Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”

La Biblioteca de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració de l’ACPV-Alacant, acollirà del 14 al 24 de febrer l’exposició itinerant “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”.

Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seua inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seua generació. L’any 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives, majorment a França.

El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seua obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.

Felícia Fuster va desenvolupar la creativitat i el compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada sols per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors, l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.

Us convidem a veure els sis panells explicatius de l’exposició al voltant de la seua vida i la seua obra.

No us la perdeu!

Per a saber-ne més:

Bicentenario del nacimiento de Flaubert

Este año se celebra el bicentenario del nacimiento del escritor Gustave Flaubert (Ruan, 1821-Croisset, 1880). Considerado uno de los grandes escritores franceses, es junto a Stendhal y Balzac una de las grandes figuras del realismo de la literatura francesa.

Su concepción de la escritura era la de un proceso laborioso, perfeccionista, obsesivo en el estilo y en la búsqueda de le mot juste (la palabra justa) que le llevaba a rehacer, si lo consideraba conveniente, varias veces la misma obra hasta que no consideraba que las palabras fluían de forma natural. Flaubert revolucionó la novela con su forma novedosa de narrar, dónde el autor permanece oculto en el texto, recayendo el protagonismo en sus personajes, pero cuya presencia se intuye en todo momento.

En 1857 publica su obra maestra, por la que es mundialmente reconocido, “Madame Bovary”. Su protagonista es una mujer, frustrada, inquieta, mediocre, que representa el fracaso que para Flaubert había producido el siglo XIX, siglo que odiaba por identificarlo con una burguesía falta de inteligencia y de sensibilidad. Muestra temas escandalosos para la época: el adulterio, el suicidio, las desilusiones de la vida cotidiana, y tanto la editorial como él mismo fueron denunciados por las autoridades por escribir una obra inmoral, aunque finalmente fueron declarados absueltos. La obra en cambio fue reconocida por la crítica y tuvo un gran éxito por parte del público francés.

Su carácter singular, tímido y retraído socialmente, pero por momentos arrogante, le hizo volcarse en la escritura hasta la obsesión. Su salud inestable y frágil, con frecuentes crisis nerviosas provocaron una muerte temprana a los 58 años.

Flaubert nos legó una obra brillante, que empieza con Madame Bovary (1857), sigue con Salambó (1862), La educación sentimental (1869), La tentación de San Antonio (1874), Tres cuentos (1877) y termina con la obra póstuma Bouvard y Pécuchet (1881).

En la Biblioteca de Filosofía y Letras puedes encontrar ejemplares de la obra de este autor.

Fuentes y bibliografía

Manuel Sanchis Guarner: el gran filòleg valencià

Enguany dediquem el Dia de les Lletres Valencianes a commemorar el 110è aniversari del naixement del filòleg Manuel Sanchis Guarner (València, 9 de setembre de 1911 – 16 de desembre de 1981). Es tracta d’un dels valencians més destacats del segle XX perquè es considera el pare de la filologia valenciana moderna.

Sanchis Guarner va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on va participar en diverses iniciatives relacionades amb l’estudi i la divulgació de la llengua, la cultura i la història del poble valencià. Feu estudis de doctorat i es va especialitzar en fonètica i dialectologia en el Centro de Estudios Históricos (CEH) de Madrid sota la instrucció dels filòlegs, escriptors i historiadors més eminents de l’època. Al mateix temps, col·labora en les revistes El camí i Timó, publica La llengua dels valencians, i l’any 1932, amb 21 anys, signa les Normes de Castelló. Durant la Guerra Civil es va incorporar al bàndol republicà, va ser condemnat a presó, la qual cosa, malauradament, comportà un recés en la tasca investigadora.

els valencians han de poder viure en valencià, des del respecte a les altres cultures, llengües i persones però ferms intentant convéncer de la bondat del valencià i de la recuperació d’un poble desmemoriat i desorientat.

Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX, p. 43

Continue reading Manuel Sanchis Guarner: el gran filòleg valencià

8º Centenario del nacimiento de Alfonso X el Sabio

Este mes de noviembre se cumplen 800 años del nacimiento de Alfonso X el Sabio (1221-1284) y la Biblioteca de Filosofía y Letras quiere recordarle a través de una de sus obras más características, las Cantigas de Santa María. Aunque existen dudas sobre la autoría directa del rey Alfonso X, nadie duda de su participación como compositor en algunas de ellas, siendo al menos diez de indudable atribución al rey. En la Sala de Investigadores Russell P. Sebold de la Biblioteca de Filosofía y Letras disponemos para su consulta de un facsímil del Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio.

Facsímil del Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio
El Códice de Florencia de las Cantigas de Alfonso X el Sabio: Ms. B.R. 20 de la Biblioteca Nazionale Centrale / marco histórico y texto por Agustín Santiago López; las ilustraciones por María Victoria Chico Picaza y Ana Domínguez Rodríguez; la música por Agustín Santiago Luque. Madrid: Edilan, 1991. FL FACSÍMIL G/035

Bicentenario de Dostoievsky

Hoy se celebra el bicentenario del nacimiento del escritor ruso Fiódor Mijálovich Dostoievsky (Moscú, 1821-San Petersburgo, 1881). Considerado uno de los autores más importantes del siglo XIX, fue junto a Tolstoi, el principal responsable de que la literatura rusa fuese conocida en todo el mundo. Además, la obra de Dostoievsky ha influido en numerosos autores del siglo XX, desde Jean-Paul Sastre, Henry Miller, Albert Camus, hasta Ernest Hemingway o Virginia Wolf.

Nació en una familia acomodada, lo que no le evitó una atormentada existencia llena de desgracias, tentaciones y reconciliaciones. Siendo niño perdió a su madre y a los dieciocho años su padre murió asesinado por un grupo de campesinos. Esta tragedia le marcó para siempre, ya que se sintió culpable por haber deseado secretamente que ocurriera, y le provocó su primer ataque de epilepsia. En esos momentos se encontraba estudiando por orden paterna en San Petersburgo Ingeniería Militar, y al terminar la carrera, se dedicó a la literatura.

En 1846 publica su primera novela Pobres gentes, que fue recibida con buenas críticas, pero su actividad en grupos liberales causó su detención y condena a muerte, que le fue conmutada por la de trabajos forzados en Siberia. De regreso a la capital años después, ya casado, publica Recuerdos de la casa de los muertos, con la que recuperó la fama y Memorias del subsuelo, basadas ambas en su experiencia en Siberia.

La tragedia apareció de nuevo en su vida con la muerte de su esposa y de uno de sus hermanos, pero se rehízo de la depresión y publicó El jugador, que inicia la serie de sus grandes novelas. Poco después termina Crimen y Castigo que lo convierte en uno de los más grandes escritores de todos los tiempos.

Casado de nuevo, pero con múltiples deudas, el matrimonio viajó al extranjero. Tuvo una hija que murió a los pocos días, lo que le provocó nuevos ataques de epilepsia. Con el nacimiento de su segundo hijo comenzó a escribir de forma frenética. Publica El idiota, Los endemoniados. Regresa a Rusia envejecido y arruinado, entre otras causas por su afición al juego, pero escribe el libro que consideraba su obra maestra: Los hermanos Karamazov.

En 1881 murió en San Petersburgo a causa de problemas respiratorios, agravados por la epilepsia que sufría desde niño.

Junto a Stendhal, es considerado el creador de la novela psicológica. Su estilo se reconoce por su gran capacidad para el análisis, la descripción y la intensidad psicológica de sus personajes. Los temas recurrentes de su obra son: la inquietud moral del hombre, la relación del hombre con Dios y la libertad humana. Temas que discurren mientras describe minuciosamente la realidad rusa de su tiempo: del campo a la ciudad, de la nobleza a la clase más desfavorecida. Su visión de la miseria nos ofrece en su obra páginas sobrecogedoras.

Os animamos a que leáis los libros de este autor disponibles en la Biblioteca de Filosofía y Letras

Fuentes:

Lectures en valencià: “No soc aquí” d’Anna Ballbona

Continuem el curs i recomanem l’última novel·la guanyadora del Premi Anagrama de 2020, No soc aquí de l’escriptora Anna Ballbona que va rebre el 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020

Fronteres físiques, familiars, íntimes… Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.

Sinopsi

Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.

Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.

Fons

Editorial Anagrama

Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica

No és freqüent que un home de ciències dedique el temps lliure a escriure poesia i, a més, que aquesta siga una tasca artística amb molt de ressò. És el cas del prestigiós cardiòleg alacantí Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940), poeta clau de la poesia valenciana actual. De fet, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes manté un portal dedicat a Emili Rodríguez-Bernabeu que forma part de la pàgina web de Poesia catalana contemporània.

Amb una formació autodidacta, Rodríguez-Bernabeu mostra clarament una sensibilitat especial per a aconseguir compondre uns poemes íntims i profunds, que són l’evidència de la projecció literària que va tindre i del reconeixement de la seua vàlua poètica.

La gota
cau
sobre la superfície atesada de l’aigua. 

El degoteig no sap del temps que passa.
La memòria eixamplava
coneixements profunds sobre els cercles de l’aigua.

 Endevine el present sobre l’onada:
em vas voler un dia
i ara – tostemps – conserves la mirada”

Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Averanys d’aigua”, I.
Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 129

Emili Rodríguez-Bernabeu construeix una poesia senzilla arrelada a la terra, el mar o la ciutat i caracteritzada per una fidelitat a l’entorn proper tan estimat.

“Els carrers amargs
de la nostra ciutat
estan pletòrics
de tanta vida jove.
Em dol
que la bona fe de la vida
haja de parar-se
i cercar el seu nord
entre les artèries
de la nostra ciutat”.

Rodríguez-Bernabeu, Emili. La ciutat de la platja, "La ciutat", IV. 
Gandia, Ajuntament de Gandia, 1972, p. 14

La natura i el paisatge també són els protagonistes dels versos naturals i desimbolts que trobem en les seues composicions:

“No tinc altra memòria d’infantesa
sobre el voltant inexplorat de la ciutat
que aquell bell cercle blau de les muntanyes.

D’aquell bell cercle màgic de muntanyes,
un món, o laberint, d’ombries i de cingles,
d’humits indrets irrevocables
–amb l’amenaça alternativa de sequeres–,
Aitana n’és la reina,
amb les neus remotíssimes d’hiverns que imaginàvem
al redòs del tendur.

Un món que colombràvem
agrest, puixant, reblert de meravella,
desconegut, profund a l’hora baixa,
sempre observat de lluny,
interior, verge, somiat”.

Rodríguez-Bernabeu, Emili. Antologia poètica. “Metamorfosi”.
Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2003, p. 155

A més, Emili Rodríguez-Bernabeu ha sabut compaginar la poesia amb l’escriptura de nombrosos assajos i articles en els quals l’autor expressa el seu punt de vista sobre literatura o poesia.

“Alguns poemes podrien tenir més d’una lectura, fins i tot una lectura inversa o donada
pel lliure caprici del lector.  Però no vull enganyar ningú: jo faig la meua pròpia lectura”.

Rodríguez-Bernabeu, Emili. Viatge al teu nom. València, Eliseu Climent,  1982, p. 13

L’any 2020 Emili Rodríguez-Bernabeu va fer 80 anys i el Departament de Filologia Catalana, el Servei de Llengües i la Biblioteca de Filosofia i Lletres ho celebren amb el programa següent, nodrit d’activitats:

1 – Trobada amb el poeta Emili Rodríguez-Bernabeu i lectura pública de poemes.
Presentació a càrrec del professor Joaquim Espinós
2-11-2021, 11 h. Biblioteca de Filosofia i Lletres. 2a planta, Sala Russell P. Sebold

2 – Concurs qüestionari en línia Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica
Premi d’un lot de llibres. 6/29-10-2021

3 – Mostra bibliogràfica “Emili Rodríguez-Bernabeu: obra poètica”
Biblioteca de Filosofia i Lletres, 1a planta. 6/29-10-2021

Recordeu que en la Biblioteca Universitària podreu demanar en préstec o consultar qualsevol exemplar de l’obra d’Emili Rodríguez-Bernabeu.

No us ho perdeu i participeu-hi!