La Universitat d’Alacant en versions.
Evolució de l’ús de les tecnologies de la informació a la Universitat d’Alacant

Faraón Llorens Largo
Vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa. Universitat d’Alacant
Revista Saó (http://saoedicions.com)
Any XXXV, núm. 372, Juny 2012, pàg. 19-21

Universitat d’Alacant 1.0

Podem etiquetar com a UA 1.0 l’etapa compresa entre 1996 i 2004, iniciada i impulsada en primera persona pel llavors rector Andrés Pedreño i que va tenir la seua continuació amb el rector Salvador Ordóñez. Aquesta etapa està caracteritzada per la incorporació de les tecnologies de la informació, que estaven sorgint en aquell moment, al quefer universitari: aplicacions de gestió, ordinadors personals, correu electrònic, web institucional, campus virtual, …

Pose com a any de partida el 1996 perquè va ser aquell any quan, per primera vegada, hi ha disponible en Internet una pàgina web institucional per iniciativa del Servei d’Informàtica. Amb anterioritat, des de principis de la dècada dels noranta, ja s’utilitzava a la Universitat d’Alacant el correu electrònic i la connexió remota, fonamentalment per a usos en investigació i per una part xicoteta de la comunitat universitària. Amb l’aparició del web i de l’estructura hipertextual, l’ús se’n va generalitzar, ja que es podia navegar en un entorn gràfic i intuïtiu sense necessitat de massa coneixements d’informàtica. El primer any va ser d’autèntica bogeria, es van succeir les versions, es va multiplicar la informació oferida, van aparèixer nous serveis i va ser el moment en què es va establir la filosofia i els principis del lloc web de la UA, que, amb petites actualitzacions, encara estan vigents: un web orientat a l’usuari (tant als interns de la Universitat com als externs) que afavorisca l’accés a la informació, multilingüe (totes les pàgines en les dues llengües oficials i la informació més rellevant també en anglès), i descentralitzat en la generació i manteniment dels continguts, però amb unes normes ètiques i d’estil comunes.

En el curs 1997/98, es posa en marxa el servei d’automatrícula per Internet a través de la Secretaria Virtual, germen del futur Campus Virtual. El Campus Virtual, desenvolupat íntegrament pel Servei d’Informàtica de la UA, naix amb l’objectiu de ser una eina útil per a la gestió acadèmica i administrativa, com a suport al treball docent i com a vehicle de comunicació interna. En l’actualitat s’ha convertit en el lloc de referència per a tota la comunitat universitària, tant per als estudiants, com per als professors i el personal d’administració i serveis, amb un total de catorze milions de connexions durant l’any 2011.

Universitat d’Alacant 2.0

Establisc com a segona etapa, i per tant etiquete com a UA 2.0, les dues legislatures del rector Ignasi Jiménez Raneda, que comprendrien els anys que van des del 2005 fins a l’actualitat. Aquest període es caracteritza per la consolidació de les tecnologia de la informació, tant dins de l’entorn universitari com en la societat en general. I, així, parlem d’una Internet oberta i participativa, de manera que als dos espais ja existents, el públic (la web institucional) i el privat (el Campus Virtual), s’hi afigen nous espais de col·laboració i difusió de l’activitat acadèmica.

L’any 2007, la Universitat d’Alacant va engegar la “www.ua.es 2.0”, denominació que agrupa una sèrie de projectes i portals. Aquest nom té una doble intenció. D’una banda, perquè són projectes que estan inspirats en la filosofia i els principis de la web 2.0, és a dir, basats en les comunitats d’usuaris, les xarxes socials, la interactivitat, la participació i la col·laboració, el contingut multimèdia i les eines d’edició senzilles i fàcils d’usar. En segon lloc, perquè aquests projectes han sigut definits i dissenyats amb posterioritat a la celebració del desè aniversari de la nostra web i, per tant, inicien la marxa en la seua segona dècada de vida. Ací podem incloure el portal audiovisual institucional i el portal audiovisual educatiu (col·lecció de recursos audiovisuals); el repositori institucional RUA (plataforma de autoarxivament de la producció acadèmica); el OpenCourseWare de la Universitat d’Alacant (publicació de propostes docents completes en obert); la fragUA (laboratoris de la Biblioteca per a l’elaboració de materials multimèdia); els blogsUA (plataforma de blogs per a la comunitat universitària), i Cicerone UA (sistema multimèdia de navegació pel campus). Però aquests projectes no constitueixen un fi per si sols, sinó que tenen sentit si es doten de contingut. Aquests portals són finestres al món que hem posat a disposició de la comunitat universitària perquè puguen mostrar els seus treballs i les seues opinions a la resta del món. El vertader èxit d’aquests projectes el determinen les contribucions de tots els membres de la Universitat d’Alacant.

Continuant amb el compromís de millorar el servei a la comunitat universitària, s’ha posat en marxa un ambiciós projecte d’implantació de l’administració electrònica. Aquest projecte naix a partir de la llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics, però més enllà de complir una norma pretén ser un pas més en la modernització de la nostra institució. La primera actuació, i la més visible, va ser la creació i engegada de la Seu Electrònica a l’abril de 2011, però és un projecte viu i en continu creixement al qual s’aniran incorporant procediments administratius que faciliten el treball, però amb la mateixa validesa jurídica que si el tràmit fóra presencial.

A més, no ens hem conformat a obrir serveis i portals participatius en els nostres espais, sinó que hem anat als llocs de trobada d’Internet més visitats per a compartir el nostre coneixement amb la societat. Així, hem obert espais de la Universitat d’Alacant en YouTube EDU, en iTunes U, en Facebook i en Twitter. L’aposta per estar en Internet arreplega múltiples i diversos usos i les universitats haurem de tenir presència en tota aquesta varietat d’espais. No són canals excloents ni superposats, sinó complementaris. Cadascun té els seus propis objectius i les seues pròpies regles de comportament.

Universitat d’Alacant 3.0

La nova etapa que s’acaba d’iniciar amb el rector Manuel Palomar l’he etiquetada com a UA 3.0. Tot i això, em semblaria molt atrevit parlar-ne, per dues raons. Una, perquè parlar del futur sempre és arriscat, ja que si alguna cosa caracteritza el futur és l’alta dosi d’incertesa (i que així siga, ja que si el futur estiguera escrit, quin al·licient tindríem per a alçar-nos tots els matins?). Dos, perquè jo no tindré cap responsabilitat ni capacitat d’influir en les decisions que es prendran (encara que sí que tinc plena certesa que seran les adequades, ja que tant el rector Manuel Palomar com el vicerector de TI, Francisco Maciá, són experts en aquestes tecnologies). Però sí que m’atrevisc a fer una barreja de pronòstic i desig sobre els principis que considere que marcaran el paper de les tecnologies de la informació en els pròxims anys:

• La transparència: les tecnologies de la informació facilitaran el govern i la transparència en la gestió de les universitats. L’administració electrònica és una oportunitat de revisar la relació amb els nostres administrats. I el qualificatiu open es focalitzarà ara en les dades (open data) i en el govern (open government). Com a institució pública que som hem d’apostar fortament per aquest principi de transparència.
• El núvol: la informació i els serveis ja no han d’estar en una màquina local i hem de poder accedir-hi des de qualsevol lloc on disposem de connexió a Internet. Seran núvols públics o núvols privats i comptaran amb les mesures de seguretat que calguen, però en qualsevol cas seran espais fàcils de compartir i d’accedir.
• La invisibilitat: són temps en els quals la tecnologia (i tecnologies cada vegada més complexes) envaeix les nostres vides, les nostres llars, els nostres llocs de treball. I, per aquesta raó, cada vegada més demanarem que es dissenye de manera que les innovacions simplifiquen les nostres vides, que ens la facen més fàcil. Ací apareix una paradoxa: volem eines que siguen capaces de fer tasques molt complexes, però que alhora siguen molt fàcils d’utilitzar. La millor tecnologia és aquella que no es veu (però que està ací per a ajudar-nos).
• La liquiditat: contínuament estan apareixent nous dispositius, nous formats, nous portals i noves aplicacions, en nous entorns i canals de comunicació. La liquiditat dels continguts, és a dir, la capacitat per a adaptar-se al continent serà una bona aposta.