Home » Posts tagged 'biblioteca de filosofía y letras' (Page 5)
Tag Archives: biblioteca de filosofía y letras
8º Centenario del nacimiento de Alfonso X el Sabio
Este mes de noviembre se cumplen 800 años del nacimiento de Alfonso X el Sabio (1221-1284) y la Biblioteca de Filosofía y Letras quiere recordarle a través de una de sus obras más características, las Cantigas de Santa María. Aunque existen dudas sobre la autoría directa del rey Alfonso X, nadie duda de su participación como compositor en algunas de ellas, siendo al menos diez de indudable atribución al rey. En la Sala de Investigadores Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofía y Letras disponemos para su consulta de un facsímil del Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio.
Bicentenario de Dostoievsky
Hoy se celebra el bicentenario del nacimiento del escritor ruso Fiódor Mijálovich Dostoievsky (Moscú, 1821-San Petersburgo, 1881). Considerado uno de los autores más importantes del siglo XIX, fue junto a Tolstoi, el principal responsable de que la literatura rusa fuese conocida en todo el mundo. Además, la obra de Dostoievsky ha influido en numerosos autores del siglo XX, desde Jean-Paul Sastre, Henry Miller, Albert Camus, hasta Ernest Hemingway o Virginia Wolf.
Nació en una familia acomodada, lo que no le evitó una atormentada existencia llena de desgracias, tentaciones y reconciliaciones. Siendo niño perdió a su madre y a los dieciocho años su padre murió asesinado por un grupo de campesinos. Esta tragedia le marcó para siempre, ya que se sintió culpable por haber deseado secretamente que ocurriera, y le provocó su primer ataque de epilepsia. En esos momentos se encontraba estudiando por orden paterna en San Petersburgo Ingeniería Militar, y al terminar la carrera, se dedicó a la literatura.
En 1846 publica su primera novela Pobres gentes, que fue recibida con buenas críticas, pero su actividad en grupos liberales causó su detención y condena a muerte, que le fue conmutada por la de trabajos forzados en Siberia. De regreso a la capital años después, ya casado, publica Recuerdos de la casa de los muertos, con la que recuperó la fama y Memorias del subsuelo, basadas ambas en su experiencia en Siberia.
La tragedia apareció de nuevo en su vida con la muerte de su esposa y de uno de sus hermanos, pero se rehízo de la depresión y publicó El jugador, que inicia la serie de sus grandes novelas. Poco después termina Crimen y Castigo que lo convierte en uno de los más grandes escritores de todos los tiempos.
Casado de nuevo, pero con múltiples deudas, el matrimonio viajó al extranjero. Tuvo una hija que murió a los pocos días, lo que le provocó nuevos ataques de epilepsia. Con el nacimiento de su segundo hijo comenzó a escribir de forma frenética. Publica El idiota, Los endemoniados. Regresa a Rusia envejecido y arruinado, entre otras causas por su afición al juego, pero escribe el libro que consideraba su obra maestra: Los hermanos Karamazov.
En 1881 murió en San Petersburgo a causa de problemas respiratorios, agravados por la epilepsia que sufría desde niño.
Junto a Stendhal, es considerado el creador de la novela psicológica. Su estilo se reconoce por su gran capacidad para el análisis, la descripción y la intensidad psicológica de sus personajes. Los temas recurrentes de su obra son: la inquietud moral del hombre, la relación del hombre con Dios y la libertad humana. Temas que discurren mientras describe minuciosamente la realidad rusa de su tiempo: del campo a la ciudad, de la nobleza a la clase más desfavorecida. Su visión de la miseria nos ofrece en su obra páginas sobrecogedoras.
Os animamos a que leáis los libros de este autor disponibles en la Biblioteca de Filosofía y Letras
Fuentes:
- Enciclopedia virtual de la literatura. Fiódor Dostoievsky
- Canal Historia. Muere Fiódor Dostoievsky
- Raus, Manuel. Biografía de Dostoievsky
Lectures en valencià: “No soc aquí” d’Anna Ballbona
Continuem el curs i recomanem l’última novel·la guanyadora del Premi Anagrama de 2020, No soc aquí de l’escriptora Anna Ballbona que va rebre el 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020
Fronteres físiques, familiars, íntimes… Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.
Sinopsi
Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.
La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.
Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.
Fons
Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica
No és freqüent que un home de ciències dedique el temps lliure a escriure poesia i, a més, que aquesta siga una tasca artística amb molt de ressò. És el cas del prestigiós cardiòleg alacantí Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940), poeta clau de la poesia valenciana actual. De fet, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes manté un portal dedicat a Emili Rodríguez-Bernabeu que forma part de la pàgina web de Poesia catalana contemporània.
Amb una formació autodidacta, Rodríguez-Bernabeu mostra clarament una sensibilitat especial per a aconseguir compondre uns poemes íntims i profunds, que són l’evidència de la projecció literària que va tindre i del reconeixement de la seua vàlua poètica.
“La gota
cau
sobre la superfície atesada de l’aigua.
El degoteig no sap del temps que passa.
La memòria eixamplava
coneixements profunds sobre els cercles de l’aigua.
Endevine el present sobre l’onada:
em vas voler un dia
i ara – tostemps – conserves la mirada”
Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Averanys d’aigua”, I. Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 129
Emili Rodríguez-Bernabeu construeix una poesia senzilla arrelada a la terra, el mar o la ciutat i caracteritzada per una fidelitat a l’entorn proper tan estimat.
“Els carrers amargs
de la nostra ciutat
estan pletòrics
de tanta vida jove.
Em dol
que la bona fe de la vida
haja de parar-se
i cercar el seu nord
entre les artèries
de la nostra ciutat”.
Rodríguez-Bernabeu, Emili. La ciutat de la platja, "La ciutat", IV. Gandia, Ajuntament de Gandia, 1972, p. 14
La natura i el paisatge també són els protagonistes dels versos naturals i desimbolts que trobem en les seues composicions:
“No tinc altra memòria d’infantesa
sobre el voltant inexplorat de la ciutat
que aquell bell cercle blau de les muntanyes.
D’aquell bell cercle màgic de muntanyes,
un món, o laberint, d’ombries i de cingles,
d’humits indrets irrevocables
–amb l’amenaça alternativa de sequeres–,
Aitana n’és la reina,
amb les neus remotíssimes d’hiverns que imaginàvem
al redòs del tendur.
Un món que colombràvem
agrest, puixant, reblert de meravella,
desconegut, profund a l’hora baixa,
sempre observat de lluny,
interior, verge, somiat”.
Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Metamorfosi”. Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 155
A més, Emili Rodríguez-Bernabeu ha sabut compaginar la poesia amb l’escriptura de nombrosos assajos i articles en els quals l’autor expressa el seu punt de vista sobre literatura o poesia.
“Alguns poemes podrien tenir més d’una lectura, fins i tot una lectura inversa o donada
pel lliure caprici del lector. Però no vull enganyar ningú: jo faig la meua pròpia lectura”.
Rodríguez-Bernabeu, Emili. Viatge al teu nom. València, Eliseu Climent, 1982, p. 13
L’any 2020 Emili Rodríguez-Bernabeu va fer 80 anys i el Departament de Filologia Catalana, el Servei de Llengües i la Biblioteca de Filosofia i Lletres ho celebren amb el programa següent, nodrit d’activitats:
1 – Trobada amb el poeta Emili Rodríguez-Bernabeu i lectura pública de poemes.
Presentació a càrrec del professor Joaquim Espinós
2-11-2021, 11 h. Biblioteca de Filosofia i Lletres. 2a planta, Sala Russell P. Sebold
2 – Concurs qüestionari en línia Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica
Premi d’un lot de llibres. 6/29-10-2021
3 – Mostra bibliogràfica “Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica”
Biblioteca de Filosofia i Lletres, 1a planta. 6/29-10-2021
Recordeu que en la Biblioteca Universitària podreu demanar en préstec o consultar qualsevol exemplar de l’obra d’Emili Rodríguez-Bernabeu.
No us ho perdeu i participeu-hi!
Llegim!
Setembre marca sempre un canvi i enguany ha arribat carregat de novetats. Com per exemple, el projecte Llegim!
La Biblioteca Universitària de Filosofia i Lletres i el Servei de Llengües et presentem el projecte Llegim! Consisteix en una sèrie de vídeos, de periodicitat mensual, que tenen com a objectiu promoure la lectura en valencià entre els membres de la comunitat universitària.
Els vídeos són molt dinàmics i atractius. Reuneixen imatges, sinopsis breus, fragments de l’obra, música i veu en off amb la finalitat d’interpel·lar-nos i incitar-nos a llegir en valencià una obra literària clàssica o actual, d’escriptores i escriptors universals.
Llegim! posa l’accent en el plaer de llegir i en tots els sentiments que emanen de la lectura. És, per tant, una invitació a submergir-te en diverses històries literàries i a desenvolupar un pensament crític. T’animes a llegir? Ací tens la primera proposta: El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon.
Des d’ara, a poc a poc, descobriràs tots els llibres que t’hi hem seleccionat. T’animaràs a llegir-los? Recorda, podràs trobar-los a la BUA
No te’ls perdes!
Todo en nuestra web
