptores valencianes i demostra que no han estat aïllades en la creació literària.

Us convidem a veure aquesta exposició per conèixer molt més sobre l’obra de les nostres escriptores valencianes. No us la perdeu!

 


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web