La analogía. El motor del pensamiento 1 mayo 2018
Publicado por faraon en Inteligencia artificial, Libros , añadir un comentarioLa analogía.
El motor del pensamiento
Douglas Hofstadter y Emmanuel Sander
Colección: Metatemas. Libros para pensar la ciencia
Tusquets Editores
https://www.planetadelibros.com/libro-la-analogia/265780
Enlaces de interés:
http://www.cogs.indiana.edu/people/profile.php?u=dughof
http://prelectur.stanford.edu/lecturers/hofstadter
Vídeo: “Analogy as the Core of Cognition”, Presidential Lecture, february 6, 2006. https://www.youtube.com/watch?v=n8m7lFQ3njk
Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:
(Página )
“…”
A la recerca d’una psicometria universal 26 marzo 2018
Publicado por faraon en Inteligencia artificial, Libros , añadir un comentarioA la recerca d’una psicometria universal
Ressenya
The measure of all mind
Evaluating Natural and Artificial Intelligence
José Hernández-Orallo
Cambridge University Press
Cambridge, 2017.
553 pàgines
Cambridge University Press
Mètode
Revista de Difusió de la Investigació
www.metode.cat
Número 96. Hivern 2017
Pàgina 99
(versió llarga)
Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent (intelligent, smart, thinking, brainy…) és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle XX i principis del XXI. En l’actualitat qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent. No s’és res en aquests temps si no s’és intel·ligent. I qualsevol cosa pot qualificar-se d’intel·ligent: des de telèfons intel·ligents fins a la banca intel·ligent. La publicitat està fent un ús excessiu del terme i ens està marejant. Però, què és la intel·ligència? es pot mesurar la intel·ligència? les màquines poden ser intel·ligents? Ara son més necessaris que mai treballs rigorosos sobre la intel·ligència i la seua mesura, tant de la natural com de l’artificial. Per això em va alegrar trobar-me amb aquest llibre, que, encara que en principi semble pretensiós en el seu títol (all mind, i disculpeu-me, però sóc professor de lògica i per tant, per a mi, tot és tot, sense excepcions – quantificació universal -, i en el món real he vist pocs casos en els quals es puga aplicar, més encara si estem implicats els humans), és d’obligada lectura per a aquelles persones interessades a conèixer on ens portarà la intel·ligència artificial (IA).
La intel·ligència és un tret de la ment associat habitualment i de forma exclusiva als humans, per això la denominació d’animals racionals. Però ja fa anys que es va estendre el concepte als animals (no racionals?) i es va estudiar el seu comportament (psicologia comparada). Amb l’aparició dels primers ordinadors, aquesta facultat també es va traslladar a les màquines. Només cal recordar que al principi els ordinadors eren coneguts com a cervells electrònics (cerebros electrónicos). Per tot açò, el concepte d’intel·ligència és relliscós i difícil de definir. La cerca d’un únic tipus d’intel·ligència es va veure superat en el segle XX amb l’aparició de diferents teories psicològiques que advocaven per noves i múltiples intel·ligències. I en l’actualitat fins i tot es parla de la singularitat tecnològica i la superintel·ligència (qualsevol intel·lecte que excedisca l’acompliment cognitiu humà en pràcticament totes les àrees d’interès i capaç de millorar-se contínuament). Així, en aquest context ens sorgeix una primera pregunta: és possible un concepte unificat d’intel·ligència?
I sense una definició clara, normalitzada i àmpliament acceptada, el treball de mesurar-la es converteix en més complicat. Quan no disposem d’una definició precisa del que volem mesurar necessitem almenys fer ús d’una mesura pragmàtica. Els tests que ofereixen una única mitjana, el factor g (general intelligence) i el quocient intel·lectual (IQ – intelligence quotient), es queden curts davant l’extensió del concepte intel·ligència. Turing, quan els ordinadors eren encara més models computacionals teòrics que reals, va proposar una prova d’intel·ligència per a les màquines (Test de Turing o Imitation Game). Més coneguts són els més moderns CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) que hem de superar per a demostrar a alguns serveis d’Internet que no som robots. Lofti Zadeh, pare dels sistemes difusos (Fuzzy Systems), va proposar el MIQ (The Machine IQ) per a mesurar el rendiment en una població de màquines, encara que únicament serveix per a comparar màquines d’un mateix període tecnològic. Açò ens porta a la segona pregunta: serem capaços d’establir un model per a mesurar la intel·ligència d’humans, animals i màquines de forma conjunta i integrada?
Aquest és un dels llibres que hem de llegir si estem cercant respostes a aquestes preguntes. No és un llibre divulgatiu ni de fàcil lectura. Està carregat de contingut tècnic i terminologia teòrica. Necessita d’uns coneixements mínims sobre el tema, però val la pena la seua lectura.
L’autor defineix el regne de la màquina (machine kingdom), generalització del regne animal que inclou l’Homo sapiens, els animals i les màquines, com el conjunt de tots els sistemes interactius, és a dir, amb sensors (entrades) i actuadors (eixides). Les fronteres entre les intel·ligències naturals (en humans i animals) i les artificials són cada vegada més borroses de manera que formen finalment un contínuum en el qual constantment apareixen nous híbrids entre aquestes. Necessitem noves eines que ens permeten treballar en les fronteres. Quan unes proves d’intel·ligència són validades per a un determinat grup, poden ser usades per a mesurar subjectes d’aquest grup, però la qüestió és si podem usar el test d’una disciplina en una altra. Sembla clar que no, almenys de forma directa i automàtica. Però podem avançar cap a açò.
I definit un regne únic que engloba tots els individus (agents) a analitzar ja podem intentar establir una psicometria universal, definida com l’anàlisi i desenvolupament d’eines de mesura per a l’avaluació de les característiques del comportament, incloent-hi les habilitats cognitives i els trets de personalitat. Aquestes eines han de treballar solament amb informació procedent de l’observació del comportament: de les entrades que rep i de les eixides que produeix. És per açò que són anomenades de caixa negra (black-box). En els humans hi ha diferents models per a representar els trets de personalitat (per exemple, The Big Five). I quant a les habilitats cognitives, aquestes no han de ser dependents de la cultura, per exemple. Però a més, hi ha trets innats i altres adquirits, confluint una certa proporció que és genètica i una altra part que és ambiental. Així, aquest és un dels aspectes clau si s’estudia la intel·ligència dels animals. La intel·ligència és la que ens permet abordar futurs problemes i no únicament una tasca concreta en l’actualitat. Per resumir, quines són aqueixes habilitats cognitives i trets de personalitat comunes a persones, animals i màquines que hem de mesurar?
Si volem que aquests instruments de mesura servisquen tant per a humans, animals, com per a màquines, han de tenir algunes característiques especials que no suposen un biaix en les mesures. Per exemple, hem de tenir en compte el llenguatge utilitzat, les interfícies i les recompenses i estímuls. En el llibre es planteja que aquests instruments han de ser no antropocèntrics, computacionals i significatius. Hi ha tres aspectes claus que ens ajudaran a fer les proves el més universals possibles: l’ús de diferents interfícies, els tests adaptatius segons anem obtenint major coneixement sobre l’agent que l’està fent i que siguen independents de la població sobre la qual s’aplica, de manera que funcionen sobre la totalitat del regne màquina. Si no podem usar les mateixes regles per a tots, almenys que puguem usar els mateixos principis per a construir totes les regles particulars. El que ens porta a una altra qüestió: quins són els criteris que hauria de complir una bateria única de proves d’intel·ligència?
La part nuclear del llibre s’aborda des de la visió algorítmica de la naturalesa i la cognició des d’una perspectiva computacional. Si podem representar els comportaments com algoritmes, aprofitarem la Algorithmic Information Theory (AIT) per a trobar respostes a algunes de les qüestions anteriorment plantejades. Apareix en aquest cas la noció de dificultat, i la seua quantificació (nombre de passos computacionals requerits), com l’embrió de la psicometria universal que cerquem. El C-test se’ns presenta com una primera aproximació per a abordar la subjectivitat de les proves psicomètriques, en els quals els ítems no són triats ad hoc i amb dificultats derivades de la seua aplicació a poblacions humanes.
Però, de moment, no aprofundim més en la qüestió. El llibre desenvolupa una exhaustiva explicació tècnica del tema. Aquesta ressenya no pretén desvetlar totes les respostes donades en el llibre, sinó plantejar les preguntes i motivar al lector perquè aborde la seua lectura. No se’n penedirà.
Faraón Llorens
Departament de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial
Universitat d’Alacant
Presentación de UETIC 2017 (Estado de las TIC en la Universidades del Ecuador) 14 marzo 2018
Publicado por faraon en CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Libros , añadir un comentario
Hoy, 14 de marzo de 2018, ha tenido lugar la presentación del informe UETIC 2017 (Estado de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en las Universidades Ecuatorianas), en el marco del IV Foro para Directores de TIC de la Universidades del Ecuador (CIO University). El infome ha sido publicado por la Red Nacional de Investigación y Educación del Ecuador (CEDIA).
El informe UETIC 2017 analiza el estado de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en las Universidades Ecuatorianas.
Medir es necesario para poder mejorar. Desde este momento disponemos de valores medios correspondientes a las 37 universidades participantes en el estudio. Los indicadores están estructurados teniendo en cuenta cinco dimensiones TIC: organización, servicios, sistemas de información, infraestructura y seguridad.
Pero medir no es suficiente. Ahora las universidades ecuatorianas, a nivel individual y como sistema, deben establecer las estrategias para convertir las TIC en un aliado estratégico que les permita abordar la transformación que la sociedad del conocimiento demanda a las instituciones de educación superior.
El informe se puede descargar desde www.cedia.edu.ec/publicaciones/libros (pdf)
UNIVERSITIC 2017: análisis de las TIC en las Universidades Españolas 13 marzo 2018
Publicado por faraon en CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Libros , añadir un comentario
Como viene siendo habitual cada año, la Comisión Sectorial de Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) de Crue Universidades Españolas ha publicado el informe UNIVERSITIC, que en su duodécima edición tiene por título UNIVERSITIC 2017: análisis de las TIC en la Universidades Españolas (descargar pdf).
Este informe se basa en un catálogo de indicadores que permite determinar, a modo de radiografía, la situación de las TI en las universidades españolas desde las perspectivas de descripción y de gestión, lo que nos permite disponer tanto de un inventario detallado y evidencias de uso como de una colección de buenas prácticas de referencia.
Complementariamente, en esta edición, se analizan los temas claves y las expectativas TI de las universidades españolas para 2017, se hace un repaso por distintos aspectos relacionados con la seguridad de la información, se reitera el compromiso de las universidades con el gobierno TI y el nuevo protagonismo del CIO y nos describe los ecosistemas tecnológicos universitarios, como solución integradora para la gestión compleja de los sistemas de información universitarios que los tiempos demandan.
En esta edición se mantiene el buen nivel de participación, con 49 universidades (43 públicas y 6 privadas), que recogen el 84% de los estudiantes universitarios españoles.
Todas las ediciones de este informe se pueden encontrar en:
http://www.crue.org/SitePages/Universitic.aspx
http://tic.crue.org/publicaciones/#universitic
Informatics for All. The strategy 12 marzo 2018
Publicado por faraon en CatedraTD_UA, Libros , añadir un comentarioInformatics for All. The strategy
ACM Europe & Informatics Europe
February 2018
Informatics for All is an initiative devised jointly by ACM Europe and Informatics Europe. Its purpose is to give due recognition to Informatics as an essential foundational discipline for education in the twenty-first century. Informatics is the science underpinning the development of the digital world, and it is having a profound effect on all aspects of modern society. The discipline has fundamental conceptual and practical facets. The considerable economic impact of its technological developments, as well as its role in empowering research and development across all sectors, has created an imperative to address educational issues.
https://www.acm.org/binaries/content/assets/public-policy/acm-europe-ie-i4all-strategy-2018.pdf
Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:
(Página 4)
“This situation is particularly relevant since it shows that having a curriculum in place is a necessary but not sufficient condition to ensure reaching the goal of widespread and effective informatics education; teacher preparation is also essential”.
(Página 5)
“This suggests a two-tier strategy for Informatics education at all educational levels: as a specialisation, i.e. a fundamental and independent subject in school and in study programmes in higher education; and as the integration of Informatics with other school subjects and study programmes. For both approaches well-educated and skilled teachers are a vital requirement.”
El bosque pedagógico 29 diciembre 2017
Publicado por faraon en Innovación educativa, Libros , añadir un comentarioEl bosque pedagógico
y cómo salir de él
José Antonio Marina
Ariel
https://www.planetadelibros.com/libro-el-bosque-pedagogico/254666
Enlaces de interés:
Sito web de José Antonio Marina
Página web del libro
Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:
(Página 30)
“Proponemos llamar educación al aprendizaje intencionadamente dirigido a una meta.”
(Página 49)
“A veces parece que el paradigma nuevo no pide que el docente deje de dirigir el aprendizaje, sino que lo haga sin que el alumno lo note.”
(Página 70)
“La repetición sin comprensión es inútil, la comprensión sin repetición es efímera.”
(Página 97)
“El sujeto del aprendizaje es, pues, una persona con unas determinadas características psicológicas, en un momento preciso de su desarrollo, y con sesgos propios de su procedencia sociocultural. Por eso, el modo de aprender es personal y la enseñanza debería ser personalizada.”
(Página 110)
“Una organización aprende como tal organización: a) cuando constituye una base de conocimientos compartida; b) cuando ajusta sus procesos colectivos de tomar decisiones; c) cuando elabora un proyecto común; d) cuando dispone de métodos para valorar sus progresos, y e) cuando estos procesos mejoran el funcionamiento de la organización.”
(Página 197)
“La abundancia de métodos y técnicas didácticas y la necesidad de atender individualmente a los alumnos da mayor relevancia a la condición de estratega que debe tener un maestro.”
(Página 198)
“La verdadera innovación en la escuela consiste en el sabio diseño de estrategias y en su aplicación.”
(Página 208)
“Lo que llamamos “evaluaciones” son los procedimientos que tenemos para saber si estamos enseñando o si nuestros esfuerzos no alcanzan su objetivo.”
(Página 230)
Competencias de un profesor:
1) Un profundo interés por sus alumnos, y una confianza absoluta en la educabilidad de todas las personas.
2) El afán de aprender del docente.
3) Una clara filosofía de la educación que le permita justificar las metas educativas y ser capaz de ejercer un pensamiento crítico en defensa de sus alumnos.
4) Una idea clara del funcionamiento de la inteligencia humana, de sus capacidades y posibilidades.
5) Conocimientos de su disciplina y de su estructura conceptual profunda.
6) Capacidad estratégica para organizar y animar situaciones de aprendizaje.
7) Gestionar el progreso en el aprendizaje.
8) Saber enfrentarse a conflictos y problemas de convivencia y ayudar a que los alumnos sepan resolverlos.
9) Saber trabajar en equipo con el resto del claustro.
10) Dar importancia a la relación con las familias.
11) Utilizar las nuevas tecnologías dentro de la aula.
12) Adaptación a entornos multiculturales y necesidad del bilingüismo.
13) Enfrentarse competentemente a los dilemas éticos de la profesión.
14) Estar dispuesto a aprender siempre, y a organizar su propia formación continua.
Estado actual de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en las Instituciones de Educación Superior en México (Estudio 2017) 11 diciembre 2017
Publicado por faraon en CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Libros , añadir un comentarioEstado actual de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en las Instituciones de Educación Superior en México
Estudio 2017
José Luis Ponce López (coordinador)
ANUIES (Asociación Nacional de Universidades e Instituciones de Educación Superior)
México, 2017
Estado actual de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en las Instituciones de Educación Superior en México (Estudio Extenso 2016) 11 diciembre 2017
Publicado por faraon en CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Libros , añadir un comentarioEstado actual de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en las Instituciones de Educación Superior en México
Estudio Extenso 2016
José Luis Ponce López (coordinador)
ANUIES (Asociación Nacional de Universidades e Instituciones de Educación Superior)
México, 2017
Enseñando a pensar 28 agosto 2017
Publicado por faraon en Innovación educativa, Libros , añadir un comentarioEnseñando a pensar.
El método revolucionario de aprender con casos reales.
Roger Schank
Erasmus Ediciones
http://www.erasmusediciones.com/default.asp?pag=libro&idprojecte=102
Enlaces de interés:
- Página personal de Roger Schank: www.rogerschank.com
Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:
(Página 241)
“Hasta que las materias no dejen de ser la base de la estructura universitaria, seguirá habiendo un gran problema en la educación”.
Solo he entresacado una, porque me parece tan importante y la clave para cualquier cambio en la enseñanza universitaria (y no universitaria), que no quiero juntarlo con otros mensajes interesantes del libro.
Abstenerse humanos 24 julio 2017
Publicado por faraon en Inteligencia artificial, Libros , añadir un comentarioAbstenerse humanos.
Guía para la riqueza y el trabajo en la era de la inteligencia artificial.
Jerry Kaplan
TEELL Editorial
https://www.teelleditorial.com/abstenerse-humanos
Enlaces de interés:
- Página personal de Jerry Kaplan: http://jerrykaplan.com/
Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:
(Página 1)
“Es probable que estos progresos marquen el inicio de una nueva era de prosperidad y esparcimiento sin precedentes, pero la transición podría ser excesivamente larga y brutal. Sin ajustes en nuestros sistemas económicos y políticas reguladoras, podríamos llegar a un período extenso de confusión social”
(Página 3)
“Los humanos tienen debilidad por los resultados inmediatos. Lo que Jaron Lanier denomina proféticamente “servidores sirena” adaptará los incentivos a corto plazo a sus deseos y le convencerá de que realice cosas que posiblemente no se encuentren entre sus intereses a largo plazo”
(Página 6)
“La sociedad elabora leyes y normativas bajo el supuesto de que las personas de manera ocasional pueden emplear cierto grado de criterio individual /…/ Nuestros organismos en breve tendrán que confrontar el equilibrio de las necesidades de los individuos frente a los intereses generales de la sociedad de una manera completamente nueva”
(Página 16)
“El término crecimiento exponencial suena tan a menudo (y de manera tan imprecisa) que la mayoría de las personas no entiende realmente lo que significa. Es fácil de definir, pero es complicado para la mente humana comprender qué significa eso /…/ estos números pueden agrandarse alucinantemente y muy rápido”
(Página 26)
“Nuestras autopistas están plagadas de cadáveres de criaturas cuyos sentidos no están acostumbrados a detectar amenazas metálicas de dos toneladas a toda velocidad por la carretera /…/ corremos el riesgo de convertirnos en animales atropellados en la llamada autopista de la información.”
(Página 72)
“Es una frontera extraña, sin precedentes en la historia de la humanidad. El nuevo régimen entrará a hurtadillas silenciosamente y pasando desapercibido, como si tuviera las patas de un gato, mientras usted se asombrará por el modo en el que el mundo moderno se hace cada vez más cómodo, eficiente y se adapta más a usted. Pero, entre bambalinas, las enormes inteligencias artificiales estarán recortándole la mínima porción de beneficios que esté dispuesto a aceptar, reservando al mismo tiempo la mejor parte… ¿para quién exactamente?”