Home » General » Lectures en valencià: “Els desperfectes” d’Irene Pujadas

Lectures en valencià: “Els desperfectes” d’Irene Pujadas

Aquest mes de març, la Biblioteca de Filosofia i Lletres us proposa la lectura de l’última obra, Els desperfectes, de l’escriptora Irene Pujadas qui ha obtingut el Premi Documenta 2020 i el Premi Ciutat de Barcelona 2021.

L’autora

Irene Pujadas i Farré (Sant Just Desvern, 1990) viu a Barcelona. Va treballar cinc anys a la revista Butxaca i ha escrit en diverses publicacions com Ara Llegim, La Llança o La Lectora. És una de les tres fundadores de la revista BRANCA. Actualment treballa en Angle Editorial.

Sinopsi

Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l’humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals —de l’amistat, de l’amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l’escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d’Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc.

El jurat del Premi Documenta n’ha destacat «un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere dels relats és segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable».

D’acord amb el jurat del Premi Barcelona, Els desperfectes és «un llibre de contes amb un humor esmolat i amb un estil vibrant que exigeix una lectura activa. El jurat ha premiat l’atreviment i l’ambició literària i ha subratllat l’aportació significativa a la tradició contística catalana de la premiada».

Fonts i bibliografia


Leave a comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Categorías

Archivos

¿Qué estás leyendo?

… la justicia, no es solo cuestión de fondo. Sobre todo, es cuestión de forma. Así que no respetar las formas de la justicia es lo mismo que no respetar la justicia. Lo comprende, ¿verdad? -Melchor no dice nada; el subinspector esboza una sonrisa tolerante-. Bueno, ya lo comprenderá. Pero acuérdese de lo que le digo, Marín: la justicia absoluta puede ser la más absoluta de las injusticias.

Terra alta / Javier Cercas

Todo en nuestra web